diumenge, 16 de novembre de 2008

La clotxa a la tardor

Tot i que diu que la clotxa es menja pel temps de la verema, nosaltres ens l'hem menjada avui.

La Loreto, que quan hem arribat preparava les arengades, diu que és un menjar de la Terra Alta, però estic segura que passa com amb la calçotada: tot i que és de Valls, ara com ara no ens la podríem pas reservar per a nosaltres sols.

La clotxa, com els calçots, neix com un àpat de pobre, de treballador pagès que aprofita el que té i ho prepara de la millor manera, al camp, perquè la menja li permeti continuar el treball. A Valls sempre hem menjat arengades pel temps de la verema, més que res perquè el salat combina bé amb la dolçor del raïm madur, si pot ser moscatell millor. 

I les acompanyem a amb tomacons fregits, una cabeça d'alls i patates fegides. Per beure, xampany (que el mercat i la correcció lingüística ens obliga a dir cava).

Doncs bé, la clotxa és més o menys això però en auster, i fet en colla, és dir, una menja que comporta una festa col.lectiva, com la calçotada. 
Potser és per això que, encara que no havia tastat mai la clotxa, de seguida m'hi he sentit com a casa.

L'hem preparada així:
Calen pans de pagès mitjans, tallats per la meitat i buidats de molla, que es reserva a part. També una tomaca escalivada per cap (o més, si us agrada molt), uns quants grans d'all escalivats, hi ha qui hi posa ceba escalivada, i un parell d'arengades a la brasa per persona, a les quals traurem les espines un cop cuites. I oli d'oliva de la terra ben bo.

Preparació: es reparteix el tomàquet per tot l'interior de la clotxa i, tot seguit, s'hi afegeixen els alls xafats i l'arengada esmicolada, un bon raig d'oli cru i a tapar la clotxa.

Com que orginàriament el pa podria ser sec, es fa revenir al forn o a la brasa, i així es torra una mica la crosta mentre s'amoroseix el contingut. Nosaltres l'hem fet a la brasa.

Un cop treta la clotxa del foc, s'hi tira un altre raget d'oli cru, per amorosir la molla, i es comença a mosegar per un cantó, mirant de repartir la molla amb el contingut.


Tal com a l'Odissea, qui menja clotxa es menja el plat i tot, perquè el crostó fa de plat.
No cal dir que un menjar així, saladet, fa set, i la companyia d'un vi adequat no és una cosa gens suplementària. Nosaltres ens hem begut uns Pedralets, del Priorat.

Us ho recomano. I us recomano també que feu l'àpat en colla, sense presses i com un pretext per compartir l'amistat.

3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

un menjar de campionat

Marta ha dit...

Que bé que us ho passeu. Fantàstic!
La meva àvia paterna que era de Manresa, també combinava les arengades amb el raïm. Sempre ens explicava que s'havia de penjar el gotim en el dit petit de la mà i en el palmell un troç de pa i un pessic d'arengada. I així anar fent... Una abraçada.

Anònim ha dit...

L'any passat vam assistir a la Festa del vi de Gandesa on van fer un dinar popular a base de clotxa. Que bona!! I regada amb vi de la zona. Fantàstic !!