Estic avançant en la lectura dels Assaigs de Montaigne. Els vull tenir llegits pel maig, que anirem a fer la ruta literària pel Perigord.
Em crida l'atenció que en diverses ocasions del primer i el segon volum (no he arribat al tercer), Montaigne diu que no sap escriure. Més ben dit, que els seus escrits no s'ajusten a la moda de l'època i que ell no té ni idea d'escriure de la manera que es porta, ja que fa servir un llenguatge "massa" senzill, unes frases massa directes, que no intenten reproduir la realitat o la veritat dels objectes, i del món, sinó només allò que ell ha après del món, a través dels llibres o de la seva experiència.
És curiós de constatar com a les escoles, quan encara s'estudiava Montaigne, se'l presentava com un mestre d'escriptura (a part del fet que és el "creador" modern del gènere literari dels assaigs), un mestre de la prosa.
Com perquè anem fent cas de les modes! I de les opinions dels mestretites de torn, que prediquen què ha d'entrar al cel i què s'ha de condemnar a l'infern!
Encara que el seu bagatge de referents em sigui obsolet i el seu model faci més d'un segle que ha estat reformulat... caram, sí que afina.
