Edgar Allan Poe va ser el veritable creador del gènere policial, malgrat que, tal com han fet notar irònicament els estudiosos del gènere, ell mai no va saber que escrivia relats policials. Poe va inventar el detectiu afeccionat (Auguste Duping), que anava acompanyat d’un “ajudant” menys perspicaç que ell, i que li feia de relator. Diuen els especialistes que aquest model va inspirar el duet Sherlock Holmes/ Watson.
Aquest esquema narratiu i el tipus de detectiu deductiu són vigents, amb poques variacions, fins a l’aparició del detectiu “dur” de la novel.la nordamericana dels anys 20.
Pel camí trobem els personatges, basats en el model de Poe, que creen autors com Wilkie Collins, E. Gaboriau, A. Conan Doyle, Agatha Christie... per citar només els més famosos.
Edgar Allan Poe publica tres relats policials: Els assassinats del carrer de
Llegits ara, encara són relats interessants, no només per als especialistes sinó per al públic en general.
Particularment tinc una admiració especial pel poema El Corb (i l'esplèndida traducció al català de Xavier Benguerel), i la seva poètica de l’escriptura, en què explica com ha anat fent el poema, una observació detallada del procés i els mecanismes de l'escriptura poètica, que esdevé una lliçó de teoria de la literatura avant la lettre.
I pel relat de misteri i terror La veritat sobre el cas del senyor Valdemar, una perla del suspens, l’angoixa i el terror ben dosificats. Un antecedent, també, de molts relats del gènere.
