Quan fa uns quants anys vaig visitar Orgosolo, a Sardenya, vaig pensar que aquest lloc extraordinari havia de sortir un dia en una novel.la meva. Abans d'arribar a aquest poble, situat al cor de la Barbàgia, em va cridar l'atenció el mural d'un bandit, pintat sobre una roca, com si estigués apostat al peu del poble a punt d'interceptar els forasters. Em vaig interessar pel passat violent d'aquella contrada, la reacció dels pastors a l'agressió, a la fam, a la violència. Al cap de més de cent anys, els artistes han canalitzat aquesta violència per omplir el poble de murals (ja ho deia Freud: l'artista és capaç de canalitzar la frustració i el desig, sublimant-lo i convertint-lo en art; així s'allibera de la neurosi, dit d'una manera molt simple). Els murals havien de sortir també a la meva novel.la. Parlant amb l'amic i pintor Miquel Jassans, vaig descobrir que ell i l'Agnès Padró també havien estat a Orgosolo i la novel.la d'en Miquel sortiria abans que la meva. Quan la vaig llegir, Diari d'un artista, em vaig adonar que, tot i que sortia la població, no tenien res a veure: ell s'esplaiava en la pintura. Jo tenia intenció d'acostar Orgosolo al joc literari. Després vaig conèixer les històries que s'havien portat al cinema, a la televisió, els estudis que n'havien fet els antropòlegs: Franco Cagneta, per començar, però n'hi ha tesines i tesis a la UB, al Canadà... I he anat teixint el meu relat en sintonia amb el concert de veus que al llarg dels anys s'han centrat a parlar d'Orgosolo. A través de la literatura. A través de la ficció.Aquí enganxo un àlbum amb algunes fotos del meu viatge: àlbum.
