Aquests dies que s'acosta Tots Sants, immersa en els vapors d'una pseudogrip, m'ha vingut al cap la fina ironia de Joan Fuster.
Al seu Diccionari per a ociosos, a l'entrada que correspon a la lletra "E", per definir "Epitafi", escriu:
Ací jau
JF
va morir
com va viure:
sense ganes
(cal llegir JF amb el nom complet de l'autor per mantenir el ritme "breu, breu, llarga" de l'anapest (o: àtona, àtona, tònica).
De fet, té gràcia. Qui té ganes de viure la crisi? I més encara, qui té ganes de morir-se?
Salut, mestre Fuster.
