Dones i treballadores, avui no fem festa!

Avui, en commemoració d'uns fets esgarrifosos ocorreguts contra unes dones que reivindicaven els seus drets laborals ara fa més de cent anys, vivim "el dia de la dona treballadora".

He volgut fer un patchwork d'impressions, molt petit: un cartell històric d'espècies "Carmencita", que en deien que era "la buena cocinera", una altra Carmencita de primera comunió, imatge tòpica, del pintor hiperrealista Antonio López Garcia, i per contrarrestar tant d'estereotip, el poema "Vuit de març" de Maria Mercè Marçal.

On llegiu "bruixes", entengueu "dones que no en tenen prou amb un món claustrofòbic, on algú pensa el que les dones haurien de ser, o de fer, o de dir..."

Vuit de març

Amb totes dues mans
alçades a la lluna, obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.

Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,

cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó

I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.

Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà 
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos

i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.

Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

Les fotos de la Batalla del Pont de Goi

Ahir, sortint de l'escenari commemoratiu de la Batalla de Valls, vaig penjar les meves fotos i la meva impressió del lloc.

Avui recomano el reportatge fotogràfic i els comentaris de la Cèlia Marcos, al seu Bloc Transparència. Tal com diu allà, la riba del Francolí és un espai esplèndid que podríem aprofitar una mica més... no caldria esperar les ocasions especials, de cent anys en cent anys.

200 anys de la Batalla del Pont de Goi

Avui, al Pont de Goi, prop de Valls i al llarg de la llera del riu Francolí, han tingut lloc els actes de commemoració de la Batalla del Pont de Goi, que s'esdevenia el 25 de febrer de 1809, en el marc de la Guerra del Francès.

Com que hi he intervingut amb un parlament, en representació del Govern de la Generalitat, aporto el text per qui vulgui llegir-lo en aquest enllaç.

També enllaço l'àlbum de fotos (fetes amb el mòbil) dels actes, les manifestacions del nostre folklore popular, i la representació de la batalla, a càrrec d'un grup d'Extremadura.

Com fa cent anys, s'hi han traslladat les butaques del saló de Plens de l'Ajuntament. I hi ha hagut una afluència de públic destacadíssima, que n'ha col.lapsat els accessos joiosament.

Edgar Allan Poe, dos-cents anys després

Edgar Allan Poe va ser el veritable creador del gènere policial, malgrat que, tal com han fet notar irònicament els estudiosos del gènere, ell mai no va saber que escrivia relats policials. Poe va inventar el detectiu afeccionat (Auguste Duping), que anava acompanyat d’un “ajudant” menys perspicaç que ell, i que li feia de relator. Diuen els especialistes que aquest model va inspirar el duet Sherlock Holmes/ Watson.

Aquest esquema narratiu i el tipus de detectiu deductiu són vigents, amb poques variacions, fins a l’aparició del detectiu “dur” de la novel.la nordamericana dels anys 20.

Pel camí trobem els personatges, basats en el model de Poe, que creen autors com Wilkie Collins, E. Gaboriau, A. Conan Doyle, Agatha Christie... per citar només els més famosos.

Edgar Allan Poe publica tres relats policials: Els assassinats del carrer de la Morgue (1841); El misteri de Marie Roget (1842) per entregues; i La carta robada (1844).

Llegits ara, encara són relats interessants, no només per als especialistes sinó per al públic en general.

Particularment tinc una admiració especial pel poema El Corb (i l'esplèndida traducció al català de Xavier Benguerel), i la seva poètica de l’escriptura, en què explica com ha anat fent el poema, una observació detallada del procés i els mecanismes de l'escriptura poètica, que esdevé una lliçó de teoria de la literatura avant la lettre.

I pel relat de misteri i terror La veritat sobre el cas del senyor Valdemar, una perla del suspens, l’angoixa i el terror ben dosificats. Un antecedent, també, de molts relats del gènere.

El dia 19 de gener, que fa dos-cents anys del seu naixement, vull dedicar al mestre aquestes paraules en reconeixement i homentage.