dimecres, 12 de novembre de 2008

Diàleg de cigonyes

Participa al 82è joc literari d'en Jesús Tibau
-Fes-te enlla, no sé com dir-te que si la cosa es decanta prendrem mal.
-Oh, quin cel més blau!
-Mira que se'm destapa un ou, mira que naixerà borni!
-I quin aire més pur, i quina transparència que em dilata l'esperit.
-Deixa d'eixarramplar les potes, quietes les ales, estic a la branqueta i caurem!
-Ah, la plenitud de l'ésser lliure. Ah, el temps deturat en l'instant sublim de la felicitat.
-Tots dos, tots dos ous destapats! Agafaran un corrent d'aire...
-Ara mateix lliscaria per l'aire, em deixaria anar fins en aquell puntet llunyà... i remuntaria el vol amb el món sencer aferrat al bec.
-Doncs que sigui una ració doble. Amb birra i patates. Va, cuita, que torno a abrigar els ous.
(l'au emprèn el vol)
-Cony de somniatruites!

3 comentaris:

Cèlia ha dit...

Els somniatruites ja ho tenen això, despistant, despistant, sempre deixen treballant els altres! M'ha encantat!

Jesús M. Tibau ha dit...

Moltes gràcies per la teva participació, és tot un plaer per a mi.

Laura Dalmau ha dit...

Margarida,
He vingut al teu blog per la cèlia i ha estat tot una bellesa passejar-m'hi entre paraules i novel·les...