Aquest cap de setmana, amb motiu de la festa del llibre, la "nau dels llibres", amb el suport de la revista italiana Leggere tutti, farà el trajecte Roma Barcelona i oferirà activitats literàries a bord: trobades amb escriptors, taules rodones, presentació de llibres, degustacions, cinema, música.
Hi sóc convidada a presentar La valigia sarda, traducció a l'italià de La maleta sarda. Aquest és el text que he preparat per a la presentació, bàsicament a la gent de Roma que vindrà a Barcelona a conèixer la Diada de sant Jordi.
La valigia sarda és, sobretot, una
novel.la d’intriga. Però també és una novel.la sobre Sardenya. I és una novel.la
sobre les relacions humanes, l’amor i l’odi, la família i la vida.
Pel que fa a Sardenya
i la intriga, el cor del conflicte es troba a Orgosolo, un poble de la Barbagia
del qual s’expliquen històrias de pastors indòmits, de bandits, de bellesa i de
crims.
Tot comença a l’inici
del segle XXI quan un foraster, un home ja
madur, de Perpinyà per més senyes, pintoresc, ric, col.leccionista de llibres
rars i pintor diletant, compra una caseta al poble d’Orgosolo, a Sardenya, atret
per la fama de les seves pintures murals. Ell mateix té la intenció de pintar
la façana de casa seva amb imatges monumentals. Però topa de morros amb l’amor (a
la seva edat!) i amb el passat d’aquell lloc. En un racó de la casa vella, desenterra
una maleta plena de papers… però no són tan sols papers vells. Són papers que
arrosseguen la mort, l’odi transmès de generació en generació, el fantasma de
la faeda i el secret d’un assasssí i
d’un pressumpte tresor… són els esborranys d’una història de mort que havien
intentat escriure Grazia Deledda, l’autora de Nuoro resident a Roma que va ser
premi Nobel de literatura el 1926, i altres artistes. L’episodi de l’intent d’escriptura
d’una historia horrible és, evidentment, un element de ficció que situo a Nuoro
fa cent anys, quando Nuoro s’anomenava l’Atenes sarda.
A la maleta hi ha
dibuixos inquietants, mapes estranys...
I l’home de Perpinyá
mor.
Mor a l’inici de
la novel.la. De forma violenta. El troba un llibreter de vell que havia citat a
casa seva perquè li aconseguís un llibre quasi incunable, editat a Perpinyà els
primers anys del segle XVI. Abans d’això, el vell havia donat al llibreter maleta
sarda per si hi havia alguna cosa que es pogués aprofitar… i ara la mort i l’amenaça
persegueixen el llibreter, que viatja a Sardenya buscant respuostaes, i sobretot
un llibre raríssim que val una fortuna… Però el vell havia invocat l’antiga faeda sense saber-ho i, en un paisatge
paradisíac, entre uns plaers dignes del sibarita més exclusiu, el llibreter es
veu assetjat contínuament.
La novela transcorre
en una Sardenya que es pot recórrer pas a pas amb La valigia sarda a les mans: pobles, paratges, història, gent, menjars
locals vins exquisits… fins que la historia torna i allò que semblava enterrat
de feia més de cent anys, es decobreix viu i sagnant.
Alguna cosa
semblant al que s’explica a la novel.la em va passar en publicar-la. Encara que
els fets històrics dels quals parteix l’antiga faeda de la novel.la estan documentats i publicats, fins i tot a
internet (parlo de Banditti a Orgosolo,
de Franco Cagnetta, entre altres treballs), en aparèixer La valigia sarda en versió italiana el fantasma del passat va
tornar, alguna gent d’Orgosolo va parlar de secrets que no es podien compartir amb
una intrusa, en aquest cas l’escriptora de la novel.la, i van sorgir de nou les
amenaces... fins al punt que havia previst fer una presentació a Nuoro que es
va haver de suspendre per prudència. El que a la novel.la era un joc d’imaginació,
un intrús de Perpinyà en un món tancat d’històries secretes i venjances inconcluses,
se reprodueix en la realitat del segle XXI. Per sort, som aquí i ho estem
explicant en un ambient distès i amb sentit del humor… esperem que la ficció no
torni a desbordar les parets de paper d’un llibre.
