"La meva Cristina" és un relat molt ric de l'escriptora Mercè Rodoreda, que suporta múltiples interpretacions, tal com exposava fa alguns dies en aquest bloc.
Aquesta setmana, a Andorra, he explorat alguns d'aquests camins interpretatius en el marc de l’Any Rodoreda, en un acte organitzat pel Centre de la Cultura Catalana d’Andorra.
En faig un breu resum: al llarg de "La meva Cristina", es poden trobar punts de confluència amb algunes obres modernes i es pot assajar la lectura des de la perspectiva de la guerra i l'exili, com també des de la maternitat i del gènere. Però, sorprenentment, també es pot anar fent una lectura en paral.lel amb la Bíblia: Antic Testament (Gènesi, Llibre de Jonàs), Nou Testament (Evangelis: sant sopar, eucaristia, passió i resurrecció de Crist, Apocalipsi). I sobretot amb la Divina Comèdia del Dant, pel que fa als recorreguts pels Llimbs, l'Infern i el Purgatori. No és desencaminat trobar-li punts de contacte amb la història mítica del Leviatan, que té el seu origen a la Bíblia, però que té un desenvolupament propi en la tradició jueva.
La conclusió de la conferència és que l'home-perla protagonista del conte, així com Virgili a la Comèdia, ha estat cridat a travessar els més diversos graus de turment (l'infern i el purgatori/ el ventre de la balena, el poble on ningú no l'accepta quan torna del naufragi), però que li falta alguna cosa essencial (a Virgili, el baptisme, al nàufrag una identitat amb la resta: papers) per poder gaudir dels privilegis del Paradís/el poble d'acollida: per això estan abocats, un i altre, a viure en un estat de desig sense esperança.
TEXT SENCER de la conferència (amb el resum del relat)
