diumenge, 4 de gener de 2009

Els secrets de la reina

Ha llegit amb curiositat aquesta darrera novel.la de l'amic Xúlio Ricardo Trigo.
Dic que l'he llegida amb curiositat perquè se'm feia estrany que una novel.la d'aquestes de recerca i intriga històrica passés a Poblet. Perquè jo també hi vaig fer passar una part d'una novel.la meva (sobretot a la granja de Milmanda). I sobretot perquè conec no només el monestir, sinó també alguns monjos.

El primer que vaig conèixer va ser el pare Altisent, que va ser professor meu, per cert, d'història de la Corona d'Aragó, combinant les classes amb en Jaume Sobrequés, a la Universitat de Barcelona: després, el pare Tulla, que va ser Prior abans que el pare Lluc Torcal... o el mateix pare Alegre, l'Abat actual. He pensat, doncs, en la que va ser la meva universitat i els que van ser els meus professors, i els monjos que he conegut i conec, que són tan a prop pel lloc i la professió dels personatges de la novel.la, evidentment imaginària.

Però he de confessar, precisament per això, que se m'ha fet difícil contrastar la realitat amb el llibre: una ficció sempre requereix que el lector s'hi rendeixi, que suspengui la seva incredulitat i hi col.labori, fent veure que es creu allò que sap que és imaginat.

Imaginat i tot, i a través dels ulls de les persones i els arcs i els murs de les parets, no aconseguia recrear a la ment les forces obscures  que a la novel.la ordeixen un complot per amagar la veritat, una veritat de l'època de la pesta negra, quan Pere el Cerimoniós va encarregar a l'escultor Aloi de Montbrai la confecció dels panteons reials, i que actualment historiadors sense escrúpols i monjos que actuen com una mena de societat secreta, intenten manipular o esborrar.

Però entenc que aquest només és un problema meu, que deriva de la proximitat i del coneixement del canemàs real des d'on s'ha envolat la ficció. De la mateixa manera que sé que en Xúlio també pinta, i que una filla seva dibuixa uns còmics esplèndids. I això no té res a veure amb la ficció!

La novel.la és àgil, trepidant i amb dosis de la intriga necessària perquè algú de lluny (o que visqui allunyat d'aquests indrets) la devori en un aclucar d'ulls.

Vaig ser a Poblet diverses vegades aquest any, amb motiu de la preparació del 800 anniversari del naixement del rei Jaume I, que hi té la sepultura. Se m'ha fet plaent la recreació de l'època d'extrema crisi i misèria de l'època de la Pesta Negra, un temps certament interessant per bastir-hi una ficció, i certament significatiu per Poblet, i fortament interessant la manera com l'autor recrea el clima d'una època i el sentir d'uns personatges que ha sabut dibuixar amb traça. 

Posats a demanar... no m'hauria fet res que la intriga hagués durat dues-centes pàgines més. Però ja sé que les editorials d'aquí no estan per alegries, i el que compren sense piular d'un autor estranger no ho consenteixen d'un local.

És bo que l'univers de la ficció s'ompli també dels temes, els paisatges i els personatges que tenim més a prop. 

1 comentari:

xrtrigo ha dit...

Hola Margarida!

Gràcies pel comentari. M'alegra que hagis tingut en compte la meva novel·la en aquest bloc tan engrescador.
Fa temps que no parlem.
Una abraçada.