divendres, 10 d’octubre de 2008

la "mani" del 12 d'octubre i les comparacions ingènues

Aquest matí sentia aRAC1 que a l'Ajuntament de Tarragona estan preocupats per la convocatòria (i autorització per part del govern de l'estat) d'una manifestació filofeixista amb motiu de la "Fiesta de la Raza", que és així com s'anomenava durant el règim de Franco la festa del 12 d'octubre, en memòria de l'arribada de Colom a terres americanes. I pels aldarulls i violència que una provocació d'aquest tipus pot ocasionar.

També he escoltat, a la tertúlia de quarts de nou d'aquesta mateixa emissora (es pot baixar completa per internet), com un tertulià innocent comentava que una manifestació d'aquest tipus, amb banderes espanyoles amb l'àguila imperial (ara en diuen inconstitucionals en lloc d'anomenar-les feixistes com el que són), seria impensable en altres estats europeus, i ha dit, a Alemanya seria impensable una manifestació amb creus gammades.

Aleshores, molt correctes políticament tots els tertulians, han dit que no que no, que no s'havia de prohibir cap manifestació en nom de la democràcia, però no s'explicaven per què una concentració antidemocràtica era possible aquí i no a Alemanya.

Jo aleshores conduïa i no podia intervenir, però la resposta m'ha semblat evident,  com també m'ha semblant estrany que tan doctes criatures no hi caiguessin: a Alemanya, l'estat ha demanat perdó pels crims del nazisme i s'ha proposat que mai més no tornin a ser possibles. A l'Espanya "democràtica" ningú no ha assumit encara en nom de l'estat que calia condemnar el règim de Franco pels seus crims, i no hi ha hagut cap denúncia de la dictadura com a tal.

Ara bé, tenim jutges insignes especialitzats a denunciar tots els dictadors del món, com més lluny siguin els seus països, millor.

Per tant, aquí tenim banderes "inconstitucionals" o "preconstitucionals" (i senyeres, que juguen en una altra categoria de cara a l'ordenament jurídic i institucional), però no tenim un règim condemnat (amb la seva bandera) com a antidemocràtic.

Només un detall: fa pocs dies, al Palau de la Generalitat, la cònsol alemanya demanava perdó en nom del seu pais per haver detingut i llurat al règim de Franco el President de la Generalitat, Lluís Companys, l'agost de 1940. Companys va ser afusellat/assassinat a Montjuïc el 15 d'octubre del mateix any perquè era President de la Generalitat, no pas per cap altra cosa. L'estat espanyol, que és qui el va afusellar, encara no ha reconegut la seva responsabilitat, tal com ha fet Alemanya per haver-lo detingut i deportat.

I encara algú es pregunta amb innocència per què no som com a Alemanya...

5 comentaris:

Marta ha dit...

Margarida, allò de "Spain is diferent" (no sé si ho escric bé), arriba a tots els àmbits. Realment és un país encara de "pandereta" i "toros". No sé si ens en sortirem mai.Sóc pessimista. Una abraçada

Josep Blesa ha dit...

Hola Margarida:
Josep Pla definí la "cosa" com a sofisticadament grotesca.
El nostre mestre empordanès, crec, que l'encertà de ple.

Cordialment.

Cèlia ha dit...

Estic totalment d'acord "a Alemanya, l'estat ha demanat perdó pels crims del nazisme i s'ha proposat que mai més no tornin a ser possibles. A l'Espanya "democràtica" ningú no ha assumit encara en nom de l'estat que calia condemnar el règim de Franco pels seus crims, i no hi ha hagut cap denúncia de la dictadura com a tal." i cal que, abans que la crisi ens mengi a tots i no s'esdevingui un altre nit, es comenci a demanar perdó als qui van defensar la democràcia a qualsevol nivell i no agafin la força que ja comencen a tenir...

Ulises ha dit...

Em pregunto què passaria si la cònsol aquesta enlloc d'haver vingut a barcelona hagués anat a un altre ajuntament d'aquests que els costa tant treure els símbols franquistes, d'aquests que diuen que el millor és no obrir velles ferides, d'aquests que es neguen a condemnar-lo, en definitiva..

Ivan ha dit...

A Tarragona n'hi va haver una altra de manifestació feixista, durant la qual es va cremar una senyera, com van recollir diferents mitjans. A diferència, però, de quan es cremen estanqueres o imatges dels borbons, aquesta vegada ni es denunciarà la crema, ni aquest fet arribarà als jutjats, ni passarà res de res. Tot plegat perquè un dels pilars de la nostra trista societat, el judicial, viu ancorat en el temps i l'espai preconstitucional i predemocràtic. Jo també sóc pessimista.