dissabte, 18 d’octubre de 2008

El caminant al mur

Aquest microrelat participa en el 77 joc literari de Jesús M. Tibau

No em sento el cap, el pensament em fuig. Deu ser per això que imagino que em vaig desmuntant a trossos i se m’ha desenganxat la cama del mig. Però sé del cert que no és veritat, jo travessava un pas de zebra quan em van segar el genoll. Què s’ha fet del tros que falta? Fa anys que el busco, mentre el món no ha parat d’encongir-se’m al damunt, com una tenda de campanya de paper arrugat dibuixada a l’espai sideral d’una pissarra. L’aire es filtra pels esvorancs, el cel s’escrostona en panots de gel brut. Uns nens, amb guix, m’hi han escrit un missatge, però el cap em roda, la vista em flaqueja, les lletres s’esborren, no aconseguiré llegir-lo. Necessito el tros de cama per acabar de travessar el carrer i fugir d’una vegada d’aquest aparador que ensenya a tothom, impúdicament, la meva decadència.

2 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

moltíssimes gràcies per la teva participació

Cèlia ha dit...

Es jubila en molt males condicions i molta decadència! Pobret!
Els jocs del Jesús són una temptació!