Aquests dies que s'acosta Tots Sants, immersa en els vapors d'una pseudogrip, m'ha vingut al cap la fina ironia de Joan Fuster.
Al seu Diccionari per a ociosos, a l'entrada que correspon a la lletra "E", per definir "Epitafi", escriu:
![](http://4.bp.blogspot.com/_m1z633hiylU/SQn5_MMwyJI/AAAAAAAABgE/L-fAKy0TWU0/s200/JoanFuster.jpg)
Ací jau
JF
va morir
com va viure:
sense ganes
![](http://1.bp.blogspot.com/_m1z633hiylU/SQn6Em6Xu7I/AAAAAAAABgM/rW2bEI7DsTg/s200/crisantems.jpg)
(cal llegir JF amb el nom complet de l'autor per mantenir el ritme "breu, breu, llarga" de l'anapest (o: àtona, àtona, tònica).
De fet, té gràcia. Qui té ganes de viure la crisi? I més encara, qui té ganes de morir-se?
Salut, mestre Fuster.