-Fes-te enlla, no sé com dir-te que si la cosa es decanta prendrem mal.
-Oh, quin cel més blau!
-Mira que se'm destapa un ou, mira que naixerà borni!
-I quin aire més pur, i quina transparència que em dilata l'esperit.
-Deixa d'eixarramplar les potes, quietes les ales, estic a la branqueta i caurem!
-Ah, la plenitud de l'ésser lliure. Ah, el temps deturat en l'instant sublim de la felicitat.
-Tots dos, tots dos ous destapats! Agafaran un corrent d'aire...
-Ara mateix lliscaria per l'aire, em deixaria anar fins en aquell puntet llunyà... i remuntaria el vol amb el món sencer aferrat al bec.
-Doncs que sigui una ració doble. Amb birra i patates. Va, cuita, que torno a abrigar els ous.
(l'au emprèn el vol)
-Cony de somniatruites!
