Amb el setembre i el retorn al ritme habitual de treball, s'encetava a Perpinyà la vintena edició del festival de fotoperiodisme "visa per la imatge". En realitat, sota la direcció de Jean-François Leroy, es presentava dissabte, escalfava motors el cap de setmana i ahir s'envolava definitivament.
Havia vist alguna exposició en anys anteriors i m'havia impressionat: en un festival de fotoperiodisme es veu tot allò que els periodistes han captat en imatges dels veritables esdeveniments del món, els bons, els dramàtics i els inconfessables. En la projecció al Camposanto, en pantalla supergegant, el món se't fica porus endins sense que ho puguis evitar i la denúncia de la violència, la injustícia, el drama, es fan tan elementals que no es pot fer altra cosa que sentir-se petit, minúscul, i afortunat.
Per proper, em va cridar l'atenció el fotoreportatge sobre els gitanos del barri de sant Jaume de Perpinyà, excel.lent, presentat en un muntatge sonor, amb rumba gitana original, evidentment, cantada en català, llengua que han preservat del tot, amb un accent perfecte, els gitanos.
Paga la pena arribar-s'hi. Cada dia hi ha activitats, aquesta primera quinzena de setembre, xerrades, fòrums,projeccions. I tota la ciutat desplega les exposicions en tota mena de locals, a cada carrer, que s'han afegit a aquesta mostra total que no deixa indiferent.