Perfum d'Almesc, a Pagès edicionsLa novel.la encara es troba en la seva fase de presentació i promoció, però el cert és que ja fa temps que es va presentar a Valls i només unes poques setmanes que ho feia a Barcelona, aquesta vegada de la mà de l'amic Ramon Solsona, que oficiava el ritual.
La novel.la porta el subtítol d'"històries de Valls", i ben certament ho són: d'una banda tres generacions de dones (Maries, Candeles, com s'escau a Valls), des de l'àvia a la néta passant per la mare, que és la que viu a la pell els canvis de valors d'un món amb el qual encara li toca batallar. I de l'altra banda, la història de la reina Elionor de Xipre, que va ser senyora de Valls davant la irascibilitat dels seus súbdits, que no va
aconseguir doblegar mai, amb totes les intrigues pròpies de la cort d'una dona forta, decidida, però que no deixava de ser una dona.
Com que sóc de Valls, de tota la vida, puc dir que la novel.la hauria de ser quasi de lectura obligatòria per a vallenques i vallencs, perquè mostra d'una manera amena una galeria de personatges que descriuen bé la manera de ser de la gent d'aquí, una evolució de paisatges i costums, el contrast entre un món que s'ha perdut o està a punt de perdre's, amb una realitat que els qui ja tenim una certa edat no pot sinó sorprendre'ns.
El motiu que lliga passat remot i peripècia personal de les diverses dones (Elionor i les Maries), és la transfromació de la plaça del Pati, el punt més emblemàtic de Valls, que al segle XIV era el pati del castell on senyorejava Elionor de Xipre, però que fa molt pocs anys vam veure com els constructors l'esventraven per fer-hi un aparcament subterrani. Circumstància que serveix perquè l'autora busqui en les excavacions i les obres (que són una metàfora excel.lent aplicable als personatges) el punt de troballa i de misteri que manté la lectura atenta fins al final.
Descobrim, per exemple, que va ser Elionor qui va regalar a la població l'àliga, i que passava l'estiu a la Torratxa i l'hivern al castell (l'edifici del Pati que ja no existeix, com la mateixa torratxa), així com encara avui dia molts marxem així que fa calor cap a les masies.
Però allò que lliga en realitat passat i present és la lectura de gènere: el plantejament de les personalitats de les protagonistes que exposen d'una manera transparent les seves certeses, els seus dubtes, la seva vulnerabilitat pel fet de ser dones i, també, la manera com tenen per tal de tirar endavant, cadascuna a la seva manera, el seu projecte vital.
Malgrat que són tres generacions de dones (i la d'Elionor) i s'avénen, la lectura de gènere és possible per contrast, veient que les coses no són ni blanques ni negres, i que el context i les circumstàncies no són elements banals a l'hora de construir la pròpia personalitat: les dones tenen gruix i interès. I la manera d'explicar-les, amb un punt de sensualitat atrevida, és atractiu i agradable de llegir. La manera de plantejar la multiplicitat d'ètnies i cultures que han canviat la fesomia de Valls (així com les obres del Pati) també està plantejada amb valentia, tot i que potser no tothom viu la qüestió de la mateixa manera, tal com les mateixes protagonistes reflecteixen. El resultat fa de bon llegir. Un llenguatge àgil i un bon domini de la prosa, hi ajuden.
A mi, però, m'hauria agradat més que el subtítol no hi fos... Perquè, tocats com estem pel vici de les etiquetes, pot fer creure que es tracta només d'una novel.la local i pot fer enretirar algun lector d'encarar-se a la lectura. Quan des de la portada es diu que són històries de Valls, sembla d'una banda que piqui l'ullet a les vallenques i vallencs, cosa que està bé. Però el llibre s'aguanta bé igualment si qui el té a les mans és de Kuala Lumpur, posem per cas, i el subtítol aleshores hi és sobrer. En fi, qüestió de gustos.
Segurament també serà discutit l'ús que l'autora fa de la documentació històrica: el llibre està molt ben documentat, sovint hi ha excursos cap al passat amb una sèrie de detalls i referències bibliogràfiques fidels i precises que han requerit la seva feina. Qui busqui aquests detalls, n'agrairà la profusió i l'exactitud (com alguns costums actuals: les masies a l'estiu, les calçotades, etc), perquè a part d'una novel.la, el text funciona com un document agradable sobre moltes coses de Valls. El qui busqui la lectura trepidant, l'aventura, trobarà a faltar una mica de barra a l'hora de decidir-se a deixar una mica de banda la història documentable per entrar més a sac en el personatge de la reina de Xipre, que és molt i molt atractiva per ella mateixa. A sac en l'aventura (just insinuada delicadament) entre Elionor de Xipre i el seu fervent i secret enamorat i, per tant, el seu possible secret, que descobreixen (tal vegada) les obres del Pati.
El resultat és molt correcte i del tot recomanable, d'una agilitat que sorprèn en una autora encara amb poc bagatge de llibres publicats. I que en fa esperar més en el futur. Des d'aquí, si això encara és possible, vull felicitar l'autora i encoratjar la lectura del seu llibre, si encara no ho heu fet.
És un goig veure que des que Narcís Oller va novel.lar la nostra ciutat a través de Vilaniu, les bones aportacions (que no tenen totes les poblacions que ho voldrien) converteixen Valls una vegada més en espai apte per a una altra ruta literària.
