He llegit La vídua descalça, la darrera novel.la de Salvatore Niffoi, la primera d'aquest autor que es tradueix al català.
La contraportada avisava una novel.la dura, de la Sardenya profunda, la Barbàgia, amb tota la seva mitologia (guanyada a pols) de violència ancestral, de lluites clàniques, de generacions d'homes proscrits per l'arbitrarietat d'unes forces de l'ordre forasteres que no s'aturen a voler comprendre, sinó que van directament a humiliar i a sotmetre, homes abocats a la muntanya, al bandidatge i a la mort. I, en aquest escenari, una protagonista, heroïna malgrat ella, que parla des d'un quadern retrobat.
Certament, el tema i el lloc on passa la novel.la em van cridar l'atenció. Tinc en vies de publicació La maleta sarda, que també passa en part en aquesta Barbàgia de la violència d'ara fa un segle, quan hi escrivia la Grazia Deledda (que més endavant es va instal.lar a Roma i va arribar a ser premi Nobel de literatura) i s'hi podia haver trobat amb Víctor Català. El meu interès a l'hora de llegir, doncs, no era només el de passar una bona estona.
Certament, la novel.la, d'una duresa semblant a la que empraven els escriptors modernistes, no em va decebre gens. S'hi endevina una visió moderna i crítica d'allò antic, una riquesa de llenguatge i una destresa en el maneig de la tècnica narrativa. I, sobretot, una trama argumental sostinguda que atrapa el lector des de la primera pàgina.
Si podíem creure que les dones de la Barbàgia eren només ombres mudes sota roba negra, imatge que ens pot venir de l'escultura que va fer famós Francesco Ciusa, aquesta novel.la els dóna definitivament paper. Un paper que va més enllà del coratge.
No és, de cap manera, una visió de la Sardenya d'ara: o en tot cas, es pot comprendre millor la Sardenya d'ara a partir d'aquestes imatges crues d'un retall de la Barbàgia, el cor indòmit de l'illa, que no van poder sotmetre les legions romanes. M'ha semblat una mena d'homenatge modern a la tremenda escriptora Grazia Deledda, un diàleg a través del temps i els llibres, que és allò que fa la bona literatura.
Un relat ben teixit que convida a endinsar-se en la narrativa d'aquest autor per mi, fins ara, desconegut.
