Avui, llegint l'escrit que en Tià Bennassar dedica a les novetats editorials d'Andrea Camillieri al seu bloc, m'he recordat del meu viatge a Sicília i com, sense voler-ho, ens anàvem trobant amb els indrets que surten a les novel.les de Camillieri, amb els menjars que saboreja el seu personatge Salvo Montalbano, la sorruderia dels seus personatges, les rutes literàries possibles, i la complicitat dels sicilians quan els explicàvem que ens agradava Camillieri, i ens ensenyaven secrets, fotografies i paisatges de novel.les que encara no havíem llegit.
Aleshores vam fer una petita crònica del viatge al bloc del Jordi.
També m'ha vingut a la memòria que vam anar a Tíndari, amb un cotxe llogat, no amb l'autocar com els personatges de la novel.la. I allà vam descobrir que hi ha una verge negra...
Doncs bé, enllaçant records, he anat a parar en un altre indret on hi ha una altra verge que no és negra però li diuen de Montserrat (que aquesta, la nostra, sí que és negra). Per més detalls: a l'illa de Sardenya, a pocs quilòmetres de Càller (on es pot arrribar amb avió de baix cost des de l'aeroport de Girona tres dies a la setmana), hi ha un poble que es diu Tratalias, amb una antiga i monumental església dedicada a la Mare de Déu de Montserrat.
Fa poques setmanes vaig conèixer el vicesíndaco de Tratalias i el propietari d'un restaurant obert a la zona monumental del poble, que volen recuperar per al turisme en memòria dels catalans que hi varen construir la basílica de Montserrat fa segles. Fins i tot han confegit un menú catalanosard, que és molt atractiu de llegir... i que encara no he tastat.
Els vaig recomanar que incorporessin mel i mató a la carta... aneu a saber si ja li hi han posat!
Ves com, dels blocs he anat a parar als llibres, dels llibres a Sicília, de Sicília a Montserrat i d'allà a Sardenya. Illes i pobles germans, tot i que s'han estossinat de valent al llarg de la història!
