diumenge, 31 d’agost de 2008

Ricard Salvat munta un espectacle Rodoreda

Ricard Salvat homenatja Rodoreda
Més que parlar de l'homenatge teatral, hauria de dir que Ricard Salvat ens regalarà d'aquí a molt pocs dies una nova ocasió de veure una dels nostres grans autors al teatre sense complexos. "Un dia. Mirall trencat", en el marc de l'any Rodoreda, és l'espectacle que ha preparat per arrencar-nos de la indiferència aquesta tardor i fer-nos pujar una miqueta l'autoestima. Avui llegia en una entrevista que li feien en un diari que deia que som un país provincià perquè ens embadalim amb mediocritats alienes quan el nostre potencial artístic és de primera línia, però ens fa cosa (o por, o vergonya) reconèixer-ho, deia això més o menys.
Estic d'acord amb ell. No sé de què tenim vergonya. Només aviso: no me'l penso perdre. Cap muntatge d'aquest director excepcional no m'ha deixat indiferent. És un luxe que una vegada i una altra, més enllà dels seus èxits a l'estranger, vulgui mostrar-nos el seu saber fer. Tenim una cita amb ell d'aquí a una setmana. Aleshores en parlaré...

3 comentaris:

Marta ha dit...

Penso que ja fa uns quans anys,que Catalunya està a l'alçada de qualsevol ciutat europea a nivell teatral i no crec que ens hàgim d'avergonyir per a res. Els nostres directors, i actors han traspassat fronteres i estem reconeguts arreu.
Precisament la propera tardor es preparen obres importants a Barcelona. "The history boys" d'Alan Bennett amb què Josep M.Pou obrirà el seu Teatre Goya, i al Lliure el mes de setembre estrenarà l'obra "Rock'n'roll" de Stoppard, d'origen txec. Va sortir la notícia en el diari Avui del divendres 29 d'agost, (Cultura i espectacles).

Margarida Aritzeta ha dit...

Sí, tens raó, a més a més tenim companyies de renom mundial... suposo que en Salvat es referia més aviat als textos. Malgrat que hi ha bons textos d'autors catalans contemporanis, i s'han portat a l'escena, veure un "clàssic" català és quasi una aventura... i no em refereixo de Guimerà (o no només)... Espriu, la Rodoreda...Pere Quart. Se'n fa (i quan s'hi atreveixen, amb molt bon resultats), però amb comptagotes.

Jesús M. Tibau ha dit...

de la unió de dos talents n'ha de sortir a la força una bona obra