dimarts, 27 de gener de 2009

Antoni Canu, poesia des de l'Alguer

He rebut uns llibres de poemes de l'Antoni Canu, amb una dedicatòria agradabilíssima. Reprodueixo, a manera de tast, dos dels poemes del seu llibre En l'arc dels dies. La seva bellesa senzilla i alhora sorprenent ens parla de la força poètica dels textos d'aquest home afable que viu a l'Alguer, massa desconegut. Us convido a llegir-lo.


Somni

Obr les grans portes
que condueixen a les fonts de la llum,
al sol que no coneix repòs,
als jardins
on broten i floreixen les paraules.
Càrrec de anys
camin entre canyars alts i verds
amb les puntes que punxen núvols
unflats de versos.
Mira la mar del pa viu.
Àgils caminen les ondes de les espigues,
lliure el xaloc les acompanya
i me porta el perfum perdut del forment.
Se fa més gran la conquilla del cor,
més gran l'ànima
perquè contengui tota aquesta llum,
on no viu la mort.

Minyonia

Só creixit
al dolorós resar
de les avemaries;
que anaven i veniven
com los solcs nous
oberts amb l'arado.
Les pregàries
són estades lo meu pa,
ompliven l'espai
on viviva
i la casa de l'ànima,
on agafava
els pecats per la cua
fent-los voletejar
com estels.