Si en el meu darrer post feia salts digitals d'alegria per la meva primera novel.la en ebook, amb els comentaris que m'hi vau deixar vaig poder observar que hi ha persones reticents a canviar de suport. El sofà, el te, la mitja llum... totes aquestes coses es poden saborejar també amb un ebook, però és cert que l'olor de paper encara no.
Avui pensava en aquestes reticències quan tornava de treballar, al metro, a Barcelona.
Des de fa uns quants mesos que als monitors de televisió penjats al sostre dels vagons de la línia 3 observo que hi ha "textos literaris".
Són textos curts, pretesament literaris, d'autors diversos, que van lliscant per les pantalles i que els usuaris poden anar llegint mentre dura el viatge.
Un dia vaig provar de llegir la pantalla en lloc del llibre que porto sempre a la bossa. Ho vaig trobar incòmode. Només hi caben set o vuit línies a cada pantalla, que sovint trinxen els paràgrafs. Quan puges al metro, trobes l'obra començada i no la veus acabar abans de baixar... a més a més de no saber de qui és ni quin títol té.
El dia que vaig voler llegir, ho vaig haver de fer dreta (asseguda no afigurava les lletres), i vaig acabar amb mal al clatell de tant mirar amunt. I l'obra (al final va resultar un premi de literatura per al metro) era dolenta de solemnitat, per fer avorrir la lectura...
No he tornat a llegir més les pantalles. De vegades hi he fet un cop d'ull, però cap dels intents no m'ha mostrat res que m'enganxés a la lectura. Prefereixo els llibres que em porto jo.
Tampoc no he vist ningú que les llegeixi...
I és que per molt que siguin textos a la pantalla, allò dista molt de ser literatura digital. El suport fa el discurs. No es pot pretendre agafar un text i, tal com està, emetre'l per pantalla en un lloc públic, cada discurs, cada situació comunicativa té les seves regles, cada suport condiciona la forma del contingut...
Deixo un enllaç perquè vegeu com el suport digital canvia fins i tot el concepte de literatura. El que es pot veure a Hermeneia n'és un bon exemple.
Això del metro, amb perdó de qui ho ha pensat i pagat, és una estafa i un atemptat al bon gust.
