L'efecte realitat

Escriure una novel.la és anar arrossegant l'univers de ficció al cap al llarg de setmanes, de mesos, per l'espai de la vida quotidiana que desborda l'escriptura. És no apartar-se'n mai, viure i créixer amb aquest univers imaginat que viu i creix a mesura que pren forma a través de l'escriptura.

Una novel.la és allò que hi ha de més oposat al concepte pur: és allargassament en l'explicació de tot de petits detalls que van visible als ulls de la imaginació del lector, el món descrit amb paraules com un món complet. Els simbolistes francesos l'odiaven per aquest mateix motiu. Roland Barthes, comentant Madame Bovary de Gustave Flaubert, va fer notar la tècnica exquisida d'aqull escriptor a l'hora de poder fer visibles multitud de detalls, superflus per seguir la trama del relat, però absolutament imprescindibles per crear el que va anomenar "efecte de realitat".

La trama d'una novel.la es nodreix de la vida quotidiana de la persona que l'arrossega al llarg dels dies, convertint-la a poc a poc en un relat travat i coherent. Els detalls són l'argamassa que fa sòlida l'acció de les paraules en la imaginació dels lectors.

Vaig començar La maleta sarda a l'habitació d'un hotel de Perpinyà. La novel.la havia de passar entre Barcelona i Sardenya, i és així com realment ocorre. Però el relat va començar a Perpinyà, com la meva escriptura. Fa unes quantes setmanes, quan vaig tornar a la Catalunya del nord, pel coll d'Ares, em va saber greu que el protagonista, en lloc de passar per l'autopista, no hagés passat per Prats de Molló, Molló, Ceret... amb els cirerers florits. Els petits detalls no canvien el relat. El fan viu. És massa tard per canviar el paisatge de l'inici, però no per posar una branca de cirerer florida en un gerro, en algun lloc...