A l'Alt Camp estem acostumats al vent. Bufades intenses, rabioses, ventades sostingudes que duren dies sencers, tres, quatre... una setmana.
De vegades el vent fa mal, arrenca arbres i teulades. Quan els passa als altres, ho contemplem arrupits des de darrere els vidres, ben arrecerats.
Avui el vent ens ha tret del recer per avisar-nos que ens havia tocat a nosaltres. La casa ha tremolat i s'ha tallat internet, el telèfon.
Hem sortit: el pi era al mig del pas, destorbant la sortida, el cable arrencat, la barana esquerdada. Encara sort que només ha esberlat una mica la casa. Més enllà, dos enormes garrofers arrencats han tallat el camí de sortida. Els cotxes hauran de passar camp a través si volen anar o venir... si poden.
El vent continua... els altres pins de davant de casa es balancegen perillosament, ara no tenim llum, s'ha trencat en algun lloc la connexió a la xarxa elèctrica... és el vent a l'Alt Camp. Un veí al qual ens hem acostumat... si no ens toca.
