Cada llibre nou m'obre un munt d'interrogants, ara no pas sobre mi ni sobre el text (ja està tot dit, tot escrit), sinó sobre els hipotètics lectors.
El triarà algú? Qui el llegirà? Li agradarà? Si algú no l'acaba de llegir, per què el deixa? Perquè s'hi enganxen els que l'acaben? Provocarà plaers? Suscitarà preguntes? Algú s'aturarà a pensar un instant, a partir d'una frase, d'una pàgina, d'un tipus humà? Algú s'hi enfadarà?
Però el que sobretot em provoca cada vegada un llibre nou és l'emoció íntima de la primera vegada, d'un inici. Obrir el paquet, treure el plàstic que n'embolica els exemplars, agafar el llibre i olorar-lo, fullejar-lo, picotejar aquí i allà, per recuperar la memòria de les frases sabudes... dubtar sobre l'inevitable.
Ja no em pertany. "La maleta sarda" ja campa per les seves, criatura, buscant uns ulls, unes mans que l'acullin.
