Avui hem passat amb el pare Josep Alegre, abat de Poblet, per davant de l'antic monestir de Sant Vicent de la Roqueta, al barri de Russafa, a València. Acció Cultural del País Valencià l'havia convidat a participar ahir en els actes acadèmics en record dels 800 anys del naixement de Jaume I i a la nit li va fer un homenatge en el marc dels Premis d'Octubre, per tal com Poblet, que acull la tomba del rei, és el punt de confluència de tots els Països Catalans, que el rei va articular al llarg de la seva vida, ara fa 800 anys, a través de les conquestes.
Així ho va dir el Pare Alegre en el seu discurs: va remarcar la necessitat de buscar, en el món que vivim, els punts de diàleg entre els Països Catalans, la col.laboració, en lloc de la confrontació, per construir un futur solidari i harmònic. Altra cosa, va dir, no és que no sigui cristiana, és que no és ni tan sols humana.
Aleshores va ser quan em van explicar uns fets que vaig trobar esgarrifosos: fa quinze dies, per la Festa Nacional valenciana, i tenint en compte que aquest any es commemora el naixement i conquesta de València per Jaume I, s'havia previst dir una missa concelebrada a la parròquia de Sant Vicent Màrtir, a l'altre costat del carrer de l'antic monestir de Sant Vicent de la Roqueta, que va ser un dels punts d'arribada de les tropes de Jaume I a la ciutat. La jurisdicció del monestir havia pertangut al monestir de Poblet (juntament amb altres possessions, com per exemple "Quart de Poblet") des de 1287 fins a la desamortització de Mendizábal, el 1835.
Doncs bé, el bisbe de València va prohibir que el Pare Josep Alegre participés en la missa concelebrada perquè era català! I el pare Josep Alegre (aragonès de naixement i, per damunt de tot, home d'església) va haver de llegir als diaris que no li hi volien.
Avui l'hem anat a veure per fora, com a curiositat, sense cap rancúnia.
Es dóna la circumstància que l'abat de Poblet, al llarg dels segles, i fins a la Nova Planta, va ser repetidament diputat a la Generalitat Valenciana, representant el braç eclesiàstic i, com a tal, en va ser President en diverses ocasions.
Mala memòria, la de les autoritats valencianes, que no reconeixen la seva història, mala peça al teler la de la jerarquia eclesiàstica valenciana que deixa que l'odi anticatalà guiï la seva acció pastoral fins al punt de no voler ni compartir l'Eucaristia.
Agafant per meves les paraules de l'abat, el gest de barrar-li el pas a la concelebració d'una missa fa quinze dies no només no és cristià, sinó que dista molt fins i tot de ser humà.
