"L'Escanyapobres", de Narcís Oller. La ruta literària.

L'Escanyapobres, de Narcís Oller

Narcís Oller publica L’Escanyapobres l’any 1884. L’any següent enceta la publicació del que serà el cicle de Vilaniu, que integren les novel·les Vilaniu (1885), La febre d’or (1890-92) i La bogeria (1899). Tant a L’Escanyapobres com a les novel·les del cicle de Vilaniu l’autor crea uns espais de ficció (amb pobles, muntanyes, rius, conques i valls) que tenen noms imaginaris però que, observant atentament la seva descripció, tenen una correspondència prodigiosa amb els seus referents reals.

Així com darrere de Vilaniu hi podem identificar Valls i els seus entorns, a L’Escanyapobres podem reconèixer, sota el topònim inventat de Pratbell, la població de l’Espluga de Francolí, i en Malgual hi podem veure Vimbodí i el Bosc de Poblet.

A l’inici de la novel·la hi ha dues dades que serveixen per localitzar el referent real de Pratbell a l’Espluga de Francolí: l’una és que situa la població en l’eix de la carretera de Madrid a la Granada.

L’altra, i definitiva, és que s’hi inaugural’estació del ferrocarril el juny de 1865. Tot i que la festa popular es fa el dia 15, diada de Corpus, el tren no comença la línia regular fins el dia 26.

És una població que té vinya, fonts de ferro i, a prop, un poble per on també passa el tren i on hi ha l'únic túnel de tot el tram de línia; al seu terme municipal hi ha unes mines.

La ruta literària per Pratbell

La ruta literària pel Bosc de Poblet

Angels a voladúries: Verdaguer i Oller

En el decurs de les jornades sobre el Vilaniu de Narcís Oller, En Ricard Torrents, president de la Societat Verdaguer, va fer notar diversos elements de proximitat entre un i altre autor.

Recordo que en un moment donat va fer esment d'un passatge en què el jove advocat Albert Merly acompanya la Isabel Galceran, a petició seva, a l'habitació dels nens.

Mentre la mare despulla una criatura, l'altra es despulla sola. I el que podia haver estat una escena escabrosa, se soluciona amb una cita de Verdaguer.

La carn nua de les criatures suscita l'evocació de la frase verdagueriana "àngels a voladúries" que vénen a trencar (qui sap si a redimir) qualsevol mirada lasciva del personatge o qualsevol tèrbola imaginació del lector.

Feia uns quants dies, per damunt dels núvols i camí d'Estrasburg, vaig fer unes fotos i vaig comentar que allà devien viure els angelets de culet rodó i galtes rosades... 

La Cèlia em demanava que quan trobés els angelets, avisés.

Poc em pensava que els trobaria a les Jornades sobre Narcís Oller.

Els topònims de Vilaniu

Aquest cap de setmana la Societat Narcís Oller ha organitzat unes jornades per parlar sobre Vilaniu, la novel.la de Narcís Oller, amb motiu de l'edició d'aquesta obra per part de Cossetània, que s'encarrega d'anar publicant les obres de Narcís Oller.

 Ahir en Jordi Ferré resumia al seu bloc el sentit de les intervencions. Avui hem presentat en societat el llibre, cosa que suposa una fita històrica, donats els desencontres que la novel.la va ocasionar entre l'autor i la seva ciutat natal.

Una de les coses curioses de la lectura és la identificació dels topònims de la novel.la, que donen lloc a la ruta literària. Topònims que vaig relacionar al llarg de les jornades i que adjunto aquí, perquè siguin d'utilitat a tothom que els vulgui aprofitar (els mapes sobre els que he dibuixat són de l'Institut Cartogràfic de Catalunya):

1. Portal de Baix..................Portal Nou
   
2. Can Galceran...................Cooperativa agrícola
3. Plaça de les Monges........Plaça del Carme
4. Carrer de Santa Maria....Carrer del Carme
5. Can Rodon........................Ca Mercadé
6. Casino................................al carrer Major: ca Meriquildo
7. Ca Montellà......................Can Sagarra
8. Porta de les Campanes
9. Entrada posterior a ca Montellà
10.  Hostal (a la Muralla)
11.  Can Merly...............Ca Moragas (carrer Forn Nou)
12. 

    En blau: arribada a Vilaniu: un carruatge a l’Hostal i l'altre carruatge a can Galceran

    En vermell: anada a Ofici i al Casino (queda pel camí)

    En morat, de can Merly a can Galceran
    

Del Portal de Dalt, els Galceran van a la Maiola (Els Boscos), a estiuejar (ruta marcada amb blau).

Detall de la zona dels Boscos amb els topònims de la ficció en vermell

Més ampliat, per adonar-se dels voltants

Més amunt, el recer de la muntanya de Miramar (Bondelit a la novel.la), que cresteja entre l'Alt Camp i la Conca de Barberà

Amb un fragment més extens de terreny, els topònims de la Valls de Flors, la plana que s'estén al peu de la serra de Miramar entre el riu Francolí i la Rasa del Serraller

Aquesta exactitud en els topònims contrasta amb la manera com l'autor capgira les referències als personatges reals. Algunes fotos aquí.

Narcís Oller i Vilaniu, joc d'ironies

Pau Galceran i Josep Tomàs i Salvany (1839-1905)

Amb la intenció de fer algunes fotografies de les rases que s'esmenten a la novel.la Vilaniu, de Narcís Oller, avui, sota el xirimiri que ha durat tot el matí, he anat als Boscos de Valls, on Narcís Oller situa La Maiola, la finca on estiueja el diputat conservador Pau Galceran, i on s'està l'estiu de 1867, segons la cronologia que estableix la novel.la.

M'ha estat absolutament impossible resseguir la rasa del Serraller (Torrent dels Rossinyols a la novel.la), que baixa de la serra de Miramar, des del poble de Fontscaldes, fins al Francolí. Volia trobar la Font del Roure on van a cavall l'Albert Merly i la Isabel de Galceran, i el lloc on l'Albert, endut per un rampell romàntic, veu baixar la rierada en plena tempesta. Impossible. La font (la Mineta) està eixuta, tot i que l'arbre centenari és ben viu: és un pollancre, els roures són més amunt, per tota la finca. I els esbarzers han envaït el llit de la torrentera.

Llavors he anat a fer fotografies a la Maiola: la finca, la torre, la masoveria, la capella i la gàbia dels paons (els "pavos", que en diu el diputat). I hem estat conversant amb els masovers sobre la història del Bosc de Peixet, antigament anomenada "Buena Vista", i pertanyent al polític i escriptor vallenc afincat a Barcelona, com el mateix Narcís Oller, Josep Tomàs Salvany, de can Peixet (d'aquí l'apel.latiu de la finca).

M'ha fet gràcia pensar que segurament Narcís Oller, amic de Tomàs i Salvany, tal com ell mateix diu a les seves Memòries literàries, devia establir un joc de complicitats amb ell a l'hora d'escriure Vilaniu. Correspost o no, això no ho sé. El cas és que a la novel.la, la finca on estiueja el cacic del partit conservador, que veu els seus darrers esclats de glòria perquè és a punt de triomfar la Revolució de Setembre, pertany a la realitat a en Josep Tomàs i Salvany. La Maiola és el Bosc de Peixet. I a dues passes, o a dos-cents metres, hi ha el Bosc de Moragas, on estiuejava Narcís Oller des de petit. Des d'allà havien pogut veure passar personatges com Emilio Castelar, bon amic i correligionari de Josep Tomàs i Salvany, artistes i polítics. Però el més bo del cas és que Tomàs era republicà federal, més endavant Diputat a Corts pel Partít Demòcrata i, finalment, amb Castellar i durant la Restauració, membre del Partit Liberal.

És clar que quan Narcís Oller va redactar Vilaniu ja se sabia que el segle XIX donava per tancat un període de la història de domini aclaparador del conservadurisme i triomfava el projecte liberal. I que el mateix autor escrivia a La febre d'or que els casals que havien estat residència del Diputat Conservador, amo i senyor de Vilaniu durant els temps antics, eren ara el casino on pagesos i menestrals anaven a ballar els diumenges, aterrada la seva antiga glòria (en realitat els edificis on havia situat can Galceran hi havia la Cooperativa Agrícola), i avui hi ha, en una part de l'edifici, la seu d'Unió de Pagesos.

Però la ironia és que una cosa que ara podem descobrir a través de les hemeroteques, havia de ser un joc de paradoxes que comprenien els lectors, quan situaven perfectament la Maiola a la finca, precisament, del diputat republicà. La caiguda dels conservadors, doncs, ho era per partida doble per als lectors de la novel.la: l'una es produïa en la resolució argumental. En Pau Galceran abandona la població derrotat per les enraonies de la gent maliciosa, els seus enemics polítics en la facció més roïna (les Oques i el conco Riudavets), així com en en la lluita més noble el derrotaran l'any següent amb la Revolució de Setembre. L'altra caiguda que podien apreciar els lectors tenia lloc a la vida quotidiana, perquè allà on a la ficció vivia en Galceran, feia temps que s'hi havia instal.lat el diputat republicà i demòcrata Josep Tomàs i Salvany.

Es poden llegir detalls molt interessants sobre els Boscos a l'època que Narcís Oller situa la trama de Vilaniu a l'obra de Pilar Vives Corbella, L'estiueig al Bosc de Valls, publicada per l'Institut d'Estudis Vallencs.