L'Escanyapobres, de Narcís Oller
Narcís Oller publica L’Escanyapobres l’any 1884. L’any següent enceta la
publicació del que serà el cicle de Vilaniu, que integren les novel·les Vilaniu
(1885), La febre d’or (1890-92) i La bogeria (1899). Tant a L’Escanyapobres
com a les novel·les del cicle de Vilaniu l’autor crea uns espais de ficció (amb
pobles, muntanyes, rius, conques i valls) que tenen noms imaginaris però
que, observant atentament la seva descripció, tenen una correspondència
prodigiosa amb els seus referents reals.
Així com darrere de Vilaniu hi podem identificar Valls i els seus entorns, a L’Escanyapobres
podem reconèixer, sota el topònim inventat de Pratbell, la població de l’Espluga de Francolí, i en Malgual hi podem veure Vimbodí i el Bosc de Poblet.
A l’inici de la novel·la hi ha dues dades que serveixen per localitzar el referent real de Pratbell
a l’Espluga de Francolí: l’una és que situa la població en l’eix de la carretera de Madrid a la Granada.
L’altra, i definitiva, és que s’hi inaugural’estació del ferrocarril el juny de 1865. Tot i que la festa popular es fa el dia 15, diada de Corpus, el tren no comença la línia regular fins el dia 26.
És una població que té vinya, fonts de ferro i, a prop, un poble per on també passa el tren i on hi ha l'únic túnel de tot el tram de línia; al seu terme municipal hi ha unes mines.
La ruta literària per Pratbell
La ruta literària pel Bosc de Poblet
