Encara no sé quina utilitat pot tenir per a una persona com jo, però arrossegada per un rampell de modernitat, acabo d'obrir-me un compte al twitxr.
No crec que li interessi a ningú (no sóc cap estrella del cinema, ni del rock, ni de l'esport) conèixer en directe el que estic fent a cada moment, veure les fotos que faig, seguir el meu camí. Però m'enamoren els artilugis de la modernitat.
Quan vaig començar a escriure vaig tenir l'oportunitat de conèixer (i el goig que em tractessin com una amiga) els escriptors (i cunyats) Pere Calders i Avel.lí Artís i Gener (Tísner). Encara recordo, era la tardor de l'any 1985, que en Jaume Fuster i en Vicent Partal ens van començar a fer propaganda de la informàtica, i com van aconseguir que un comerç que venia ordinadors, fes un descompte als escriptors. Ens vam comprar un AMSTRAD. Hi va haver joves que ho van trobar massa modern. En Tísner i en Calders es van firar un ordinador cadascun, perquè ells, els més grans de tots, no eren vells. En Calders, en una altra ocasió, va baratar l'import d'un premi nostrat que li va donar la Generalitat per un artilugi que produïa hologrames...
Jo, com ells: que la modernitat em trobi practicant, que la vellesa m'arribi assajant el darrer artilugi de la tecnologia.
La democràcia està arribant a la xarxa (no dic que hi ha arribat, perquè encara paguem cara la connexió i hi ha llocs del món que no és assequible).
Jo, que he anat amb carro tirat per un matxo de la Cadeneta a Capafonts com a transport ordinari, que he conegut el llum de ganxo i de carbur, que he passat de la cuina econòmica al petroli, el gas butà i el microones, que vaig educar-me en vida de Franco (malgrat tot), em pirro per aquestes coses.
El Twitxr pot ser un gadget (potser narcisista) interessant. El provaré una temporada. He vist al mapamundi que n'hi ha pocs usuaris a la proximitat.
Deu ser que som modestos...
(per cert, encara no el sé fer anar gaire)
