dimecres, 21 d’abril del 2010

Els paisatges de Camillieri a "La pista de sorra"


Un dels records agradables del nostre viatge a Sicília va ser la cordialitat dels sicilians del sud quan ens manifestàvem lectors entusiastes d'Andrea Camillieri. Ens van indicar rutes literàries, ens van servir menjars i vins saborosos, ens van explicar el sentit d'alguns topònims secrets que l'escriptor dóna en clau a les seves novel.les i que ells coneixien perfectament... i vam seguir algunes de les rutes de novel.les que havíem llegit.





Ara, en tenir a les mans "La pista de sorra", em retorna a la memòria Porto Empedocle (Marinella?), a la marina d'Agrigento, prop d'on s'alça el turó dels Temples. I recorro a les fotos que en vaig fer per anar situant l'itinerari del comissari Montalbano, acompanyat per en Fazio.

-On anem?
-De visita a la vall dels Temples... (p. 108)

I certament hi van, i el narrador explica que la visita s'ha de fer a peu però que com que ells són policies la poden fer amb cotxe.

-Au, comencem per dalt de tot -indicà el comissari-, i a mesura que els visitem anirem baixant.
Després d'aparcar el cotxe pujaren a peu fins al temple que quedava més amunt de tots.
(p. 116-117)

I comença la ruta, copiada de la guia turística que els dos policies s'acaben de comprar.

La mateixa ruta que vam fer nosaltres: el temple de Juno Lucina, de l'any 450aC, el de la Concòrdia, el d'Hèrcules...


A poc a poc, se'ns va fer fosc... i els temples destacaven imponents contra el foc i sang, porpra i violeta de la posta.

diumenge, 11 d’abril del 2010

Francesc Roca. Exposició "Lletres" : invitació a la mirada (I)

Ahir a Valls, al Claustre de l'Hospital i a "Sal grossa", es va inaugurar l'exposició de fotografies de Francesc Roca "Lletres". Tal com va explicar l'autor, és l'homenatge a un temps i a un lloc, a través de la imatge. És l'homenatge a la lectura, als llibres, a les persones que els han fet (escrits i impresos) i a aquelles persones que en fan possible la vida, perquè els llegeixen.

Lletres, doncs, és el punt de partida per un recorregut vital (a partir dels anys de contacte de l'autor amb la imprempta), un recorregut amb imatges repartides en dos espais d'exposició. Una invitació a la mirada, a la complicitat en la lectura, a una percepció interpretativa que va més enllà del que tenim davant dels ulls, perquè és una proposta per a la interpretació, per a la participació.

En l'acte de la presentació d'ahir, en què varen intervenir unes quantes persones, vaig remarcar dues coses:

La primera, que l'autor, fent una cita explícita a Vilaniu (la novel.la de Narcís Oller que se centra en Valls), ens oferia un altre Vilaniu cent vint anys més tard. Un Vilaniu, el d'ara, que recorre a la complicitat entre els llenguatges pero que també, com aquell, recorre un temps i unes maneres de fer, uns indrets i uns personatges de Valls, que els forans podran llegir com espais o com a tipus, però amb els quals la gent de Valls podem provar de fer la lectura lúdica de provar de localitzar, perquè tenen referents ben visibles a la realitat.

La segona cosa que vaig dir és que faria una invitació des del meu bloc (i des del Facebook) a tota la gent de Valls que hi té espai obert, per participar en aquest joc de mirades que l'exposició ens proposa.

Al Claustre de Sant Francesc, en uns quants plafons, ja hi ha el que n'han dit uns quants alumnes de l'institut de secundària Narcís Oller. Ara també hi podem dir la nostra des dels blocs, des de la xarxa... i potser parlar d'aquesta experiència col.lectiva a la propera Trobada de Blocaires de l'Alt Camp.

Els vallencs de l'època de Narcís Oller es van sentir "mal retratats" en aquell discurs de novel.la realista. Com ens retrata ara Francesc Roca?

Qui s'hi anima?
El meu proper escrit al bloc el dedicaré a aquells fragments que m'han captat la mirada en un primer cop d'ull.
Juguem?

dimecres, 7 d’abril del 2010

Breu història de l'Alguer

Avui he participat en la presentació del llibre d'Antonio Budruni Breu història de l'Alguer, publicat per l'Abadia de Montserrat.
Aquest any, que en fa cinquanta que Catalunya i l'Alguer celebraven el seu Retrobament, apareix la versió sarda de les relacions agredolces que Catalunya i Sardenya van mantenir des de l'Edat Mitjana... fins després de la Nova Planta, el 1720.
Un llibre que s'ha de llegir per saber la versió de l'altre.
En Joan Mayoral, que era al Museu d'Història de Catalunya on s'ha fet la presentació, ens ha fet aquesta magnífica fotografia a l'autor i a mi.