Ahir, per motius de feina, vaig ser en una reunió a Estrasbourg, al Parlament Europeu, on es parlava dels processos que ciutats i conurbacions urbanes transfrontereres estan seguint per tal de trobar formes de governança comuna que ajudin els ciutadans a pal.liar els efectes de la frontera: perquè en una Europa en què sembla que han desaparegut les fronteres físiques, la gent que viu a la vora d'aquestes línies virtuals que dissenyen àmbits legals i administratius sovint incompatibles, busca formes de resoldre una realitat que només justificaven segles de guerres.
Ara, l'Europa dels pobles ofereix la possibilitat d'organitzar ens territorials de gestió comuna on es puguin beneficiar d'ajuts econòmics a programes europeus i on puguin implementar mesures que permetin, per exemple, que una empresa pugui treballar en l'àmbit de la frontera a cavall de les administracions de diversos estats, o que els ciutadans no es vegin penalitzats a l'hora de rebre serveis com la sanitat, els transports, les comunicacions, que sovint veuen duplicats i encarits els preus en un espai de gran proximitat.
Strasbourg i Ortenau a l'Alsàcia, Slubice i Frankfurt, separats per l'Oder, Lille-Kortrijk-Tournai entre francesos, valons i flamencs, Chaves i Verín, entre Galícia i Portugal, l'eurocitat basca, etc. són alguns exemples de les moltes ciutats que es mouen.
L'alcalde polonès de Slubice, Ryszard Bodziacki (a l'esquerra, a la foto de dalt), deia al costat d'un somrient alcalde de Frankfurt (Oder), Martin Patzetlt :
"La història ens ha separat amb fronteres, però estem en condicions de demostrar que som perfectament capaços d'entendre'ns". I tot seguit deia: "volem ser un exemple per als altres".
Demà al matí, i també per motius de feina, assistiré a Girona a la reunió de 25 socis institucionals d'una banda i altra de la frontera per començar el procés de redactar els estatuts de l'Eurodistricte de l'Espai Català Transfronterer, que posarà a casa nostra, entre catalans del nord i del sud, les bases d'aquesta cooperació que recorre les fronteres de la vella Europa. És un privilegi assistir al naixement d'una nova època.
