Quan un lector diu, sembla que aquest llibre me l'han escrit expressament per a mi, l'autor respira satisfet. És això exactament el que volíem, que t'hi sentissis còmode i feliç. Però quan ho diu algú que té els colzes pelats en la lectura crítica com l'Anna Maria Villalonga, llavors, a més a més d'emocionar-te, et cau la bava.
L'Anna Maria Villalonga escriu: "Els malalts de lletraferidura estem submergits
perpètuament en un enorme maremàgnum lector. Hores i hores de devorar pàgines
ens han dotat d’un bagatge que creix cada dia i que, per descomptat, és
personal i absolutament intransferible. Tots tenim el nostre gust particular,
les nostres inclinacions, però sempre sabem reconèixer una bona novel·la.
Aquest reconeixement representa, ja d’entrada, un bon motiu de felicitat:
la promesa d’un gaudi segur. En canvi, allò que no resulta tan habitual és la
sensació que la bona novel·la ens
l’han escrit expressament, com si l’autor ens hagués endevinat totes les
preferències, com si ens hagués encarregat un vestit tallat i confeccionat a
mida. Quan això passa, els malalts de lletraferidura
ens sentim transportats per una eufòria difícil d’explicar."
Tot el comentari, el podreu llegir al seu Bloc A l'ombra del crim.
