Més que parlar de l'homenatge teatral, hauria de dir que Ricard Salvat ens regalarà d'aquí a molt pocs dies una nova ocasió de veure una dels nostres grans autors al teatre sense complexos. "Un dia. Mirall trencat", en el marc de l'any Rodoreda, és l'espectacle que ha preparat per arrencar-nos de la indiferència aquesta tardor i fer-nos pujar una miqueta l'autoestima. Avui llegia en una entrevista que li feien en un diari que deia que som un país provincià perquè ens embadalim amb mediocritats alienes quan el nostre potencial artístic és de primera línia, però ens fa cosa (o por, o vergonya) reconèixer-ho, deia això més o menys.
Estic d'acord amb ell. No sé de què tenim vergonya. Només aviso: no me'l penso perdre. Cap muntatge d'aquest director excepcional no m'ha deixat indiferent. És un luxe que una vegada i una altra, més enllà dels seus èxits a l'estranger, vulgui mostrar-nos el seu saber fer. Tenim una cita amb ell d'aquí a una setmana. Aleshores en parlaré...