dijous, 28 de gener de 2010

Fòrum sobre "La maleta sarda" al Facebook

És la primera vegada que m'aventuro a una operació com aquesta. Però el cas és que m'he compromès a sostenir un fòrum virtual sobre la meva darrera novel.la a partir de dilluns vinent, dia 1 de febrer, i durant un mes, des del Facebook.

No he creat un espai de fòrums, ni en sé: ho farem des de la pàgina d'esdeveniments del Facebook, l'espai compartit, amb les persones que hi volen participar perquè ja s'hi han inscrit, amb el suport i la complicitat d'aquest bloc. A veure què en surt.
De moment, arrenco amb bones vibracions: m'he trobat un comentari d'un lector al meu post anterior que ja ha acabat de llegir la novel.la i li ha agradat. Diu:


Anònim Anònim ha dit...

Ahir a la nit vaig acabar la lectura de "La Maleta Sarda" i he de dir que m'ha agradat molt. La recomano a tothom. M'ho he passat molt bé. Els personatge tenen molta indentitat, són creïbles del tot, estan molt ben parits. He de dir, també, que els llibres que detallen el que mengen i beuen els personatges m'agraden especialment. I també que m'agraden les novel·les del escriptors i escriptores amb ofici, com és en aquest cas, escrits amb un idioma suculent i autèntic. Per molt anys. (Vicent)

28 de gener de 2010 15:40

Començaré per aquest petit detall: el que mengen i beuen els personatges, que transmet al llenguatge aquesta impressió d'idioma suculent (vull pensar que l'adjectiu va més enllà de la teca).

Al primer capítol, el protagonista, Manu Uriarte, sopa a Perpinyà, en un restaurant de la plaça Aragó (la braseria Viena), mentre fora cau un aiguat. Comença per una amanida de vieires que sempre demano quan vaig a Perpinyà, un plat esplèndid, molt ben preparat en aquest establiment que he freqüentat i que podeu trobar descrit amb tots els plaers que hi detecta el protagonista.

L'àpat no és només al llibre: el podeu buscar a la població, al restaurant i al plat. O preparar-lo a casa si us ve de gust. En alguns mercats (jo les he vistes a la Boqueria) venen unes vieires fresques que fan molt de goig: una mica de mantega, oli d'oliva, suc de llinona... un acompanyament d'enciams i alvocat. Aaaaaah! Bon profit. Vull dir, bona lectura. Un altre dia parlaré d'altres llocs i altres plats. I també parlaré dels vins.