Avui preguntaven al president del Parlament, honorable Ernest Benach, què opinava del descrèdit de la política i dels polítics que s'estava instal.lant a la nostra societat. M'ha sorprès sentir-li dir que, més enllà d'això, li preocupava que el descrèdit s'estenia a professions i valors de forta significació social. Encavallats en l'immediat, en el zàpping, abandonem la solidesa dels projectes a llarg termini, dels valors.
A la tarda, un amic professor de secundària que venia d'un curs de formació, em comentava el clima de desànim que s'hi respirava. El professorat, els mestres, fa temps que han perdut el prestigi social, l'estima de les famílies, el suport de la col.lectivitat. I estan sols. I no és l'únic col.lectiu que se sent en recessió.
A la tarda, un amic professor de secundària que venia d'un curs de formació, em comentava el clima de desànim que s'hi respirava. El professorat, els mestres, fa temps que han perdut el prestigi social, l'estima de les famílies, el suport de la col.lectivitat. I estan sols. I no és l'únic col.lectiu que se sent en recessió.
Seria greu que aquest oblit dels valors que sostenen la vida col.lectiva es consolidés, el sentit cívic, l'esforç, la participació, el respecte, el sistema de drets i deures que són el ciment de la convivència entre ciutadans i ciutadanes lliures, subjectes actius de la societat, valors republicans en definitiva, en el sentit més clàssic del terme República.
Sortosament, de tant en tant, la societat civil dóna mostres de vigor, de la força latent que ens pot sostenir com a poble. La saba on dormen els valors cívics.