Marxo cap a Sardenya a presentar la traducció italiana de La maleta sarda: "La valigia sarda", una traducció excel.lent de Francesco Ferrucci, que ha editat Il Maestrale, de Mondadori.
Divendres dia 16 es presentarà a Ittiri i dissabte 17 a l'Alguer.
És tot un repte veure l'efecte que fa a Sardenya una novel.la meva (d'intriga, en realitat un trhiller també), una novel.la que parla d'ells. Perquè ens mirarem cara a cara autora i lectors. Perquè tinc l'emoció de saber si hauran vist que el meu relat que passa en bona part a l'illa de Sardenya està fet des de l'admiració per una terra que, des del dia que la vaig descobrir, em va colpir profundament. I la seva gent em va arribar al cor.
Sé que la Sardenya i Catalunya hem viscut d'esquena en els darrers segles, en silenci i ignorant-nos, després de temps de relacions difícils, dominacions i guerres.
Jo he vist en els seus paisatges els murs de pedra seca, la terra àrida, la noblesa de la gent que ho deu tot al seu treball. Molt propera als marges i a la terra de la casa on visc, a l'Alt Camp, on el meu padrí feia de pagès. He vist en les històries verídiques del tombant del segle XIX al XX, en aquells pastors irreductibles de la Barbagia, molts dels quals la fam i la incomprensió va enviar a les muntanyes i a una vida de violència fora de la llei, un motiu per fer un homenatge a un temps i a una gent que, tot i així, va excel.lir en les arts i en la cultura. Uns anys en què Grazia Deledda, que va ser reconeguda amb el premi Nobel de Literatura, feia de la duresa d'aquell món un motiu d'escriptura, així com a casa nostra ho feia la Caterina Albert, Víctor Català. A principis del s. XX s'anomenava a Nuoro "l'Atenes Sarda".
Em sap un greu infinit no poder anar a Nuoro a presentar la novel.la, tal com s'havia previst inicialment, per uns motius que no deuen tenir res a veure amb la literatura ni amb la meva admiració per la seva història i la seva gent. Diuen que he escrit coses que no es podien explicar...
Espero que en el decurs dels propers dies podré entendre per què una història de fa més de cent anys, que està publicada en un llibre d'antropologia, encara no es podia escriure...
