València: història d'amor i odi amb l'abat de Poblet.

Avui hem passat amb el pare Josep Alegre, abat de Poblet, per davant de l'antic monestir de Sant Vicent de la Roqueta, al barri de Russafa, a València. Acció Cultural del País Valencià l'havia convidat a participar ahir en els actes acadèmics en record dels 800 anys del naixement de Jaume I i a la nit li va fer un homenatge en el marc dels Premis d'Octubre, per tal com Poblet, que acull la tomba del rei, és el punt de confluència de tots els Països Catalans, que el rei va articular al llarg de la seva vida, ara fa 800 anys, a través de les conquestes.

Així ho va dir el Pare Alegre en el seu discurs: va remarcar la necessitat de buscar, en el món que vivim, els punts de diàleg entre els Països Catalans, la col.laboració, en lloc de la confrontació, per construir un futur solidari i harmònic. Altra cosa, va dir, no és que no sigui cristiana, és que no és ni tan sols humana.

Aleshores va ser quan em van explicar uns fets que vaig trobar esgarrifosos: fa quinze dies, per la Festa Nacional valenciana, i tenint en compte que aquest any es commemora el naixement i conquesta de València per Jaume I, s'havia previst dir una missa concelebrada a la parròquia de Sant Vicent Màrtir, a l'altre costat del carrer de l'antic monestir de Sant Vicent de la Roqueta, que va ser un dels punts d'arribada de les tropes de Jaume I a la ciutat. La jurisdicció del monestir havia pertangut al monestir de Poblet (juntament amb altres possessions, com per exemple "Quart de Poblet") des de 1287 fins a la desamortització de Mendizábal, el 1835.

Doncs bé, el bisbe de València va prohibir que el Pare Josep Alegre participés en la missa concelebrada perquè era català! I el pare Josep Alegre (aragonès de naixement i, per damunt de tot, home d'església) va haver de llegir als diaris que no li hi volien.

Avui l'hem anat a veure per fora, com a curiositat, sense cap rancúnia.

Es dóna la circumstància que l'abat de Poblet, al llarg dels segles, i fins a la Nova Planta, va ser repetidament diputat a la Generalitat Valenciana, representant el braç eclesiàstic i, com a tal, en va ser President en diverses ocasions.

Mala memòria, la de les autoritats valencianes, que no reconeixen la seva història, mala peça al teler la de la jerarquia eclesiàstica valenciana que deixa que l'odi anticatalà guiï la seva acció pastoral fins al punt de no voler ni compartir l'Eucaristia.

Agafant per meves les paraules de l'abat, el gest de barrar-li el pas a la concelebració d'una missa fa quinze dies no només no és cristià, sinó que dista molt fins i tot de ser humà.

El Llibre dels feits

Un dels bons esdeveniments editorials d'aquesta commemoració dels 800 anys de la naixença del rei Jaume I és l'edició del Llibre dels Feits, la crònica que, diuen, va dictar el mateix rei, en què s'expliquen les gestes del seu regnat, des del seu naixement "miraculós" (o com a mínim, singular) fins a les seves conquestes (Mallorca i València), que van eixamplar els territoris de la corona quasi fins a la màxima amplitud territorial que abasta encara avui la llengua catalana, amb la qual es crea una comunitat de cultura amb un passat compartit i, si es vol, amb projectes en comú.

L'edició, a càrrec de l'editorial Moll, ha nascut a l'empara de l'exposició conjunta que han organitzat el Consell Insular de Mallorca i la Generalitat de Catalunya. I parteix de dues molt bones aportacions anteriors:  la que ja havien preparat Agnès i Robert Vinas (pronunciat Vinyes), amb notes al marge, contextualització i una gran riquesa d'il.lustracions per a l'edició del Llibre dels feits en francès. I de la versió en català actual de la crònica, la millor edició que se n'ha fet, que correspon al company i amic, professor de la URV, Josep Maria Pujol.

Agnès i Robert Vinas ja havien preparat l'edició de la Conquesta de Mallorca, en francès i en català (interessats pel Regne de Mallorca, al qual va pertànyer el Rosselló, i, doncs, Perpinyà).

En dates properes se n'aniran fent les presentacions, i el llibre (que substitueix els catàlegs convencionals) acompanyarà les exposicions de Palma i de Santes Creus respectivament. De moment, ens felicitem per l'oportunitat que ens dóna l'anniversari de veure en edició il.lustrada un text clàssic en una excel.lent versió contemporània. Un llibre per als qui agraden els llibres. I un llibre per regalar, a causa del seu format i la seva bellesa.

Jaume I, exposició conjunta Mallorca-Catalunya

Avui assistia a la inauguració de l'exposició sobre Jaume I, amb motiu dels 800 anys del seu naixement, que han preparat a mitges el Consell insular de Mallorca i la Generalitat de Catalunya. Estarà oberta fins al desembre al Centre Cultural de Sa Nostra (carrer de la Concepció, 12, Ciutat de Mallorca) i després viatjarà a Catalunya, on estarà oberta fins a setmana santa, al monestir de Santes Creus.

Dues coses curioses d'aquesta exposició que inaugurava la presidenta del Consell Insular, l'Honorable Francina Armengol: segons paraules del productor de l'exposició, es la primera vegada que es materialitza un acord entre la institució mallorquina i la catalana, per la qual es fa i es paga un projecte a mitges. Abans hi havia hagut col.laboracions que s'acabaven amb aportacions unilaterals, però mai amb projectes compartits. I segona, i més grossa: aquesta exposició s'ha inaugurat a Mallorca i després vindrà a Catalunya. És a dir, ells són els primers a veure-la...

El conjunt és interessant. Així ho reconeixia l'Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història de Catalunya, que serà l'encarregat de dur-la a Santes Creus. I, a part de les peces originals i de diversos materials interactius molt didàctics i agradables, d'un audiovisual amb molta informació i uns ambients amb tendes de guerra suggeridors, el que m'ha agradat més perquè desborda totes les fronteres de les exposicions, és la presentació del WEB amb informació i recursos didàctics sobre Jaume I, perquè és d'utilitat immediata fins i tot al Principat i no cal esperar que hi arribi l'exposició.

Continuaré parlant de Jaume I, perquè amb el curs escolar comencen diverses activitats, i la commemoració no s'acabarà fins a la tardor del 2009, quan la gran exposició sobre Catalunya-Hongria (amb el record de la reina Violant d'Hongria, muller de Jaume I), es traslladarà a la capital hongaresa després de passar la primavera a Barcelona.