No és broma, els gossos, o em feien por o em feien posar nerviosa perquè llepaven i saltaven, els gats m'estripaven mitges i mitjons...
I ara, a la meitat del camí de la vida, com deia el Dant a l'inici de la Divina Comèdia (i sort que l'esperança de vida s'ha allargat molt a mesura que em feia gran, que si no ja tindria l'esperança, i la vida, gastades!!!), em trobo que no només trobo agradables persones i animals, sinó que, d'animals, en tinc una bona colla.
Va començar el Xaloc, el gos d'atura... la meva mare, que tenia una resistència visceral als animals, el va acabar estimant.I quan estava molt malalta, tant que em semblava que a cada passa cauria, el Xaloc li feia companyia. Ella deia: anem, Xaloc, i anaven a passeig, cent, dos-cents metres, i a ella no li saltava al damunt amb els seus trenta quilos, tal com feia amb nosaltres.
El Jordi va fer amb el Xaloc una campanya electoral a l'alcaldia de Valls, i va guanyar!
Després va venir el Nevat, el golden retriever. Era un cadellet blanc, ara ja fa més de trenta quilos i és un gos esplèndid. El vespre que va morir el meu pare li feia companyia, damunt del llit, al costat d'ell quan el vam trobar, ara té nou mesos però ningú no diria que encara és un gos-criatura si no el veiés jugar amb els altres cadells, la Fosca i el Pispa.
El Manuel, el gat tigrat, com abansho havia fet l'Otxe, el siamès, sempre dormia sobre l'anorac del padrí, i encara l'enyora.
Al Pol, el meu fill, des de sempre, li agradava el Xaloc, i després el Nevat , i els gats (va ser ell qui va dur l'Otxe a casa, amb la Laia), encara que de vegades ens fan alèrgia... a la Bea, la seva companya, li agraden molt els animals.
Quan va arribar la Queralt, de la mà de la Laia, la meva filla, i el Pep, també va arribar una apassionada dels gats, gossos, tortugues.
Va fer festa major quan vam decidir anar a buscar la Fosca, el gos creuat de husky i pastor belga i el Pispa, el gatet de carrer...
Ara tinc la sensació que, a partir de totes les persones que he estimat i estimo, se m'ha omplert la casa de bèsties. Avui a la nit me'ls mirava mentre feien gresca. És estrany. A mi no m'agradaven els animals... ara no sabria estar sense.
