Per diverses bandes m'està arribant la notícia que els nostres editors estan preocupats per la crisi econòmica i que això incidirà en el grau de valentia amb que arriscaran en les futures col.leccions de temporada.
Diumenge passat veia com el suplement del diari Avui (Plaers) dedicava unes quantes pàgines al fenomen del best-seller ("S'ha escrit un"... best-seller!, escrivien a la portada, manllevant el títol a la coneguda sèrie de televisió de la Jessica Fletcher, per cert, de relats negres). Avui, a les pàgines de cultura del mateix diari (aprofitant que és un semifestiu, perquè a Barcelona fan festa) repassaven els futurs hits de la temporada de tardor-hivern a Europa. Tot en clau de literatura d'èxit, de fenomen de masses, incitant a l'admiració i l'emulació dels monstres que aconsegueixen seduir les multituds.
Retinc algunes coses que m'han vingut al cap mentre llegia sobre el tema:
M'agraden les novel.les ben fetes, les bones. Per tant, alguns dels best sellers que s'hi anomenaven m'agraden. Perquè tenen diversos nivells de lectura.
S'ha remarcat que un best-seller és capaç d'arrossegar a la lectura quantitats ingents de persones que habitualment no llegeixen (o que no llegirien una altra cosa que llibres d'èxit). Benvinguts, encara que només sigui esporàdicament. Però l'obra que ens interessa als que ens agrada llegir és aquella que, per sota d'aquest nivell superficial que arrossega les emocions de les multituds, té mil i un matisos per al gaudi dels experts, jocs de llenguatge, jocs de referència a altres llibres, a altres personatges, quantitat d'elements que cada vegada que llegeixes el volum (o en etapes diferents de la vida) et fan descobrir coses noves, perquè el pots relacionar amb altres llibres descoberts, amb altres llenguatges, altres arts.
Vista la gran quantitat de títols que es publiquen ctualment a tot el món occidental, el pes del mercat en llengua anglesa i l'amenaça que la crisi econòmica també afecti el funcionament del mercat dels llibres, em pregunto fins a quin punt la indústria editorial, sense deixar de ser indústria (i per tant, de plantejant-se la honorable tasca de guanyar diners) arriscarà en projectes sòlids en combinació amb els productes de venda segura (els de masses). O si, poruga, s'abocarà de cada vegada més al producte prefabricat de fòrmula segura.
Hi havia llibres que no havien nascut com a fenòmens de masses i que el públic ha fet créixer malgrat la reticència inicial dels editors. N'hi ha que s'han "descobert" molt enllà del seu temps.
També n'hi ha d'altres que mai no seran productes de masses, però és imprescindible que hagin existit per al progrés de la literatura, per al devenir de la cultura.
Aquests dies, veig, amb plaer, com El Llibre dels Fets, del rei en Jaume, treu el nas a internet. I és que els fenòmens literaris no només passen per la indústria i les llibreries.
