Estic tan cansada en aquestes hores, després de la feina, el metro, el tren i el cotxe... que quan finalment he arreplegat el sofà de casa m'agafen unes ganes desaforades de llegir, el meu bàlsam particular contra el cansament físic i mental.
Miro el rellotge: avui és aviat, puc llegir ben bé un parell d'hores, quin luxe!
Aquests dies, al tren, estic llegint El cor és un caçador solitari, de Carson Mc Cullers.
El lloc on he arribat és amarat de tristesa, explicat tot d'aquesta manera elemental, senzilla, sense ornaments, que fa transparent el sentiment. Aquesta tristesa fonda de la ficció esborra altres desànims... altres cansaments aferrats a l'ossada real.
Me'n vaig a llegir, no fos cas que l'escriure me'l fes perdre.
