Toqui, toqui!

Aquesta matrona metàl.lica, de formes arrodonides, tal com és propi de l'estil de Botero, jau en un dels espais de trànsit de l'aeroport de Palma de Mallorca.

Abans li haurien dit, amb admiració, que estava matxutxa, tot i que ara aquests palpissos es veu que no són moda en les dones de debò. Però alguna cosa deu fallar en les modes. No cal tenir la vista gaire fina per adonar-se que més d'un, tot passant, li ha pres la mida del pit amb la cassoleta de la mà.

El metall és traïdor: mostra el desgast amb una brillantor més aguda com més se'l refrega. No sé si tocar pit deu donar sort com abans diu que en donava refregar el gep d'un geperut. No sé si es deu fer sospirant, mastegant una oració o tancant els ulls i cagant-se en la crisi. No vaig veure ningú que ho fes... però que deu tenir morbo passar la ma pel meló de la moreneta, és indiscutible: la prova és a la foto.