Això vaig pensar en veure el rètol, a la cantonada entre els carrers Maria Cristina i Sant Vicent Màrtir, a tocar de la plaça de l'Ajuntament de València.
És elemental, però no m'ho vaig imaginar. Tampoc no esperava veure a l'aparador formosos exemplars de mascle pelut.
Vaig fer la foto i em vaig acostar a la botiga. Vaig mirar i em vaig dir a mi mateixa: és clar, dona, i què t'imaginaves?
El cas és que a l'aparador hi havia això que es veu a la fotografia. No gaire lluny d'allà, tot de botigues mostraven teles riques per fer vestits per a les festes folklòriques, el complement ideal del que venen aquí.
Malgrat l'equívoc, és evident que, tal com he pogut comprovar al llarg dels anys, a València s'hi pot trobar fàcilment goig i alegria.
Amb pèl o sense.
