divendres, 12 de desembre de 2008

El vent d'aram de la tardor, Vinyoli

Per la temperatura sembla l'hivern, però miro a través dels vidres i els arbres encara no han perdut totes les fulles.

El paisatge i la vida em porten a Vinyoli, un cop més. A Pel camí dels mesos de l'any, escrivia:

...heus ací que tot d'una el vent d'aram de la tardor tremola sobre les muntanyes. Les ombres i teranyines del bosc ens criden ara amb més pura veu. Les fulles grogues vacil.len o ja encatifen els camins humits, vora torrents amagats al fons de les clotades.

Surto fora, al matí gelat. Al fons, la muntanya de Miramar és coronada d'una pelussa morada. Sento el vent d'aram que s'enduu les poques fulles de la morera i del palosanto.

2 comentaris:

azagra ha dit...

impresionante,me ha gustado leerte,salut

Cèlia ha dit...

Una peluda ben espessa que ni el mestral pot esvair... quin hivern ens espera!