divendres, 6 de març de 2009

Constrïm el paradís... o: la cultura et fa fer goig!


Al segle dinou, diversos pensadors van imaginar utopies, societats felices, en diversos indrets del món. Van situar els seus paradisos imaginaris a Europa, Amèrica, Austràlia... Avui dia, en els darrers deu anys, un milió de persones han cregut que el paradís era a Catalunya i han vingut per viure-hi. Construïm, doncs, aquest paradís.

Això deia avui al vespre Joan Manuel Treserras, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Ha fet una conferència a la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, que ha presentat l'escriptor Carles Duarte. Ha parlat de la creativitat en la cultura, i dels reptes i les oportunitats actuals en l'àmbit de la cultura.

La cultura no és allò que es fa quan tenim temps o diners de sobres... Recordava, el conseller, que aspectes aparentment "superflus" a la societat s'han convertit en agents de negoci, en mitjans de crear riquesa, com el culte al cos (alimentació, gimnasos, etc). El món ha canviat. La cultura, deia, ha passar de ser considerada un excedent, allò que es fa de més a més, un luxe... perquè pot ser motor generador de riquesa, de progrés. La cultura és l'element que ens defineix al món com a país.

En Miquel Roca i Junyent, president de l'entitat amfitriona, comentava a la cloenda que ben possiblement caldria trobar un eslògan com "la cultura et fa fer goig". Tal vegada, a més d'un gimnàs o unes cremes, consumiríem cultura...

La idea és voler ser bons, voler ser competitius, conquerir el mercat, eliminar complexos d'inferioritat que ens fan imaginar febleses.

1 comentari:

Josep Cid Ginovart ha dit...

Es fa massa publicitat de que es fa cultura i gairebé, sempre, pensant que la publicitat donarà vots. Ara es vol decretar que el cinema s'hagi de veure en versió original i subtitulat al 50% en català i en castellà. a l'espectador no l'han preparat per a llegir depressa i corrents un diàleg que s'està produint en anglès, per exemple. Què passarà? Si s'aconsegueix, la qual cosa dubto, hi haurà meins espectadors a les sales. Una manera de començar la casa pel teulat.