dissabte, 19 de desembre de 2009

Generalitat de Catalunya, 650 anys


Avui la Generalitat de Catalunya compleix 650 anys.

En sessió de 19 de desembre de 1359, a Cervera, la cort de Barcelona – Vilafranca – Cervera del 1358-59, celebrada durant el regnat de Pere el Cerimoniós (Balaguer 1319 – Barcelona, 1387), creà una comissió permanent de les Corts.

La política de guerres contínues seguida pel monarca exigia reunions sovintejades de Corts, per tal d'obtenir fonts de finançament de les campanyes. Quan una comissió convocada per una cort encara no havia acabat la seva feina, ja calia celebrar una altra reunió de corts. D'aquí que s'instituís una comissió permanent en les corts esmentades. No fou fins al segle XVI que es popularitzà el nom de Generalitat com a nova denominació de l'antiga diputació del General. El seu paper polític fou de primeríssim ordre. Fou abolida, junt amb la resta del tramat políticoinstitucional català, el 1714 per Felip V.

La institució respon a una pràctica política vigent al Principat de Catalunya per la qual el poder dels comtes-reis era modulat i contrarestat per les Corts, formades pels representants dels tres braços (eclesiàstic, nobiliari i "reial" o burgès, és a dir el poble). Aquesta política de pactes entre el sobirà i els Diputats va originar un tipus de política que es basava en les Constitucions. Les primeres constitucions catalanes són les promulgades per les Corts de Barcelona de 1283. Les darreres varen ser promulgades per les Corts de 1702.

La institució ha donat, al llarg de la seva història, 128 presidents.

Tornà a ser recuperada per Francesc Macià, després que no va poder mantenir la "República catalana" proclamada el 14 d'abril de 1931, va ser vigent durant la Segona República Espanyola, abolida per Franco i tornada a restaurar en l’actual període democràtic.

Aquesta pràctica política arrelada en vuit-cents anys d'història fa que sovint, quan es parla de l'Estatut d'Autonomia, es detaqui el caràctes de "pacte" que té per als catalans, d'una manera d'entendre l'exercici de la sobirania política, en el grau que sigui.

Avui hi ha un acte solemne al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

Dimarts vinent, dia 22, el consell del govern farà la seva reunió setmanal a Cervera.

dijous, 10 de desembre de 2009

"Mateu el president" i els homenatges literaris

Ahir parlava a Tarragona de la novel.la negra d'en Tià Bennasar Mateu el president. Un dels aspectes que comentàvem amb l'autor va ser el dels homenatges literaris i els seus gustos pel que fa a l'estil de novel.la negra.

A Mateu el president, retrobem el comissari Jaume Fuster (que apareixia a la novel.la anterior de l'autor), que s'ha passat al cos dels Mossos d'Esquadra i ara treballa al barri del Raval de Barcelona.

Un comissari que té el nom d'un dels autors més emblemàtics de la novel.la negra catalana, l'escriptor Jaume Fuster, impulsor del gènere i màxim divulgador de les seves possibilitats audiovisuals en la represa democràtica dels anys setanta. Com ell, ha nascut en una casa del Raval (l'escriptor al carrer de Tallers) i té vincles amb tot l'espectre geogràfic i cultural dels Països Catalans. L'home llegeix Faulkner i Joyce, entre altres coses, és una persona culta i èticament incorruptible, i lliga, a través de la seva biografia de ficció, amb un món real que vincula la Barcelona del postfranquisme a la Barcelona d'avui, de rabiosa actualitat.

Havia llegit en un bloc de la mateixa editorial que Bennasar feia un homenatge a Mankell a la seva novel.la.

M'estranyava i ahir ho vaig voler aclarir. L'estil de la seva escriptura, que inclou una pluralitat de punts de vista, un ritme trepidant i una preferència per l'acció, que és la que va fent aparèixer la trama sota la mirada del lector, semblen bastant allunyats de l'estil reflexiu i monotemàtic de les novel.les sueques i noruegues que han proliferat a les nostres llibreries darrere en Mankell (sobretot després del fenomen Larsson).

A més a més (i en això feia trampa), quan un dia al Facebook vaig comentar que estava llegint el darrer Mankell al tren, en Tià va dir que no li agradava l'autor.

Ahir, que vam treure el tema, va comentar que no s'havia plantejat mai per què no li acabaven de fer el pes les novel.les sueques. I és que aquesta manera de mirar obsessiva, una vegada i una altra, observant fins al darrer detall, repassant els fets i les pistes fins que tens la certesa que no se t'ha escapat ni un cabell, no té res a veure amb la manera com ell escriu.
Deu ser el clima, vaig pensar. Allà fa molt de fred i plou, i neva, sovint és fosc i quan hi ha claror és fins a la bogeria...
De fet fan trampa, va dir, perquè de tanta minúcia només ensenyen al lector allò que volen.

I és que tots fem trampa. La novel.la és la màquina de fer trampes de ficció. En Jaume Fuster ja deia que havia escrit la seva primera novel.la negra perquè no podia anar a denunciar a la premsa (sense anar a la presó) els casos d'abusos i corrupció que perpetraven els poderosos, de vegades amb la connivència dels cossos policials i judicials. Com a les èpoques bones de la novel.la negra nordamericana. Com ara, deia en Tià Bennassar. Si poguéssim , ho escriuríem als diaris.
Això.
Mateu el president ens mostra una transparència d'un món que ben bé podria ser real.

dimecres, 9 de desembre de 2009

"Mateu el president" es presenta a Tarragona


Avui, a la llibreria "La Rambla" i a les 8 del vespre, presento a Tarragona la novel.la d'en Tià Bennasar Mateu el president (Cossetània).
Les persones que llegiu novel.la negra, heu de conèixer el bloc d'en Tià, es diu "Calamars a la catalana", i és un portal obligat d'accés al gènere negre des de la nostra cultura.

No podia ser altrament: avui juga el Barça. Quasi a la mateixa hora presentem la novel.la. Complot? S'haurà de veure de qui és la culpa (que també és negra i no la vol ningú). El cas és que falten poques hores. Quan passi el fast (que no food), penjaré aquí algunes de les paraules rituals de l'acte.

Només avanço que paga la pena llegir-la.

dilluns, 7 de desembre de 2009

La maleta sarda ja té portada


Un pas més cap a la data d'aparició de la novel.la.






"La maleta sarda" ja té fotografia de portada.