En el decurs de les jornades sobre el Vilaniu de Narcís Oller, En Ricard Torrents, president de la Societat Verdaguer, va fer notar diversos elements de proximitat entre un i altre autor.
Recordo que en un moment donat va fer esment d'un passatge en què el jove advocat Albert Merly acompanya la Isabel Galceran, a petició seva, a l'habitació dels nens.
Mentre la mare despulla una criatura, l'altra es despulla sola. I el que podia haver estat una escena escabrosa, se soluciona amb una cita de Verdaguer.
La carn nua de les criatures suscita l'evocació de la frase verdagueriana "àngels a voladúries" que vénen a trencar (qui sap si a redimir) qualsevol mirada lasciva del personatge o qualsevol tèrbola imaginació del lector.
Feia uns quants dies, per damunt dels núvols i camí d'Estrasburg, vaig fer unes fotos i vaig comentar que allà devien viure els angelets de culet rodó i galtes rosades...
La Cèlia em demanava que quan trobés els angelets, avisés.
Poc em pensava que els trobaria a les Jornades sobre Narcís Oller.
