dimecres, 21 de maig de 2008

El joc literari






Escriure és enllaçar frases, enllaçar discursos, enllaçar llibres. A La maleta sarda plantejo un joc d'escriptura del tipus d'aquella mítica sessió a la residència de Lord Byron a Suïssa d'on va néixer Frankenstein. A Sardenya, a Nuoro, es podien trobar perfectament Caterina Albert (Víctor Català) i Grazzia Deledda (Premi nobel de literatura el 1928), coetànies i properes en el tractament dels temes literaris, aspecte que ha estat estudiat per la crítica. Si no s'hi van trobar, va ser perquè no van voler. Perquè tots els detalls d'història real poden fer pensar que hauria estat possible.


A partir dels antecedents romàntics i de la meva experiència en el col.lectiu Ofèlia Dracs, he volgut organitzar unes jornades literàries a la Barbàgia, Sardenya, la primavera de l'any 2008. Hi participen les forces vives de la cultura sarda del moment: l'escultor Francesco Ciusa i el poeta i advocat Sebastiano Satta, de Nuoro. La invenció d'aquestes jornades, així com a Gonzalo Suárez li va permetre la creació de la pel.lícula "Remando al viento", que més d'una vegada m'ha servit per comentar a classe els aspectes del romanticisme literari, ara em serveix per reinventar la història que serveix de teixit de fons de La maleta sarda. En el fons, un joc d'escriptures, que haurien pogut ser de Víctor Català i Gràzia deledda...

1 comentari:

onatge ha dit...

Hola m'ha fet gràcia trobar el teu blog ja que de seguida m'ha vingut a la memòria haver llegit n llibre teu "Quan la pedra es torna fang a les mans".

Pel que fa a l'escriure comparteixo el què dius. Per mi escriure sempre ha estat com una finestra per on respirar, l'aigua per la set...

No sé si desitjar-te que tinguis una maleta ben plena, o just el que creguis necessitar...

Salut.
onatge