diumenge, 27 de juliol de 2008

Maleta negra?


Em preguntava si La maleta sarda es pot considerar una novel.la negra, perquè al primer capítol ja hi ha un mort, i al llarg del relat, una recerca, que es fa complexa per moments. Com que la crítica té fal.lera per etiquetar els productes literaris, jo mateixa m'he preguntat quina mena de relat estic a punt d'acabar.

La novel.la negra, però, és una variant molt específica d'un calaix molt més gran.

Northrop Frye troba relació entre els relats d'enigma contemporanis i els relats medievals caracteritzats per la recerca de l'heroi, la quest. El que coneixem avui per novel.la negra forma part de la gran família de les novel.les de misteri, de les quals deriven les anomenades novel.les criminals (on s'inclou la novel.la negra pròpiament dita), que ofereixen tota mena de ramificacions i que es poden emparentar amb aquests relats medievals per tal com un heroi (o un contraheroi) porta a terme la recerca d'un objectiu (o una investigació).

Fa temps escrivia en un text que vaig redactar per a la UOC:

"Les pautes del gènere negre són més o menys vagues, però delimiten un món (entès com un conjunt semàntic) força característic. Els protagonistes són herois (o antiherois) d’una trama criminal que porten a terme una acció trepidant (d’aquí l’apel.latiu hard-boiled: “dur i en ebullició”) en un entorn de corrupció i crisi dels valors morals. Habitualment busquen sortida a la seva situació vital en la violència, el sexe i l’alcohol. Aquest entorn posa en contacte els extrems de la piràmide social i té com a escenari els racons foscos dels barris baixos de la ciutat, però també els locals dels clans mafiosos, els refugis inconfessables de la bona societat corrompuda, les presons... L’obra, sobretot en la primera època, apareix amb una voluntat clara de denúncia social i política. La seva iconografia es recrea en la brutalitat i en l'enigma, però també, a causa de la seva voluntat estètica i de la necessitat de superar les traves de la censura legal, juga amb els clarobscurs, la metàfora, la insinuació i alhora la imatge directa. És bàsicament un relat d'acció, trepidant, que desafia l'imaginari de l'espectador/lector i el sorprèn contínuament per la seva duresa i, alhora, pel seu enginy".

Definitivament, penso, la meva no serà una novel.la pròpiament negra, tot i que hi ha crim, recerca i un transfons de denúncia. És un thriller? és una novel.la psicològica?

Em roda el cap, no la sabria posar en cap capsa i té una mica de tot. És una novel.la tout court.

Recorro, a Youtube, per veure un fragment de Banditi a Orgosolo, que parla d'aquella mena de conflictes del passat de què la meva novel.la també s'ocupa.

Continuo pensant que la literatura és l'espai del joc entre els discursos previs i els futurs, l'espai de la versió, de la reelaboració, de portar al present els mites antics per tornar-los a dir d'una altra manera.