Vaig acabar de llegir L'ós dansaire abans d'aquests dies de festa. Aquí el personatge del detectiu Milodràgovitch està del tot ben perfilada, és un dur autèntic, que es mou a la frontera de l'autodestrucció amb alcohol i cocaïna, esperant arribar a l'edat de 52 anys, que és quan podrà entrar en possessió de l'herència fabulosa de son pare, de la qual l'han privat fins ara precisament tement que si tenia diners, a la vida no hi faria res de bo.
Ha fet de tot i poc li importa qualsevol feina. És bo, perquè és dur i la mort no li importa, fent seguiments, vigilant gent, ficant-se en embolics... sobrevivint malgrat ell mateix, peotser perquè té com a objectiu mantenir-se al límit de la ratlla almenys fins als 52. Quan no està del tot penjat, fins i tot fa footing... i es manté en una forma envejable més enllà dels quaranta...
Continuo pensant que és un dels autors més atractius que he llegit a l'excel.lent col.lecció de "La cua de palla", en la seva segona etapa, tenint en compte tots els números publicats des que va aparèixer la col.lecció. Buscaré més obres de Crumley.
D'aquesta novel.la i de l'anterior m'ha cridat l'atenció la fascinació pels personatges femenins, la presència de dones més que estupendes, descrites amb una fascinació sensual que m'esborra el mal gust de boca que tinc de vegades en aquest tipus de novel.les davant l'aparició d'una dona objecte. Potser aquí les dones, que són voluptuoses i estupendes, bellíssimes, d'una bellesa que de vegades fins i tot s'amaga a primera vista, però a més a més se'ls demana cervell, estan vistes a través dels efluvis de la cocaïna o els vapors de l'alcohol, de manera que tal vegada tenen aquell punt d'ideal que les acosta més a Plató que a Aristòtil.
En reprodueixo un parell de fragments:
"La cara ampla i esmussada de la Carolyn Fitzgerald era massa esmussada per ser bonica, però tenia uns pits grossos i sense traves que es movien amunt i avall i en onades sota el suau jersei gris, i una cosa millor, una cosa que les dones que controlen la seva pròpia vida troben sovint cap als trenta, una mentalitat intel.ligent i alegre, un somriure generós, i un riure honest".
L'home que escriu això sap escriure: no va al gra de qualsevol manera, busca amb els detalls del llenguatge, els adjectius, els detalls superflus, reproduir la sensació, busca l'emoció del llenguatge, que es pot endevinar fins i tot a través del text traduït.
"A dos quarts de set una dona rossa i alta amb una bata de vellut vermella sortia a la porta principal, es va estirar enrera amb tanta força que els grans i feixucs pits se li van aixecar com si tinguessin ales, després es doblegà amb gràcia per la cintura com una ballarina per recollir l'"Avalanche Express" de Meriwther. Es movia amb la mateixa lleugeresa que una brisa sobre l'aigua, la Cassandra al matí, i quan es doblegava, els cabells llargs i llisos se li ondulaven per les espatlles. El telescopi arreplegà la llum de l'albada, i vaig veure la seva cara, els pòmuls alts d'una model, la boca ampla i ferma i els ulls foscos d'una amant, el front ample i llis d'una dona en pau amb ella mateixa".
Al costat de fragments d'una gran sensualitat, d'altres de la més estricta cruesa i una trama ben ordida que manté l'atenció fins a la sorpresa final. Una bona dosificació de la informació i de les pistes. Una novel.la negra de les que fan lectors.
