divendres, 26 de setembre de 2008

Homenatge a Gerard Vergés

Des de "La maleta sarda", un tast de la poesia de Gerard Vergés, que avui homenatgen a Tortosa

Parlo d'un riu mític i remorós

Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d'aigua.
Parlo de la verdor d'un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d'ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l'íntim rosa
d'un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l'aire
com la pedra llançada per la fona,
de l'anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.
Parlo del llarg silenci on es fonien
l'aigua dolça del riu, la mar amarga.
Parlo d'un riu entre canyars, domèstic;
parlo —Virgili amic—de l'horta ufana,
dels tarongers florits i l'api tendre,
de l'aixada i la falç, del gos a l'era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)
Parlo d'un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d'ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.
Parlo d'un lent crepuscle que posava
or tremolós a l'aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.
Dolça remor de l'aigua en el record.

2 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies per participar

Anònim ha dit...

Un grandíssim poeta, però també un sorprenent prosista. Dins la col·lecció "Escriptures", de Perifèric Edicions, tinc la sort de publicar-li un llibre d'assaigs breus, "Alfabet per adults", que veurà la llum els propers dies.

Salut. X. R. Trigo