tag:blogger.com,1999:blog-50788404068465513342024-03-13T14:10:08.383+01:00La maleta sarda"La maleta sarda" és el títol d'una de les meves novel·les. Però també és un contenidor d'impressions sobre la vida els llibres i la literatura.Margarida Aritzetahttp://www.blogger.com/profile/17272962282888762220noreply@blogger.comBlogger207125tag:blogger.com,1999:blog-5078840406846551334.post-55623043230361807662021-04-21T20:29:00.000+02:002021-04-21T20:30:52.233+02:00Tarragona, Recepció al sector de les Lletres<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Arial; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><span style="-webkit-text-stroke-width: initial; text-indent: 14.2px;">Casa de les Lletres, 14 d'abril de 2021</span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Arial; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><span style="-webkit-text-stroke-width: initial; text-indent: 14.2px;">Senyor Alcalde, autoritats, amigues i amics</span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Arial; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><span style="font-kerning: none;">Amb un any de retard vinc a adreçar-vos la paraula en aquesta recepció que organitza cada any l’Ajuntament de Tarragona a través de la Casa de les Lletres.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-KbMfXxFBnJg/YIBupI0G5JI/AAAAAAAAMBw/SO7nq2hdZh0qfCbQEa1s6MnOsiz0wk10QCLcBGAsYHQ/s2048/IMG_3283.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="150" src="https://1.bp.blogspot.com/-KbMfXxFBnJg/YIBupI0G5JI/AAAAAAAAMBw/SO7nq2hdZh0qfCbQEa1s6MnOsiz0wk10QCLcBGAsYHQ/w200-h150/IMG_3283.JPG" width="200" /></a></div><br /> Me’n sento molt honorada i, sobretot, estic contenta que un any més tard d’aquell tancament estricte que vam viure la primavera passada, avui ens puguem trobar, encara que sigui amb les restriccions pròpies d’una situació sanitària d’emergència. Hauria estat bonic que ara m’hagués tret de la butxaca el paperet del discurs que pensava fer l’any passat i n’hagués seguit el guió com si no hagués passat res. Però hem viscut tantes coses que res del que hagués tingut preparat per a la recepció clausurada de 2020 no seria vigent.<p></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Arial; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><span style="font-kerning: none;">En començar, és moment de recordar-nos dels que falten, com l’amic Ferran Gerhard. I és moment de donar la benvinguda als que enguany s’estrenen: el primer llibre, un primer premi… i de desitjar-los molta força i que per molts anys. No seríem una literatura sense relleu, seríem una relíquia. I no volem ser una relíquia. Però tampoc no seríem res sense la continuïtat i la constància d’aquells que any darrere any van posant una pedra sobre l’altra en aquest edifici complex de la literatura. Per això també saludem els que enguany, malgrat les dificultats, tenen llibre nou, i encara aquells que en tenen un a mig vestir, camí de la impremta. I els que els llegiran, els que els han editat o els vendran, a la gent dels mitjans que se’n farà ressò. Avui ens hem trobat aquí per celebrar la força de la literatura, la puixança de la joventut, el poder de la paraula.</span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Arial; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Arial; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><span style="font-kerning: none;">He parlat de “dificultats”. Durant els diversos tancaments i restriccions que hem viscut en aquest temps de pandèmia, que encara dura, la gent del “Sector de les Lletres” hem après moltes coses. Hem après la importància de la cultura i de la ficció, de l’escriptura i de la lectura a les nostres vides, per créixer, per evadir-nos, per somniar però sobretot per no tornar-nos una mica més bojos. Hem après resiliència, o sigui que hem hagut de resistir i sobreviure en condicions dures, tot i que en principi no sabíem ni què era la resiliència ni com ho havíem de fer aconseguir-la. A la debacle de veure com de sobte es tancaven totes les portes de la vida pública (jo mateixa tinc una novel·la que va sortir el febrer passat i que no he pogut presentar enlloc), hem oposat els recursos de la imaginació i les alternatives que ens oferia la tecnologia digital i les xarxes. Hem continuat convocant premis i atorgant-los, sense saber quan es podrien convertir en llibres. Ens hem reinventat oferint clubs de lectura virtuals des de les biblioteques, que ens han servit per fer-nos companyia a través de les pantalles, per créixer intel·lectualment, per fer “plaça pública” i fòrum des de casa. Hem començat a escriure o hem continuat escrivint. I el sector del llibre, patint, ha tret forces d’on semblava que no n’hi havia per provar d’arribar a una bonança que encara no sabem quan vindrà, perquè encara som al túnel i, com el túnel del Coll de Lilla, sembla que ja ho tinguem però no s’acaba d’acabar mai. Jo mateixa, i penso que parlo per la majoria, no m’acabo d’atrevir a preguntar a la meva editora com té el llibre que vam quedar que publicaríem perquè no és un bon moment, ni per als editors, ni per als autors, ni per als llibreters, ni per als lectors.</span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Arial; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><span style="font-kerning: none;">Però algun dia hi haurem de tornar. De fet, som aquí, que no és poc.</span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Arial; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><span style="font-kerning: none;">I la resiliència és això: estar a punt per tornar-hi amb força.</span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Arial; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><span style="font-kerning: none;">La Literatura és una d’aquelles activitats que ens serveixen per tenir una mirada llarga i veure que pel damunt de les vicissituds temporals hi ha les onades de la història que expliquen la immensitat del mar que ens conté. La literatura ens travessa de cap a cap, a través dels segles i de les llengües, i hi serà més enllà de nosaltres. Ens ensenya que formem part d’un art de dir que es remunta a l’antigor més remota, a la literatura oral, i que ens transcendeix cap al futur, enllà dels anys, quan potser els llibres, tal com els hem conegut, s’hauran transformat en una altra cosa. La literatura ens ensenya el valor de la diversitat de les veus, la manera com els nostres textos s’encaixen en la tradició i preparen el terreny perquè uns altres que han de venir o que ja estan arribant s’hi enllacin. I malgrat que vivim temps en què la voracitat del mercat ens vol fer creure que tenim a les mans productes efímers, com els iogurts o el peix, que caduquen en pocs dies, les veus de la literatura perviuen i es teixeixen les unes amb les altres de manera que mai no se’n perd cap.</span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Arial; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><span style="font-kerning: none;">És en aquest sentit que obria aquests dies els <i>Assaigs</i> de Montaigne buscant què havia dit d’unes circumstàncies que havia viscut fa almenys 450 anys, en uns temps remoguts en què heretges i bruixots eren perseguits per les seves idees i cremats a la foguera, quan em vaig trobar que parlava dels seus llibres i de la seva biblioteca. I em vaig trobar un text que em va semblar del tot adequat als moments que vivim. Montaigne estimava els llibres. I va començar a escriure les seves impressions (els <i>Assaigs</i>) en francès perquè deia que, total, ni la llengua (el francès, llavors que les coses cultes es redactaven en llatí) ni el que hi deia, unes reflexions personals, no passaria a la història. I potser no hi haurien passat (o almenys ho haurien tingut més difícil) si no hagués estat per la tossuderia d’una dona, Marie de Gurnay, que en va preparar l’edició de 1595. Però ves per on els <i>Assaigs</i> no només van obrir la línia d’un gènere literari nou, sinó que es van convertir en un clàssic d’aquella llengua romànica llavors emergent. Els fragments de text que citaré són al Llibre tercer (“Sobre tres comerços”), en traducció de Vicent Alonso, que jo pronunciaré a la manera tarragonina.</span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Arial; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><span style="font-kerning: none;">“No viatjo sense llibres, ni en pau ni en guerra”, escriu Montaigne, els té allà per quan li vingui de gust llegir-los, sabent que hi són, els té sempre a punt per donar-li plaer en el moment precís. “Es la millor provisió que he trobat per a aquest viatge humà, i compadeixo extremament els homes d’enteniment que no en tenen necessitat.”</span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Arial; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><span style="font-kerning: none;">“A casa, em dedico als llibres una mica més sovint, a la meva biblioteca, des d’on fàcilment dirigeixo els meus assumptes. Sóc damunt de l’entrada i veig per sota el meu jardí, el meu corral, el pati i la majoria de les parts de la casa. Allí, ara fullejo un llibre; un altre més tard, sense ordre ni premeditació, en fragments sense relació; a vegades somio, a vegades prenc nota i dicto, passejant-me, les reflexions que teniu aquí.”</span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Arial; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><span style="font-kerning: none;">“A la biblioteca passo la major part dels dies de la meua vida i de les hores del dia. No hi sóc mai a la nit”, escriu.</span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Arial; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><span style="font-kerning: none;">Llegint això ens poden venir al cap les delícies d’un dolç confinament voluntari rodejats de llibres i sense la necessitat d’haver de fer front a cap altra urgència vital (com, per exemple, guanyar-nos la vida). I penso en el nostre confinament de la primavera passada. Hi va haver gent que no va ser capaç de llegir en mesos, pel trasbals emocional que va suposar l’aparició de la Covid19 i les restriccions, el tancament estricte entre quatre parets, l’amenaça de la malaltia i de la mort. La solitud. L’isolament. Acuitats per la realitat que ens envoltava, aquest plaer que teníem a l’abast, tancats nosaltres i els llibres, físics o digitals, ens era difícil d’experimentar-lo del tot.</span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Arial; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><span style="font-kerning: none;">Continuo amb Montaigne. Ara descriu casa seva, la biblioteca en relació a les dependències de la casa, com de bé s’hi troba. Però també ens diu que fins i tot quan l’enclaustrament és voluntari, de tant en tant necessita aquesta “galeria de cent passos de llarga i dotze d’ampla”. Us en recordeu, de les nostres passejades pels passadissos de casa, pels balcons, pels terrats? De la gent que penjava vídeos o cançons a la xarxa, o textos de ficcions per fer companyia? De les gimnàstiques domèstiques? Doncs és això mateix. El cos de Montaigne també li demanava canya. A crits. “Tot lloc retirat demana un passeig [escriu Montaigne]. Els meus pensaments s’adormen si els assec. El meu esperit no es posa en marxa si les cames no l’agiten”.</span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Arial; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><span style="font-kerning: none;">El que ens passava a nosaltres és tan vell com l’anar a peu.</span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Arial; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><span style="font-kerning: none;">M’hi entretindré encara una mica perquè desenvolupa una idea interessant quan diu que la seva biblioteca és el seu refugi. “És el meu domicili”, diu, l’únic lloc sobre el qual té un domini complet, perquè a qualsevol altre lloc ha de compartir espai i discurs amb els altres. “Miserable, al meu parer, qui no té a casa un lloc on estar amb ell mateix, on fer-se la cort ell mateix, on amagar-se!” La idea d’aquest espai propi em porta ressons de la cambra pròpia que, anys a venir, Virgínia Woolf reivindicarà per a les dones. L’espai propi que et reafirma i t’empodera.</span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Arial; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><span style="font-kerning: none;">Ara bé, no ens enganyem. Montaigne ens explica que, tancat a la biblioteca, “l’ànima s’hi exercita, però el cos, la preocupació pel qual tampoc no he oblidat, roman mentrestant sense activitat, s’abat i s’entristeix”. I no només el cos, afegeixo. Montaigne ha de sortir-ne i nosaltres també. La literatura té aquesta dimensió social ineludible, amb les llums i ombres que va descriure tan bé Balzac, i encara que és una tasca solitària en la fase de l’escriptura, necessita tots els oficis i tota la gent que fa possible que els textos arribin a les mans dels lectors, i encara més enllà, els rituals socials de la presència pública dels llibres, els fòrums amb els lectors, les trobades del sector que ens donen presència i valor. Com l’acte que avui ens té aquí. Malgrat totes les urgències pandèmiques. I les autoritats, com abans ho feien els prínceps en el seu benefici, han de propiciar en temps difícils que aquests circuits siguin fluïds i possibles en benefici de tots.</span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Arial; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Arial; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><span style="font-kerning: none;">Avui, 14 d’abril és una bona data per recordar que tal dia com avui Francesc Macià proclamava la República Catalana, que ens va durar massa poc. I és bon moment per recordar també que encara hi ha dones i homes a la presó i a l’exili per haver volgut ser lliures l’octubre de 2017. L’escriptora Olga Xirinacs, quan encara eren a presons forasteres, els escrivia el poema “Els fills de casa”, amb l’estrofa final del qual tancaré el meu parlament:</span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Arial; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><span style="font-kerning: none;">“I allà són els fills de casa,</span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Arial; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><span style="font-kerning: none;">els que pateixen presó,</span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Arial; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><span style="font-kerning: none;">a les Castelles glaçades</span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Arial; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><span style="font-kerning: none;">com el cor dels seus botxins,</span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Arial; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><span style="font-kerning: none;">com el cor del rei que els mana”</span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Arial; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Arial; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><span style="font-kerning: none;">Feliç diada a tothom. I feliç Primavera literària.</span></p>Margarida Aritzetahttp://www.blogger.com/profile/17272962282888762220noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5078840406846551334.post-18757996897284327672020-08-09T10:48:00.012+02:002020-08-09T18:50:55.165+02:00Pere Casaldàliga a "El pou dels maquis"<p> En Pere Casaldàliga va fer estudis de Teologat als Claretians de Valls. El meu pare el va conèixer, eren de la mateixa quinta. Aquest episodi forma part de la meva novel·la "El pou dels maquis". Serveixi avui d'homenatge a aquest home extraordinari.</p><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-eQ9ZI2an5I0/Xy-3zmxjRZI/AAAAAAAAL1I/-QLYG4ZsWiYI4OViKtvRvYLSI0mL0vMhQCLcBGAsYHQ/s670/1437472502505.jpg" style="clear: right; display: block; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; padding: 1em 0px;"><img border="0" data-original-height="378" data-original-width="670" height="185" src="https://1.bp.blogspot.com/-eQ9ZI2an5I0/Xy-3zmxjRZI/AAAAAAAAL1I/-QLYG4ZsWiYI4OViKtvRvYLSI0mL0vMhQCLcBGAsYHQ/w328-h185/1437472502505.jpg" width="328" /></a></div><p></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="-webkit-font-kerning: none;">A <i>El pou dels maquis</i>: </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="-webkit-font-kerning: none;">Diumenge, 20 de febrer de 1949 Ajuntament de Valls </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 14px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">Tres dies després de les execucions, a les 9 del matí, la sala de la planta baixa de l’Ajuntament de Valls és plena de joves que fan broma, mentre esperen que els passin llista. Són la “Quinta de 1949”, els qui han nascut el 1928 i marxaran a fer el servei militar la primavera de 1950. </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">—Et passa re? —pregunta a en Xavier un jove seminarista, amb la sotana botonada de cap a peus. </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">Té accent foraster, de Girona o de Vic.<br />
—Re, pensava en uns amics que es van morir fa un parell de dies. No gosa dir-li clarament que no es pot treure del cap els afusellats, que tota la vida recordarà el timbre de la veu d’un d’aquells homes malaguanyats que va arribar a considerar un amic, els seus gestos, la convicció a l’hora de discutir. Per coses que passin, sempre se sentirà un dels seus, d’aquest temps, d’aquesta causa. </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">El seminarista és un alumne del Teologat dels Claretians i no sap endevinar de qui li parla en Xavier. Va per dir-li unes paraules de consol pel que imagina que ha estat un accident desgraciat, però en Xavier li talla la intenció amb un gest. </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">—No, no, estalvia-t’ho, jo no crec en Déu, jo sóc comunista.</span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">El jove se’l mira als ulls. </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">—I ara —li respon—, i això per què ho dius? És que em vols posar a prova? </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">—Fes el que vulguis, tots sou iguals...<br />
El jove seminarista agafa aire.<br />
—Saps? —li diu amb to ferm, sense duresa—, a casa també hem patit molt, en aquesta guerra. Potser ja va essent hora que s’acabi, que deixem estar les diferències i que ens posem a treballar pel que és important. </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;"></span></p><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-xsEJhwJuDZY/Xy-4Gcp10XI/AAAAAAAAL1Q/WdFGfm05WEU0s0FS61LmKE0rhsnHDgpnQCLcBGAsYHQ/s278/Unknown.jpeg" style="clear: left; display: block; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; padding: 1em 0px;"><img border="0" data-original-height="278" data-original-width="181" src="https://1.bp.blogspot.com/-xsEJhwJuDZY/Xy-4Gcp10XI/AAAAAAAAL1Q/WdFGfm05WEU0s0FS61LmKE0rhsnHDgpnQCLcBGAsYHQ/s0/Unknown.jpeg" /></a></div>Vaja, aquesta no se l’esperava. O sí... en Xavier s’anima, li agrada la polèmica, si pot ser amb els qui no pensen com ell. <p></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">—És fàcil dir això quan ets del costat dels que han guanyat, que es dediquen a esborrar tot el que els pugui recordar que un dia hi va haver una República i que hi havia llibertat. És fàcil saber que mai no et vindran a buscar de matinada, o que algú dels qui treballen amb tu a la fàbrica no t’anirà a denunciar i et tancaran o et faran desaparèixer sense que els calgui demostrar re o donar explicacions a ningú. És fàcil imposar la veritat a cops de sabre o a cops de <i>santcristo</i>, que per alguna cosa van lligats. </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">—No és fàcil, no et creguis. Però jo et parlava d’alguna cosa important. </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">—Vaja, doncs així, què és l’important, per’tu? —li pregunta burleta. </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">Ara l’ha enganxat. Està convençut que li sortirà amb allò de que s’ha de fer sacrifici i aguantar-ho tot per obtenir la vida eterna i el cel. Però al seminarista es veu que també li agrada la brega, i no és dels convencionals. </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">—Lluitar contra la pobresa —li respon decidit—, contra la injustícia, treballar pels que passen necessitat i no tenen recursos, pels que són a la presó d’una manera arbitrària... </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">—No fotis! Ara el comunista sembles tu! —somriu en Xavier sense voler. </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">—Per creure això no cal ser comunista —refuta el mossèn.<br />
—Vols dir que els teus principis morals són com els meus?<br />
—No veig per què no els podem compartir. Sembles una bona persona, a mi no em fa re que siguis comunista, com a tu no t’hauria de fer re que jo cregui en Déu, si ens podem respectar. </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">En Xavier riu i després hi pensa.<br />
—Ara sí que m’has mort!<br />
—Parlem de moral, oi? Doncs parlem-ne —el desafia.<br />
—Potser tens raó —li concedeix en Xavier—, els principis morals </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">deuen ser independents de les ideologies... potser en això sí que ens podem posar d’acord i ens podem respectar, però redéu!, tot i així... que acabis beneint i prometent la vida eterna als qui han fotut mon pare a la presó, els qui han pelat els meus amics sense que els hagi calgut cap prova... </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">—O els meus...<br />
—No és el mateix!<br />
—I tant que sí!<br />
—Principis morals... és clar. Si no és per aquí potser no hi ha res </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">a fer. Però primer de tot, se n’ha de tenir, de principis morals, no? I demanar perdó i perdonar. Impartir justícia. I jo no veig que els que manen... </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">No poden continuar parlant. Els comencen a cridar pels cognoms, d’un en un. El d’en Xavier és dels primers. Al cap d’uns quants noms més, sent: </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">—<i>¡Pedro Casaldáliga Pla! </i></span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">El seminarista s’avança i es dóna a conèixer. En Xavier se l’ha quedat mirant. Potser sí que no tots són iguals aquests del <i>santcristo </i>i la sotana, algun n’hi deu haver que es cregui el que predica... És possible la conversa, i sobretot l’acord per a l’acció, entre un marxista i un aprenent de capellà? </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">Es tornaran a veure. Des d’ara fins el març de l’any que ve. Després el mossèn se n’anirà cap al Brasil... i un dia serà bisbe. Ell té la Margarita. Quan tornarà del servei fan plans de casar-se. </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 14px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 14px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;"></span>A <i>El pou dels maquis, els fets, els documents</i>:</p><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-AUIHBF-tmIY/Xy-4P6vwG7I/AAAAAAAAL1U/HlSDo1WJI1cHOcXWW-JT3JSuend64fFTgCLcBGAsYHQ/s275/Unknown-1.jpeg" style="clear: right; display: block; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; padding: 1em 0px;"><img border="0" data-original-height="275" data-original-width="184" src="https://1.bp.blogspot.com/-AUIHBF-tmIY/Xy-4P6vwG7I/AAAAAAAAL1U/HlSDo1WJI1cHOcXWW-JT3JSuend64fFTgCLcBGAsYHQ/s0/Unknown-1.jpeg" /></a></div><p></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 12px;"><span style="font-kerning: none;"><i>Perduts dintre la fosca no es van trobar mai més </i></span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">L’any 1949, el pare va conèixer en Pere Casaldàliga, que havia d’acabar essent bisbe al Brasil i un dels líders del moviment anomenat <i>Teologia de l’Alliberament</i>. Estava fent els estudis de Teologat al seminari del Pare Claret, que s’havia inaugurat a Valls feia un any i mig. Havien nascut el mateix any, per la qual cosa van formar part de la mateixa quinta. Un dels joves d’aquella promoció, en Jaume Viñas, era qui el tenia al corrent d’aquesta relació, que va ser viva al llarg de tota la vida. </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">El contacte va ser breu: algunes trobades al llarg d’un any. </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">Però el va conèixer en un moment molt especial, i potser per això el seu record va ser tan durador. Quan aquell diumenge els van citar als baixos de l’Ajuntament de Valls per passar llista de tots els joves que entraven a la quinta, feia just tres dies que havien afusellat els condemnats a mort del “Consell de Guerra dels Vuitanta”. </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">Fos quina fos la implicació del pare en el moviment, signifiqui el que signifiqui ser “<i>un enllaç entre els maquis francesos i els espanyols”, </i>la seva coneixença personal de dos d’aquells homes que acabaven d’afusellar, sobretot d’en Numen Mestre, havia de causar-li un impacte emocional molt important. No sé quina cara podia fer aquell matí de diumenge a les nou, barrejat entre algunes dotzenes de joves amb ganes de gresca perquè se n’anirien a la mili, que era com dir que estaven a punt de travessar la frontera que els separava de la vida adulta, de fer-se homes del tot. Potser era qui en feia més que ningú, de gresca, però la processó havia d’anar per dintre. </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">Va viure en silenci aquest gran impacte emocional de l’empresonament, la tortura, el judici, les condemnes dels companys, l’afusellament... entre els seus divuit i vint anys d’edat i es va abocar sens dubte a l’organització de les activitats dels quintos per no haver de pensar en una altra cosa. Qui sap quants altres joves estaven igual que ell. I mai no en va parlar. </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">En Pere Casaldàliga va ser per al pare alguna cosa que mai no he arribat a saber amb detall, però que puc entendre. Segur que li va sobtar conèixer algú de l’Església que no es comportava com l’estereotip que li havien dibuixat i que tantes vegades havia vist prendre cos a la vida quotidiana de la postguerra. Ja no era com els altres quan va passar per Valls. </span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;">Les activitats de caràcter cultural, benèfic i d’acció juvenil que van fer aquells <i>quintos </i>durant un any, des del 19 de febrer de 1949, quan els convoquen a l’Ajuntament, fins el març de 1950, són innombrables. Durant dos mesos llargs seguits, el setmanari local, que aleshores era el portaveu de la FET y de las JONS, ressenya una gran quantitat d’actuacions públiques i ciutadanes, que van molt més enllà del que cap altra quinta hagi fet mai a Valls.</span><span style="font-kerning: none; vertical-align: 4px;"> </span><span style="font-kerning: none;">El pare, com molts altres joves de la seva edat, més grans o més joves, freqüentava aleshores l’anomenada Escola del Treball, que era un dels indrets on sempre, malgrat el franquisme, van aconseguir que es respiressin aires de llibertat. El fet que les celebracions dels quintos incloguin, a més a més del ball, que era l’únic que es feia cada any, recitals de poesia i sainets en català, però també col·lectes destinades a actes de caritat, remarquen la presència d’en Pere Casaldàliga, que ha publicat poesia, entre el grup de <i>quintos</i>. Aquest gran nombre d’activitats i la seva organització, el moment especialíssim en la seva trajectòria vital, explica l’amistat nascuda entre aquells joves i com, al cap dels anys, el pare, marxista i ateu, encara seguia amb interès viu la trajectòria d’un dels impulsors més destacats de la Teologia de l’Alliberament. </span></p><div><span style="font-kerning: none;"><br /></span></div>Margarida Aritzetahttp://www.blogger.com/profile/17272962282888762220noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5078840406846551334.post-80051456720842003602020-03-17T21:28:00.000+01:002020-03-17T21:50:08.451+01:00Una casa a la carretera (1)<span style="font-size: x-small;">*Mentre duri el confinament, escriuré un capítol cada dia</span><br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: center; text-indent: 0px;">
1</div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 15px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;">
<span style="font-kerning: none;"><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;">Plou com si s’hagués d’acabar el món. Ratxes furioses de vent escabellen tres palmeres arrecerades a l’edifici principal i escampen l’aigua en remolins salvatges. Aturo el motor i em quedo quiet per un moment. Sóc davant d’una casa antiga, rectangular, de teulada en dos vessants i dues plantes altíssimes, que temps enrere havia fet de sedera, a peu d’una carretera secundària. No hi ha tanques. S’hi entra per un camí de grava que no té més de dos-cents metres. L’indret és solitari. De fet, no m’he trobat ni una ànima enlloc des de fa quaranta minuts, quan he agafat la desviació a la sortida de la ciutat. Un lloc tranquil. No hi ha ni un llum, ni un fanal, ni us gos que bordi. M’he aturat al costat d’una planta gegantina que té unes fulles amples que regalimen aigua. Potser sóc l’únic client. Ara hauria de baixar del cotxe, agafar l’equipatge i anar corrent fins a la recepció. Tinc la porta al davant. Però no puc deixar de mirar l’aigua que cau a raig i s’escorre sobre el vidre, en aquesta terra on a penes plou unes escasses vegades l’any, gaudir de la meravella i sentir una mena de plaer salvatge, com una transgressió.</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 28.3px;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-24zx3jS25Us/XnEyQ8RNTNI/AAAAAAAALc4/ZJ5pLTzULF0wTRj1_iODTeUFEkWzrRZYQCLcBGAsYHQ/s1600/9ce30cbb296a9c4f7473e1e205e13b98.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="171" data-original-width="306" height="110" src="https://1.bp.blogspot.com/-24zx3jS25Us/XnEyQ8RNTNI/AAAAAAAALc4/ZJ5pLTzULF0wTRj1_iODTeUFEkWzrRZYQCLcBGAsYHQ/s200/9ce30cbb296a9c4f7473e1e205e13b98.jpg" width="200" /></a><span style="font-kerning: none;">Són les set de la tarda d’un disset de març. Fosqueja.</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 28.3px;">
<span style="font-kerning: none;">La realitat de fora comença a ser un paisatge borrós. Aviat desapareixerà, engolida per la fosca d’un dels darrers dies d’hivern sense estels ni lluna, i m’hauré de moure a les palpentes sota l’aigua gelada, xipollejant pels bassals. Mou-te, em dic. I de sobte, com si algú m’hagués llegit el pensament, s’encén un rètol de neons verds encastat a la façana. «Obert fins a la matinada» diu, com en una pel·lícula dels anys noranta. L’edifici està encarat a la carretera i l’anunci, si no plogués, segur que es llegiria de lluny, capaç d’atreure viatgers engolits per la nit mentre es mouen d’aquí cap allà com ànimes damnades. El neó fa pampallugues i el vent l’assota, inclement. Sembla que en qualsevol moment pugui sortir volant. El contemplo embadalit a través de la cortina de pluja, esperant que hi hagi un contacte i peti tot. Em ve al cap una escena de <i>El carter sempre truca dues vegades</i> i dono gràcies de no ser jove ni atractiu, tot i que mai no se sap de què seria capaç si a la porta hi hagués la Jessica Lange amb un suèter cenyit i un parell de gots amb un culet de whisky. Whisky bo, que ja no estic per experiments.</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 28.3px;">
<span style="font-kerning: none;">Portes i finestres estan tancades. No es veu altra llum que la del neó i, de tant en tant, la claror d’un llamp. La banda del Faca va senyorejar la contrada des d’aquell casal durant mesos fins que de sobte, ningú no sap com, van desaparèixer sense deixar cap rastre. Ronsejo encara una mica. On deuen ser? Agafo la provisió de tabac i me la fico a la butxaca de la caçadora. No em puc quedar al cotxe, som-hi.</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 28.3px;">
<span style="font-kerning: none;">La casa no té internet, m’han avisat. Tant me fa.</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 28.3px;">
<span style="font-kerning: none;">Ara l’edifici s’ha convertit en una casa rural. Un lloc ideal per viure el confinament mentre ens passa pel damunt la pandèmia d’un virus extremadament contagiós que deixa al seu darrere un rastre de morts. Que sàpiga que no hi ha internet, va insistir la senyora de l’agència. Però jo ja n’he tret tot el que se’n pot saber per enfilar la història, d’internet. Em calen algunes localitzacions, notes d’ambient, olors, colors, les mides de les habitacions que un dia van trepitjar aquells homes foscos, sentir com si les seves ombres encara es projectessin a les parets. Només això. I temps i tranquil·litat per escriure’n la crònica.</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 28.3px;">
<span style="font-kerning: none;">No em cal connexió a la xarxa, tot ho duc al cap.</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 28.3px;">
<span style="font-kerning: none;">Per això sóc en Mateu Alemany. I per això els amics em diuen Kàputx.</span><br />
<span style="font-kerning: none;"><br /></span></div>
Margarida Aritzetahttp://www.blogger.com/profile/17272962282888762220noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5078840406846551334.post-42023854975456741582019-08-02T13:42:00.002+02:002019-08-02T13:44:45.758+02:00Ruta literària de "La filla esborrada" per REUS<a href="https://1.bp.blogspot.com/-xWZN16DJfqk/XUQXZ_cLMTI/AAAAAAAALNk/qrcKrbP6fpAkOUdJtEFt_izNY3jjDCVRgCLcBGAs/s1600/La%2Bfilla%2Besborrada%2B2a%2Bed%2BPortada%2BOK.small.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="306" data-original-width="200" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-xWZN16DJfqk/XUQXZ_cLMTI/AAAAAAAALNk/qrcKrbP6fpAkOUdJtEFt_izNY3jjDCVRgCLcBGAs/s200/La%2Bfilla%2Besborrada%2B2a%2Bed%2BPortada%2BOK.small.jpg" width="130" /></a><a href="http://capitalbooks.cat/la-filla-esborrada-94044">La filla esborrada</a> té una ruta literària per Reus.<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Recorre els carrers per on es movia la protagonista, la jove Laura, entre l'any 1945 i 1946, i on intenten recobrar-ne la memòria la seva filla Carlota i el seu germà menut, que a penes la recorda. Té nou punts.</div>
<br />
Podeu baixar-vos la ruta al vostre mòbil <b><a href="https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/ruta-per-reus-de-la-novella-la-filla-esborrada-39364650">AQUÍ</a></b><br />
<br />
<b><br /></b>
<b>Punt 1.</b><span style="font-family: "times new roman"; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"><b>Trobada</b>: </span><span style="font-family: "times new roman"; text-align: justify; text-decoration: underline; text-indent: 14.2px;"><b>Plaça del Mercadal</b></span><span style="font-family: "times new roman"; text-align: justify; text-indent: 14.2px;"> (davant Oficina de Turisme).</span><br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;">L'any 1945, la plaça del Mercadal de Reus s'anomenava Plaza de España. </span></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-L_-gElpuc-M/XUQZT8fe98I/AAAAAAAALPo/YzE-ZWDu84Ui7hukUK6mkgbxISNwT74KgCEwYBhgL/s1600/IMG_9063.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-L_-gElpuc-M/XUQZT8fe98I/AAAAAAAALPo/YzE-ZWDu84Ui7hukUK6mkgbxISNwT74KgCEwYBhgL/s200/IMG_9063.jpg" width="150" /></a><span style="font-kerning: none;">La ciutat de Reus va ser un punt neuràlgic per a la coordinació dels grups de guerrillers de l'Agrupació Guerrillera de Catalunya que hi varen arribar. Se'n coneixen dos grups. L'un, el dels germans Teixidó, que va arreplegar el que quedava dels Patacons, hi va començar a actuar el 1945. És el que prenem com a referència a "La filla esborrada". El segon grup, comandat per Carles Valls i Vinaixa, integrat per quatre homes, hi va arribar el 1946 i es va instal·lar a Valls i, més tard, a la Selva. El responsable a Reus d'aquests grups va ser el dirigent del PSUC a la clandestinitat Agustí Gurrera. Més tard se'n va fer càrrec en Napoleó Figuerola (enviat per la direcció de Barcelona). </span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 15px; text-align: justify;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-so5kzOyetr8/XUQZSmVyGPI/AAAAAAAALPo/_ueHEse16PAguDXzdZYkUWlhj_6pEgqvwCEwYBhgL/s1600/IMG_9062.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-so5kzOyetr8/XUQZSmVyGPI/AAAAAAAALPo/_ueHEse16PAguDXzdZYkUWlhj_6pEgqvwCEwYBhgL/s200/IMG_9062.jpg" width="150" /></a><span style="font-kerning: none;"> </span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;">La Plaça del Mercadal es va empedrar el 1859. Des de mitjan s. XIX fins a mitjan s. XX s'hi venia verdura i aviram. Va tenir diversos noms. </span></div>
<span style="font-family: "times new roman"; text-align: justify; text-indent: 14.2px;">
</span><br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;">Setmanalment s'hi reunien els tractants d'aiguardent, <b>SOTA ELS PORXOS</b>, i en fixaven el preu, que valia per a la llotja de Barcelona i d'allà es transmetia la cotització a les llotges de París i de Londres. D'aquí va sorgir l'expressió: <b><i>"Reus, París, Londres."</i></b></span></div>
<div>
<span style="font-kerning: none;"><b><i><br /></i></b></span></div>
<div>
<span style="font-kerning: none;"><b><i><br /></i></b></span></div>
<div>
<span style="font-kerning: none;"><b><i><br /></i></b></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><b>Punt 2. </b></span><span style="-webkit-font-kerning: none; text-decoration: underline;"><b>Carrer de les Galanes</b></span><span style="-webkit-font-kerning: none;"><b>, núm 15</b>.</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;">Cantonada del carrer de la Presó. </span><span style="-webkit-text-stroke-width: initial;">Som davant d’un edifici protegit. Art Déco s. XX</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><b><br /></b></span></div>
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-Tnz_bcXcgsQ/XUQZUhFhSAI/AAAAAAAALPs/-OiKL0-9bkQwaETuJB_ISvcDZjJo9zVXwCEwYBhgL/s1600/IMG_9066.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-Tnz_bcXcgsQ/XUQZUhFhSAI/AAAAAAAALPs/-OiKL0-9bkQwaETuJB_ISvcDZjJo9zVXwCEwYBhgL/s200/IMG_9066.jpg" width="150" /></a><br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><b>Text de la novel·la</b>: pp. 27-28:</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>La Laura fa un bot i corre cap al balcó. Nota les rajoles fredes a les plantes dels peus i un encongiment d’estómac. Potser encara ho somia, perquè és ella qui corre i alhora veu una noia escabellada i espantadissa amb el cor accelerat, arrencada del son per uns trucs a la balconada. Aparta les cortines d’un cop sec, clava el front en un dels requadres de vidre i no veu res, ni tan sols no es veu ella mateixa mirant pels vidres, de tan es- pantada com està. Allà fora només hi ha la negror de la nit fo- radada de puntets brillants, la silueta terrosa de la casa del davant, el colomar silenciós, la quietud de la nit al carrer de les Galanes.</i> </span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 15px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;">
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;">p. 29:</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—Què hi fas, aquí, que ets boig?<br />
Sí que ha vingut a robar-la! La va avisar que ho faria, però </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-0R3TQan_eW0/XUQZUy2jiRI/AAAAAAAALPo/bFZMPPBEmQ0LK5XBDiZq5lNcQl5sskxewCEwYBhgL/s1600/IMG_9068.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1296" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-0R3TQan_eW0/XUQZUy2jiRI/AAAAAAAALPo/bFZMPPBEmQ0LK5XBDiZq5lNcQl5sskxewCEwYBhgL/s200/IMG_9068.jpg" width="161" /></a><span style="font-kerning: none;"><i>ella es pensava que anava de broma.<br />
Ell s’aparta els cabells de la cara i l’aire els hi torna a abocar, </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>furiós.<br />
Que guapo que és!<br />
—Quina manera de dormir! —només diu ell.<br />
La Laura l’estira cap dintre i fa una ullada ràpida amunt i </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>avall del carrer abans de tornar a ajustar els batents. No hi ha ni un gat. Els fanals estan quasi tots apagats per culpa de les res- triccions i la filera de cases afantasmades a banda i banda sem- bla d’un altre món. El vent arrossega bocins de branca i papers de diari, els fa girar en remolins, els alça i els rebat contra les fa- çanes, cruel i despietat. És fred i sec, cou com una argelaga en- cesa. </i></span></div>
<div>
<span style="font-kerning: none;"><span style="font-family: "times new roman"; text-align: justify;"><br /></span></span></div>
<div>
<span style="font-kerning: none;"><span style="font-family: "times new roman"; text-align: justify;">Ara continuarem el recorregut pel carrer de la Presó, les Carnisseries Velles, el carrer del Castell, fem el tomb fins les Peixateries Velles i cap a la Prioral de Sant Pere</span><b> </b></span></div>
<br />
<br />
<div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><span style="-webkit-font-kerning: none;"><b>Punt 3. Plaça del castell, vista de la </b></span><span style="-webkit-font-kerning: none;"><b>Prioral de Sant Pere</b></span><span style="-webkit-font-kerning: none;">.</span></span></div>
<span style="font-kerning: none;">
</span>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><span style="font-kerning: none;">Durant la suposada <b>presa del camp d’aviació</b>, havien de tocar les campanes de la Prioral.</span></span></div>
<span style="font-kerning: none;">
</span>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><span style="font-kerning: none;"><b>Text de la novel·la</b> (p. 53):</span></span></div>
<span style="font-kerning: none;">
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>El cas és que en Dentell s’havia plantat feia quatre dies escassos a casa del responsable de radi dels camarades del Baix Camp per dir-li que tenia ordres «de dalt» per tirar endavant el pla definitiu contra el règim de Franco. I que, ara sí, els Aliats ja eren camí de la frontera per entrar a Espanya tan aviat com en les diverses poblacions de l’Estat es consumés l’aixecament armat. No hi ha manera de saber si té raó, ningú no en sap res, diuen que les informacions que surten als diaris, a la ràdio, estan segrestades per les forces del feixisme, que per això no es parla del que no els convé. Ja hi ha moviments de tropes a la frontera, va insistir en Dentell. Te’l creies o no te’l creies. La clandestinitat sovint és una qüestió de fe. Tot era a punt per a l’operació.</i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-Ld2BqPT8x-g/XUQZWENeOcI/AAAAAAAALPU/FABe6Aa-iuY-WXpvgvBC8Y36VKR4K0gKwCEwYBhgL/s1600/IMG_9071.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="149" src="https://1.bp.blogspot.com/-Ld2BqPT8x-g/XUQZWENeOcI/AAAAAAAALPU/FABe6Aa-iuY-WXpvgvBC8Y36VKR4K0gKwCEwYBhgL/s200/IMG_9071.jpg" width="200" /></a><span style="font-kerning: none;">[…]</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;">(pp. 55-56)</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>El senyal que l’havia d’engegar era un repic de campanes a la Prioral de Sant Pere i, a la crida, els homes apostats a les rie- res caurien com les mosques sobre l’aeroport, on segons infor- macions fidedignes d’en Dentell hi havia un carregament des- comunal d’armes i municions de l’exèrcit de Franco. S’hi farien forts mentre a la ciutat esclatava la revolta, arribaven els Aliats i asseguraven la reinstauració de la República. </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><i>Els més de dos-cents homes apostats als barrancs s’hi han es- perat dos dies amb les seves nits respectives. Un cop passat el temps sense que les campanes donessin l’avís d’atacar, morts de gana i de fred per culpa d’aquestes ventades tan tardanes, se’n tornaran a casa.</i></span></div>
</span></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><b>Punt 4. El bateig de la Carlota a la Prioral de Sant Pere</b>. </span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-iHvQP7tIeVs/XUQZMD89t9I/AAAAAAAALPo/BaATqJW6K1wJdHLoOPFwDaR_GuXcpk4PgCEwYBhgL/s1600/IMG_9048.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-iHvQP7tIeVs/XUQZMD89t9I/AAAAAAAALPo/BaATqJW6K1wJdHLoOPFwDaR_GuXcpk4PgCEwYBhgL/s200/IMG_9048.jpg" width="149" /></a><span style="font-kerning: none;"><b>Text de la novel·la</b> (pp. 272-273):</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>La Misericòrdia, la monja, la tieta conca, la beata, se’n va anar a trobar el senyor rector de la parròquia, el que un dia havia fet d’intermediari entre la Laura i el seu pare, en Mateu Rovirosa, i li va demanar consell. </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—És filla del pecat, oi? —li va preguntar.</i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—Sí, pare, no crec que fossin casats.</i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—Mmmmm.</i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—La voldrà batejar? La podrem inscriure?</i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>Ell es fa pregar. Però finalment agafa els olis i s’acosten a la pica de l’aigua beneita.</i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—Pobra criatura —remuga el mossèn—, es podria morir en qualsevol moment i aniria als llimbs, com un animalet. Quina poca consciència! </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-3HCfvQpuZTI/XUQZNf8Yj5I/AAAAAAAALPo/IP-sLxCCZY8Ygt9EQhPpdZr_dRxwUrcLwCEwYBhgL/s1600/IMG_9050.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-3HCfvQpuZTI/XUQZNf8Yj5I/AAAAAAAALPo/IP-sLxCCZY8Ygt9EQhPpdZr_dRxwUrcLwCEwYBhgL/s200/IMG_9050.jpg" width="150" /></a><span style="font-kerning: none;"><i>—Sí, pare —li diu ella, dòcil i poruga—, però això és culpa dels pares i no de la filla, a més, jo responc de la seva educació en la fe, que és el que compta, oi? </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—I ton cunyat què hi diu?</i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—Re, no en vol saber re.</i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—Senyor, senyor! Quanta maldat hi ha al món, quanta injustícia! I ho pagarà aquesta pobra criatureta, àngel de nostro Se- nyor, que si no arriba a ser per tu, per nosaltres... </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—Me la deixaran quedar? </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—Pobreta Misericòrdia, i tu què en faràs? Ja en sabràs, de pujar una criatureta tan petita? Per començar, li hauràs de buscar una dida…</i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—Ah, això rai…</i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-Kd5OQHT9Jj0/XUQZOgcnoeI/AAAAAAAALPU/5rU8yhvYKpctrLlGAPPpp1Zp2lD-4dLoACEwYBhgL/s1600/IMG_9051.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-Kd5OQHT9Jj0/XUQZOgcnoeI/AAAAAAAALPU/5rU8yhvYKpctrLlGAPPpp1Zp2lD-4dLoACEwYBhgL/s200/IMG_9051.jpg" width="150" /></a><span style="font-kerning: none;"><i>El capellà sospira.</i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—Què hi farem! Acosta la criatura —li diu—. Com li vols posar?</i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—Carlota. </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—Passarem sense el ciri —li explica el capellà—, que no tenim tantes mans. Que la llum del Senyor ens il·lumini. </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—Que ell hi faci més que nosaltres —murmura la dona. </i></span></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><i>Atansa la nena a la pica de l’aigua beneita, li treu la gorreta i ell diu les paraules del sagrament, Carlota, Misericòrdia, Maria dels Dolors, jo et batejo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, mentre li vessa l’aigua sobre el cap. Li administra els olis i s’eixuga els dits amb una tovallola de fil. Llavors se’n van en silenci fins a la sagristia, l’home obre un calaix que tancava amb clau i en treu el llibre de baptismes.</i></span></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><b>Punt 5: Porxos de la casa Navàs</b></span></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-cd56_zrD7C8/XUQZQ9po_QI/AAAAAAAALPc/bwE7k2CFjOoUbk_IVEEaimAIRWUNiO0vACEwYBhgL/s1600/IMG_9056.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1486" data-original-width="1600" height="185" src="https://1.bp.blogspot.com/-cd56_zrD7C8/XUQZQ9po_QI/AAAAAAAALPc/bwE7k2CFjOoUbk_IVEEaimAIRWUNiO0vACEwYBhgL/s200/IMG_9056.jpg" width="200" /></a><span style="-webkit-text-stroke-width: initial; text-indent: 14.2px;">L’edifici (1901-1908) és de l’arquitecte Lluís Domènec i Montaner. </span><b style="-webkit-text-stroke-width: initial; text-indent: 14.2px;">Joaquim Navàs</b><span style="-webkit-text-stroke-width: initial; text-indent: 14.2px;"> va ser company de jocs de personalitats com l’</span><b style="-webkit-text-stroke-width: initial; text-indent: 14.2px;">Eduard Toda</b><span style="-webkit-text-stroke-width: initial; text-indent: 14.2px;"> i l’</span><b style="-webkit-text-stroke-width: initial; text-indent: 14.2px;">Antoni Gaudí</b><span style="-webkit-text-stroke-width: initial; text-indent: 14.2px;">. La darrera descendent que va viure en aquesta casa va ser Maria Font de Rubinat, neboda de Francesc Macià.</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 15px; text-align: justify; text-indent: 14.2px;">
<span style="font-kerning: none;"></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><b>Text de la novel·la</b> (pp. 31-32): pluja</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>El va conèixer un matí de finals d’estiu que es va posar a ploure de sobte, amb aquella aigua furiosa que en un no res fa bassals i els omple de bombolles.</i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-7bow2bHfwUY/XUQZjvwWX8I/AAAAAAAALPs/m6TKhIxIJ88B2lyNxTnq77XZ12_SgtGmwCEwYBhgL/s1600/IMG_9104.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-7bow2bHfwUY/XUQZjvwWX8I/AAAAAAAALPs/m6TKhIxIJ88B2lyNxTnq77XZ12_SgtGmwCEwYBhgL/s200/IMG_9104.jpg" width="150" /></a><span style="font-kerning: none;"><i>L’electricitat es notava a la pell. Les gotes eren grosses i tèbies, rotundes. Llampegava i tronava de la banda de mar, a llevant. A la Laura, li va agafar per riure. Xopa. Corria sense mirar, amb les sabates plenes d’aigua, i va anar per aixoplugar-se sota una porxada de la plaça d’Espanya, a tocar de l’ajuntament. Ella i la tieta Miseri- còrdia, la que li fa de mare, que corria al seu darrere amb un enorme paraigua negre, esbufegant i sense poder-la atrapar. Hi va ensopegar de ple, amb ell. Del cop, la Laura va deixar anar una coixinera de cabdells de llana de color turquesa per posar-li les dues mans planes sobre el pit. El primer que en va sentir va ser l’olor, com quan obres la porta del forn i tota aquella calidesa tendra del pa acabat de fer et bufeteja la cara. Ell la va ajudar a mantenir l’equilibri i, mentre els cabdells rodolaven pel terra moll i absorbien l’aigua dels tolls, ella en va aspirar el perfum, una fragància intensa d’home i de suor fresca que seli va ficar per tots els replecs del cos i que, per un moment, li va fer rodar el cap. </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—Un dia d’aquests vindré a robar-te —li havia dit a l’orella</i>. </span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 15px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;">D’aquests porxos, en va sortir la primera diligència, <b>el 1815</b>, que enllaçava Reus i Barcelona. </span><span style="-webkit-text-stroke-width: initial;">Se’n deia </span><b style="-webkit-text-stroke-width: initial;">el porxo dels senyors</b><span style="-webkit-text-stroke-width: initial;">.</span></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><b><br /></b></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><b>Punt 6: plaça d’en Prim.</b></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;">L’estàtua del general Prim és de Lluís Puiggener. La plaça és de finals del s. XIX. Inclosa en l’inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-lzdGyydoqrc/XUQZc2ETVZI/AAAAAAAALPc/RcioiynFaVIqct_L2JlBKr5Hy9U4NvcegCEwYBhgL/s1600/IMG_9073.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="652" data-original-width="1600" height="129" src="https://1.bp.blogspot.com/-lzdGyydoqrc/XUQZc2ETVZI/AAAAAAAALPc/RcioiynFaVIqct_L2JlBKr5Hy9U4NvcegCEwYBhgL/s320/IMG_9073.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 15px; text-align: justify;">
<b style="-webkit-text-stroke-width: initial;">Text de la novel·la</b><span style="-webkit-text-stroke-width: initial;"> (p. 62):</span><span style="font-kerning: none;"></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>La tieta Rosa seu prop de la galeria vidrada que dóna a la plaça i té els ulls clucs, però amb els dits porta el ritme sobre les cuixes descarnades cobertes per una faldilla de llana freda. Un fil de sol escampa un devessall de granets de llum que oscil·len sense caure, en un moviment continu a tocar de la cortina. La noia compta els segons que passen, el temps que la tia monja, que l’acompanya a tot arreu i que la vindrà a buscar d’aquí a una hora, ja se n’haurà anat. Llavors, a poc a poc, de puntetes i procurant que no la vegin, torna els seus passos enrere, baixa les escales i arriba a la porta de roure clavetejada, amb l’escut antic dels senyors de Pinós. </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—M’he descuidat el quadern de música —balbuceja a la minyona, que se la mira sense saber què dir—, ara torno. </i></span></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><i>I corre cap a la plaça amb el cor esvalotat i el plaer morbós d’estar fent alguna cosa que no toca.<span style="font-size: 12px;"> </span></i></span></div>
<div>
<span style="font-kerning: none;"><i><br /></i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><b>Punt 7: Palau Bofarull</b>.</span></div>
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-oFKPxN5d5Kg/XUQZdR7AKxI/AAAAAAAALPs/uy546WlP1Yg8BzBRJt78IVhYxfaAvqzyACEwYBhgL/s1600/IMG_9089.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-oFKPxN5d5Kg/XUQZdR7AKxI/AAAAAAAALPs/uy546WlP1Yg8BzBRJt78IVhYxfaAvqzyACEwYBhgL/s200/IMG_9089.jpg" width="150" /></a><br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;">Edifici construït entre <b>1772-1774</b>. Barroc. Bé cultural d’interès local. Va pertànyer a la família ennoblida dels Bofarull.</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;">L’any 1863 és la seu de l’Ateneu <b>El Olimpo</b>. Després de la guerra va ser seu de la Falange. L’any 1948, seu del CN Reus Ploms. L’any 1986 el compra la Diputació. Actualment s’hi allotja el Conservatori de Música.</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;">En aquest palau la protagonista de la novel·la rebia classes de música</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 15px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-kQnCmyovFLU/XUQZYNq_TnI/AAAAAAAALPg/9gKNs3wj4qMQpMekzCFDR9OVCvDPad5KgCEwYBhgL/s1600/IMG_9076.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-kQnCmyovFLU/XUQZYNq_TnI/AAAAAAAALPg/9gKNs3wj4qMQpMekzCFDR9OVCvDPad5KgCEwYBhgL/s200/IMG_9076.jpg" width="150" /></a><span style="font-kerning: none;"><b>Textos de la novel·la</b> (p. 106):</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>“El casal dels Pinós està tancat i barrat. Però hi ha una llumeneta en una finestra del primer pis que dóna esperança. La Laura truca i truca i el repic ressona com si l’edifici fos una tomba. Finalment la porta es mou, grinyola, la fusta es bada a poc a poc. Una ratlla de llum retalla el fragment d’una silueta. </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—Ai, senyoreta, ai, senyoreta, és vostè! —mormola des de darrere la porta la criada vella quan reconeix la noia—, on va en aquestes hores, que li ha passat alguna cosa? </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 15px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><b>Sessió de música a l’hivernacle</b> (s’ha de llegir al saló del palau) (pp. 64-65):</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—Per què no fem mai classe a l’hivernacle? —li diu la Laura de sobte. </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>[…]</i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—Vine —li diu ell.</i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>I la fa seguir fins a la terrassa interior, un hivernacle espès de gessamins i lliris enmig de petits estanys amb brolladors. Als parterres i a les torretes hi ha més lliris de tots els colors i mides. Hi ha plantes enfiladisses que cobreixen les parets fins al sostre i avancen sobre els tentacles metàl·lics que sostenen una cúpula de vidre. L’aire fa una olor espessa i dolça, massa carregada de pol·len, els verds i els blancs, els grocs, els taronges i els vermells de sang a penes si deixen entrar els daurats d’una tardor exterior que aviat donarà pas a l’hivern. La Laura acluca els ulls i té un ensurt quan sent la respiració de l’home molt a prop, darrere seu, al clatell. Un calfred la recorre de cap a peus…</i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-HUuo9qpzvMw/XUQZcy9ScqI/AAAAAAAALPY/XWj5SVCEr68-JjTSMAOwGA7kXTr3WxklwCEwYBhgL/s1600/IMG_9079.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-HUuo9qpzvMw/XUQZcy9ScqI/AAAAAAAALPY/XWj5SVCEr68-JjTSMAOwGA7kXTr3WxklwCEwYBhgL/s200/IMG_9079.jpg" width="150" /></a><span style="font-kerning: none;"><i><br /></i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 15px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><b>La casa per dintre</b> (p. 109):</span></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>Encén els llums d’aranya i guia la noia per la sala de música, que fa olor de cera de mobles i de tancat, li ensenya on són les carpetes de les partitures i li diu que pot agafar la seva, si vol, perquè en aquesta casa ningú no tornarà a fer classe de música, almenys mentre la senyora tingui un bri de salut i de seny per manar. En sentir aquestes paraules, la noia fa un gemec i s’ha d’asseure. Sembla que li roda el cap, que li fuig el món de sota els peus. La vella se la mira i branda el cap, preocupada. Va a la cuina i en torna amb un got d’aigua i l’ampolleta de l’aigua del Carme. </i></span></div>
<div>
<span style="font-kerning: none;"><i><br /></i></span></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><b>Punt 8: </b></span><span style="-webkit-font-kerning: none; text-decoration: underline;"><b>carrer dels Recs.</b></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 15px; text-align: justify;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-YR4ZO82KcII/XUQZib7QsBI/AAAAAAAALPo/AcxzJX_-uNUwLSmPe35kX9b64iaaIe-_QCEwYBhgL/s1600/IMG_9102.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://1.bp.blogspot.com/-YR4ZO82KcII/XUQZib7QsBI/AAAAAAAALPo/AcxzJX_-uNUwLSmPe35kX9b64iaaIe-_QCEwYBhgL/s200/IMG_9102.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><b>Textos de la novel·la.</b> Cita a distància (pp. 37-38):</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>A partir d’aquella nit i durant tota la setmana, la Laura ha estat pendent de les campanes de la Prioral de Sant Pere. </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—I com sabré quin és el senyal? —havia preguntat al seu arcàngel. </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—Ho sabràs. Mai no has sentit que toquin amb tanta insis- tència, amb tanta intensitat. Te n’adonaràs de seguida. Llavors, no perdis temps. </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>Una cita a distància, és el millor quan no saps com sortir-te’n. Un salt endavant esquivant l’amor i la mort. De fet, una manera d’enganyar-los. </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—I si no puc escapar-me? —li va dir ella, inquieta. </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—No pateixis, amb l’enrenou tothom mirarà cap a una altra banda. </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—N’estàs segur?</i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—I tant. Tu els dónes això i preguntes per mi, ells t’acom- panyaran i després... serà com si et robés. Però no ho diguis a ningú. </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—Serà un secret entre tu i jo?<br />
—Això mateix. Un secret. Te’n recordaràs, de la casa?<br />
—Sí, al carrer dels Recs, pujant a la dreta, l’única amb geranis vermells al balcó.<br />
</i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;">( p. 62):</span></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-mGSLrwsimd0/XUQZeIlAoII/AAAAAAAALPg/mt0eunZfdiw8aktGIK3l2ScIom57sUmHwCEwYBhgL/s1600/IMG_9091.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1129" data-original-width="1600" height="140" src="https://1.bp.blogspot.com/-mGSLrwsimd0/XUQZeIlAoII/AAAAAAAALPg/mt0eunZfdiw8aktGIK3l2ScIom57sUmHwCEwYBhgL/s200/IMG_9091.jpg" width="200" /></a><span style="-webkit-font-kerning: none;"><i>Vol anar al carrer dels Recs i buscar la casa amb geranis vermells als balcons, preguntar si han vist en Gabriel. Ja fa massa dies que no en sap res. Veu els homes asseguts al voltant de les taules de marbre d’un bar, les cartelleres empolsinades del teatre, les mainaderes d’u- niforme, amb còfies blanques, empenyent els carrets amb dolces criatures adormides. Quasi que hi ha arribat. Segur que allà li’n sabran donar notícies. Té ganes de cantar i ballar, de cridar. Com és que no s’hi ha atrevit abans? Tota una força que desconeix i que li esclata per dins del cos amb fúria. Gabriel, Gabriel, Gabriel, va dient entre dents. Què li ha agafat ara de sobte? En entrar al carrer dels Recs se li acosta un captaire, vacil·lant, i li allarga la mà resseca i bruta, d’ungles negres, ella dubta i ell l’agafa pel braç amb una urpa de ferro. Fa pudor i té els ulls borrosos, com si fossin d’un vidre massa gruixut, li falten totes les dents. La Laura s’esgarrifa, prova de cridar i no se’n surt, es fa enrere d’una estrebada i fuig corrent del carreró.</i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><i><br /></i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><b>Punt 9: </b></span><span style="-webkit-font-kerning: none;"><b>Bar Canarias</b></span><span style="-webkit-font-kerning: none;"><b>. Carrer Ample, 5.</b></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal;">
<span style="font-kerning: none;">El Carrer Ample és inclòs a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Entre <b>1939 i 1979, i durant el períoden en què transcorre la novel·la, </b>es va dir <b>Avenida del Generalísimo</b>. És el lloc de trobada dels guerrillers per enllaçar amb els seus caps i es correspon amb l’actual Bar TROPICAL.</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal;">
<span style="font-kerning: none;"><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal;">
<span style="font-kerning: none;">p. 216 de la novel·la <i><a href="https://www.cossetania.com/el-pou-dels-maquis-1350">El pou dels maquis</a></i>:</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>L’endemà van a buscar el propietari del Bar Canarias de Reus i un altre home que li feia els encàrrecs. I busquen inútilment en “Víctor”, que ha tingut el temps just de fugir de Reus quan l’han avisat que es començaven a endur gent, i l’home que el protegia. També detenen dues persones que repartien propaganda del Partit a la Selva del Camp, els quals acusen de ser els responsables de l’organització.</i> </span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal;">
<span style="font-kerning: none;">p. 114 de l’obra <i><a href="https://www.cossetania.com/el-pou-dels-maquis-els-fets-els-documents-1351">El Pou dels maquis: els fets, els documents</a></i>.</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-1TkuodEqpb0/XUQZhXJpLMI/AAAAAAAALPk/aZa-x6ZCwlYrMaMhGRyiY-051kDbGxNKgCEwYBhgL/s1600/IMG_9096.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-1TkuodEqpb0/XUQZhXJpLMI/AAAAAAAALPk/aZa-x6ZCwlYrMaMhGRyiY-051kDbGxNKgCEwYBhgL/s200/IMG_9096.jpg" width="150" /></a><span style="font-kerning: none;"><i>Vaig demanar a l’Agustí Bruguera: </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—I els de Reus?, que els van conèixer? Aquell bar, el Bar Canarias, que hi va anar cap dia, vostè? Com era aquell bar? </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>L’adreça d’aleshores era Avenida del Generalísimo, 5. —Aquell bar? Era allà, a Reus.<br />
—Que era gros, petit?<br />
—Gran. </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—Era un bar de fer vermuts o què? </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—No, hi jugaven a cartes, i cafè. I allà hi anava molta gent dels nostros.</i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>[…]</i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><i>—I hi posàvem, Bar Canarias, barri tal, tal qual, perquè sapiguéssim allò </i></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;">
</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><i>del bar que era.<br />
—Però era molt exposat, això.<br />
—Claro, però... era molt exposat però si et pares davant, què cony saben? Si no t’ho diuen no ho saps. </i></span></div>
<div>
<span style="font-kerning: none;"><i><br /></i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-kerning: none;"><b><span style="font-size: large;">Bona ruta!!</span></b></span></div>
<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-biACXy-wfAg/XUQVfKqwTBI/AAAAAAAALNY/D3Bd0SCmSuQEkF7Z4E8ecoRxPI0y4yPqACLcBGAs/s1600/Aparador.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://1.bp.blogspot.com/-biACXy-wfAg/XUQVfKqwTBI/AAAAAAAALNY/D3Bd0SCmSuQEkF7Z4E8ecoRxPI0y4yPqACLcBGAs/s200/Aparador.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aparador en una botiga de l'Espluga de Francolí (abril de 2017)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Margarida Aritzetahttp://www.blogger.com/profile/17272962282888762220noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5078840406846551334.post-58233304857312952182017-03-21T18:35:00.001+01:002017-05-05T12:30:34.800+02:00"L'Escanyapobres", de Narcís Oller. La ruta literària.<h2>
<b><i>L'Escanyapobres</i>, de Narcís Oller</b></h2>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Narcís Oller publica <span style="font-style: italic;">L’Escanyapobres </span>l’any 1884. L’any següent enceta la
publicació del que serà el cicle de Vilaniu, que integren les novel·les <span style="font-style: italic;">Vilaniu
</span>(1885), <span style="font-style: italic;">La febre d’or </span>(1890-92) i <span style="font-style: italic;">La bogeria </span>(1899). Tant a <span style="font-style: italic;">L’Escanyapobres
</span>com a les novel·les del cicle de Vilaniu l’autor crea uns espais de ficció (amb
pobles, muntanyes, rius, conques i valls) que tenen noms imaginaris però
que, observant atentament la seva descripció, tenen una correspondència
prodigiosa amb els seus referents reals.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Així com darrere de Vilaniu hi podem identificar Valls i els seus entorns, a </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-style: italic;">L’Escanyapobres
</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">podem reconèixer, sota el topònim inventat de Pratbell, la població de l’Espluga de Francolí, i en Malgual hi podem veure Vimbodí i el Bosc de Poblet.</span></div>
<br />
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-oRJZNsUWCAQ/WMpz-S-oERI/AAAAAAAAHzI/3vEmtNtY778Kex7oodhUtxKtKeiZDJhygCLcB/s1600/1%2BESTACIO%25CC%2581.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="126" src="https://2.bp.blogspot.com/-oRJZNsUWCAQ/WMpz-S-oERI/AAAAAAAAHzI/3vEmtNtY778Kex7oodhUtxKtKeiZDJhygCLcB/s200/1%2BESTACIO%25CC%2581.jpg" width="200" /></a><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A l’inici de la novel·la hi ha dues dades que serveixen per localitzar el referent real de Pratbell
a l’Espluga de Francolí: l’una és que situa la població en l’eix de la </span><a href="https://www.google.com/maps/d/u/0/edit?hl=ca&authuser=0&mid=1mFG7FSDSOUOQ4Jc_V-qgEfxY1io&ll=40.98375928068395%2C-1.018638606249965&z=7" style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;" target="_blank">carretera de Madrid a la Granada</a><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "\22 arial\22 " , "\22 helvetica\22 " , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L’altra, i definitiva, és que</span></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> <a href="http://www.spanishrailway.com/2012/02/23/compania-del-ferrocarril-de-lerida-a-reus-y-tarragona/" target="_blank">s’hi inaugural’estació del ferrocarril</a> el juny de 1865. Tot i que la festa popular es fa el dia 15, diada de Corpus, el tren no comença la línia regular fins el dia 26.</span></div>
<br />
<div class="page" title="Page 4">
<div class="section">
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">És una població que té vinya, fonts de ferro i, a prop, un poble per on també passa el tren i on hi ha l'únic túnel de tot el tram de línia; al seu terme municipal hi ha unes mines.</span></span></span></div>
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://www.google.com/maps/d/u/0/edit?mid=1mv0HpdB5mo_vtDNrimqqV4uX4jY&ll=41.397980552114845%2C1.10432174999994&z=16" target="_blank">La ruta literària per Pratbell</a><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://drive.google.com/open?id=1mv0HpdB5mo_vtDNrimqqV4uX4jY&usp=sharing" target="_blank"><img border="0" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-VHlEqtLwPYo/WNFnAXM9LWI/AAAAAAAAH0U/InguAMULnYs0E9qpzd_culOgTComy1F0ACLcB/s320/4_.jpg" width="240" /></a></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://drive.google.com/open?id=1mv0HpdB5mo_vtDNrimqqV4uX4jY&usp=sharing" target="_blank"><img border="0" height="240" src="https://3.bp.blogspot.com/-oxVe4bHjIL8/WNFnC9aZDjI/AAAAAAAAH0Y/rBGjgoW6kM8b1ax0pIPD6TW_w89ZhX-9ACLcB/s320/5.jpg" width="320" /></a></span></div>
<a href="https://drive.google.com/open?id=1mv0HpdB5mo_vtDNrimqqV4uX4jY&usp=sharing" target="_blank"><br /></a>
<a href="https://www.google.com/maps/d/u/0/edit?mid=1dCcqOcqK8Y3RlYVlnFN47n7X96o&ll=41.3807206129055%2C1.0644721999999547&z=13" target="_blank">La ruta literària pel Bosc de Poblet</a></span></h3>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-9tYMW84-jd4/WNFnKxL0riI/AAAAAAAAH0g/XB9GOBNf8H8eYtR41YRmq6dKy1YeIRlmACLcB/s1600/thumb_IMG_7137_1024.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="110" src="https://3.bp.blogspot.com/-9tYMW84-jd4/WNFnKxL0riI/AAAAAAAAH0g/XB9GOBNf8H8eYtR41YRmq6dKy1YeIRlmACLcB/s320/thumb_IMG_7137_1024.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-1_wa0tBu1_k/WNFnH_8xUiI/AAAAAAAAH0c/05i9GhP6PVsV8Yk5UxkJTxZQDze8p-SLgCLcB/s1600/thumb_IMG_7187_1024.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://2.bp.blogspot.com/-1_wa0tBu1_k/WNFnH_8xUiI/AAAAAAAAH0c/05i9GhP6PVsV8Yk5UxkJTxZQDze8p-SLgCLcB/s320/thumb_IMG_7187_1024.jpg" width="320" /></a></div>
<div>
<br /></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
Margarida Aritzetahttp://www.blogger.com/profile/17272962282888762220noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5078840406846551334.post-27066540443814352102017-02-15T17:51:00.001+01:002017-02-15T17:51:20.216+01:00Jaume Aritzeta Xifré, quan la història et reconforta<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Tinc molt bon record del meu padrí, en <b>Jaume Aritzeta</b>, nascut a <b>Vallbona de les Monges</b> a les acaballes del s. XIX. Me'n recordo molt, malgrat que va morir quan jo tenia a penes 12 anys, el 1965. Ell em va fer conèixer el camp i la pagesia, els conreus, les plantes, els arbres i els ocells; però també les persones que hi treballaven, que es reunien els diumenges al Sindicat, o també, en plegar de treballar, en algunes botigues o ferreries de Valls, on es parlava en secret d'allò que Franco encara no permetia dir en públic. Vaig aprendre d'ell la bellesa i la duresa del treball de la terra.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-xDT870IGPwg/WKSDH7UL2wI/AAAAAAAAHwQ/Q9MWlHTQzfY_YdXraf92BgpdimH-6rmFQCLcB/s1600/padri%25CC%2581.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://2.bp.blogspot.com/-xDT870IGPwg/WKSDH7UL2wI/AAAAAAAAHwQ/Q9MWlHTQzfY_YdXraf92BgpdimH-6rmFQCLcB/s200/padri%25CC%2581.jpg" width="161" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">El vaig redescobrir com a home compromès quan preparava un llibre (<a href="http://www.cossetania.com/el-pou-dels-maquis-1350" target="_blank">El pou dels maquis</a>). Vaig saber que havia viscut a Vallbona de les Monges fins a la meitat de 1934, que hi havia estat Jutge de Pau i que des de 1931 havia militat a Esquerra Republicana.</span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Ara, un correu de l'Ernestina Vallverdú, que prepara una publicació sobre els 100 anys d'història del <b>Sindicat Agrícola de Vallbona</b>, em sorprèn demanant-me dades de mon padrí. Em fa saber que l'any 1933 ell n'era el <b>president</b>, i que juntament amb altres homes joves d'empenta van treure el Sindicat del pou en què havia caigut i el van refundar.</span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><i>¨<span style="color: #212121;">En Jaume va estar al capdavant del sindicat menys d'un parell d'anys, 1933-1934. </span><span style="color: #212121;">Va ser un moment complicat i van tenir molta feinada perquè l'entitat venia d'un moment de declivi. Havien llogat les instal.lacions i volien recuperar-les per a tot el col·lectiu. Van haver de pagar als arrendataris, tornar a comprar maquinària, impulsar i aconseguir el retorn de socis que s'havien donat de baixa... El que ha quedat i sonava al poble era que aquest 1933 van agafar el timó un grup de socis, de tendència esquerrana."</span></i></span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><i><span style="color: #212121;"><br /></span></i></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-DqmUyDIO5SI/WKSDSUxsOeI/AAAAAAAAHwY/W4gpMN_8SJEChcdiAAXDvAkhn7ZabpHowCLcB/s1600/avis.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-DqmUyDIO5SI/WKSDSUxsOeI/AAAAAAAAHwY/W4gpMN_8SJEChcdiAAXDvAkhn7ZabpHowCLcB/s320/avis.jpg" width="212" /></a></div>
<span style="color: #212121; font-family: "times" , "times new roman" , serif;">No era només, doncs, l'home amable, el padrí que m'ensenyava el món que jo havia conegut, el que em presentava als seus amics amb orgull i em portava a tot arreu. Era un home compromès i estimat.</span><br />
<br />
<span style="color: #212121; font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Ara sé que a Vallbona, sovint, <i>"</i></span><span style="background-color: white; color: #212121;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><i>en les actes de l'entitat s'anomena l'agraïment a les persones que van iniciar la cooperativa, però després sempre hi surt el grup de gent del 1933, perquè devia restar a la memòria col·lectiva que van haver de ser valents, treballadors i confiats en el projecte."</i></span></span><br />
<span style="background-color: white; color: #212121;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><i></i>Mon padrí.</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-yT5CLTXfYrk/WKSDH7Tyc5I/AAAAAAAAHwU/tleFl9TVUZIK2jzSxWMxYNDjfGpiPw7KQCLcB/s1600/padri%25CC%25812.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-yT5CLTXfYrk/WKSDH7Tyc5I/AAAAAAAAHwU/tleFl9TVUZIK2jzSxWMxYNDjfGpiPw7KQCLcB/s320/padri%25CC%25812.jpg" width="125" /></a>
<span style="background-color: white; color: #212121;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Ara entenc perquè a la postguerra, a la masia, va arribar a acollir una vintena de persones que hi van trobar la seva llar fins a temps millors. I que el 1946 no va vacil·lar a obrir les portes a un grup d'homes que li van dir que tenien la missió d'enderrocar el règim de Franco. Entenc encara més la iaia, que m'ho explicava tot sense escarafalls i em feia entrar de la realitat a la fantasia amb la lleugeresa d'una contadora de contes genial. Entenc per què el meu pare va ser com era i per què entre tots van fer de mi una persona positiva, imaginativa, emprenedora i feliç.</span></span><br />
<span style="background-color: white; color: #212121;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span>
<span style="background-color: white; color: #212121;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Estic satisfeta de saber d'on vinc. Com més en sé més agraïda els estic. I he pensat que als meus fills i als meus néts també els agradarà saber-ho.</span></span>Margarida Aritzetahttp://www.blogger.com/profile/17272962282888762220noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5078840406846551334.post-26620151870249848652015-06-15T11:52:00.000+02:002015-06-15T11:52:16.640+02:00"La maleta sarda" al bloc de l'Anna Maria Villalonga<div style="text-align: justify;">
Quan un lector diu, sembla que aquest llibre me l'han escrit expressament per a mi, l'autor respira satisfet. És això exactament el que volíem, que t'hi sentissis còmode i feliç. Però quan ho diu algú que té els colzes pelats en la lectura crítica com l'Anna Maria Villalonga, llavors, a més a més d'emocionar-te, et cau la bava.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-ao5InH_y7R8/SHM4Buw7ZQI/AAAAAAAAErE/rp2kQrh-fIs/s1600/Orgosolo22.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="http://4.bp.blogspot.com/-ao5InH_y7R8/SHM4Buw7ZQI/AAAAAAAAErE/rp2kQrh-fIs/s320/Orgosolo22.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
L'Anna Maria Villalonga escriu: "<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-no-proof: yes;">Els malalts de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">lletraferidura </i>estem submergits
perpètuament en un enorme maremàgnum lector. Hores i hores de devorar pàgines
ens han dotat d’un bagatge que creix cada dia i que, per descomptat, és
personal i absolutament intransferible. Tots tenim el nostre gust particular,
les nostres inclinacions, però sempre sabem reconèixer una bona novel·la.
Aquest reconeixement representa, ja d’entrada, un bon motiu de felicitat:
la promesa d’un gaudi segur. En canvi, allò que no resulta tan habitual és la
sensació que la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">bona </i>novel·la ens
l’han escrit expressament, com si l’autor ens hagués endevinat totes les
preferències, com si ens hagués encarregat un vestit tallat i confeccionat a
mida. Quan això passa, els malalts de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">lletraferidura</i>
ens sentim transportats per una eufòria difícil d’explicar."</span></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-fRiwWZ47ajQ/SHM31vEDTsI/AAAAAAAAErE/FQSPp9a6R2w/s1600/Orgosolo15.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="213" src="http://1.bp.blogspot.com/-fRiwWZ47ajQ/SHM31vEDTsI/AAAAAAAAErE/FQSPp9a6R2w/s320/Orgosolo15.jpg" width="320" /></a></div>
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-9OCHVdtbS-A/SHM36C1ZMEI/AAAAAAAAErE/Tr4_ChFCQWk/s1600/Orgosolo18.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="http://2.bp.blogspot.com/-9OCHVdtbS-A/SHM36C1ZMEI/AAAAAAAAErE/Tr4_ChFCQWk/s320/Orgosolo18.jpg" width="320" /></a><br />
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-no-proof: yes;">Tot el comentari, el podreu llegir al seu Bloc <a href="http://alombradelcrim.blogspot.com.es/2014/03/la-maleta-sarda-de-margarida-aritzeta.html" target="_blank">A l'ombra del crim</a>. </span> Margarida Aritzetahttp://www.blogger.com/profile/17272962282888762220noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5078840406846551334.post-24391629642688612882012-04-20T11:01:00.001+02:002012-04-20T11:03:14.588+02:00La valigia sarda a "la nave dei libri"<div style="text-align: justify;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-7Xk9jrR8EFA/T5ElflanMPI/AAAAAAAAEuA/mLMW4ZjcguI/s1600/grimaldi.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="159" src="http://4.bp.blogspot.com/-7Xk9jrR8EFA/T5ElflanMPI/AAAAAAAAEuA/mLMW4ZjcguI/s200/grimaldi.jpg" width="200" /></a>Aquest cap de setmana, amb motiu de la festa del llibre, la "<a href="http://www.leggeretutti.it/ita/notizia.php?id=1099">nau dels llibres</a>", amb el suport de la revista italiana <a href="http://www.leggeretutti.it/ita/index.php">Leggere tutti</a>, farà el trajecte Roma Barcelona i oferirà activitats literàries a bord: trobades amb escriptors, taules rodones, presentació de llibres, degustacions, cinema, música.</div>
<div style="text-align: justify;">
Hi sóc convidada a presentar <b><i>La valigia sarda</i></b>, traducció a l'italià de <b><i>La maleta sarda</i></b>. Aquest és el text que he preparat per a la presentació, bàsicament a la gent de Roma que vindrà a Barcelona a conèixer la Diada de sant Jordi.</div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif";">La valigia sarda</span></i><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> és, sobretot, una
novel.la d’intriga. Però també és una novel.la sobre Sardenya. I és una novel.la
sobre les relacions humanes, l’amor i l’odi, la família i la vida.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Pel que fa a Sardenya
i la intriga, el cor del conflicte es troba a Orgosolo, un poble de la Barbagia
del qual s’expliquen històrias de pastors indòmits, de bandits, de bellesa i de
crims.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Tot comença a l’inici
del segle XXI quan un foraster, un home ja
madur, de Perpinyà per més senyes, pintoresc, ric, col.leccionista de llibres
rars i pintor diletant, compra una caseta al poble d’Orgosolo, a Sardenya, atret
per la fama de les seves pintures murals. Ell mateix té la intenció de pintar
la façana de casa seva amb imatges monumentals. Però topa de morros amb l’amor (a
la seva edat!) i amb el passat d’aquell lloc. En un racó de la casa vella, desenterra
una maleta plena de papers… però no són tan sols papers vells. Són papers que
arrosseguen la mort, l’odi transmès de generació en generació, el fantasma de
la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">faeda</i> i el secret d’un assasssí i
d’un pressumpte tresor… són els esborranys d’una història de mort que havien
intentat escriure Grazia Deledda, l’autora de Nuoro resident a Roma que va ser
premi Nobel de literatura el 1926, i altres artistes. L’episodi de l’intent d’escriptura
d’una historia horrible és, evidentment, un element de ficció que situo a Nuoro
fa cent anys, quando Nuoro s’anomenava l’Atenes sarda.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-bNQ8XQk1XkQ/T5ElicTnp8I/AAAAAAAAEuI/DcacrTl-KL8/s1600/valigia.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-bNQ8XQk1XkQ/T5ElicTnp8I/AAAAAAAAEuI/DcacrTl-KL8/s320/valigia.jpg" width="187" /></a><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif";">A la maleta hi ha
dibuixos inquietants, mapes estranys... </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif";">I l’home de Perpinyá
mor.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Mor a l’inici de
la novel.la. De forma violenta. El troba un llibreter de vell que havia citat a
casa seva perquè li aconseguís un llibre quasi incunable, editat a Perpinyà els
primers anys del segle XVI. Abans d’això, el vell havia donat al llibreter maleta
sarda per si hi havia alguna cosa que es pogués aprofitar… i ara la mort i l’amenaça
persegueixen el llibreter, que viatja a Sardenya buscant respuostaes, i sobretot
un llibre raríssim que val una fortuna… Però el vell havia invocat l’antiga <i style="mso-bidi-font-style: normal;">faeda</i> sense saber-ho i, en un paisatge
paradisíac, entre uns plaers dignes del sibarita més exclusiu, el llibreter es
veu assetjat contínuament.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif";">La novela transcorre
en una Sardenya que es pot recórrer pas a pas amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La valigia sarda</i> a les mans: pobles, paratges, història, gent, menjars
locals vins exquisits… fins que la historia torna i allò que semblava enterrat
de feia més de cent anys, es decobreix viu i sagnant.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Alguna cosa
semblant al que s’explica a la novel.la em va passar en publicar-la. Encara que
els fets històrics dels quals parteix l’antiga <i style="mso-bidi-font-style: normal;">faeda</i> de la novel.la estan documentats i publicats, fins i tot a
internet (parlo de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Banditti a Orgosolo</i>,
de Franco Cagnetta, entre altres treballs), en aparèixer <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La valigia sarda</i> en versió italiana el fantasma del passat va
tornar, alguna gent d’Orgosolo va parlar de secrets que no es podien compartir amb
una intrusa, en aquest cas l’escriptora de la novel.la, i van sorgir de nou les
amenaces... fins al punt que havia previst fer una presentació a Nuoro que es
va haver de suspendre per prudència. El que a la novel.la era un joc d’imaginació,
un intrús de Perpinyà en un món tancat d’històries secretes i venjances inconcluses,
se reprodueix en la realitat del segle XXI. Per sort, som aquí i ho estem
explicant en un ambient distès i amb sentit del humor… esperem que la ficció no
torni a desbordar les parets de paper d’un llibre.</span></div>Margarida Aritzetahttp://www.blogger.com/profile/17272962282888762220noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5078840406846551334.post-2966154749869528142012-03-01T00:13:00.003+01:002012-03-06T11:34:52.556+01:00<br />
<span style="font-size: large;"><b>Des d'ara, us convido a llegir el meu bloc nou</b></span>:<br />
es diu<br />
<br />
<a href="http://delllibrealsdits.blogspot.com/"><b><span style="font-size: large;"> "Del llibre als dits, dels dits al llibre"</span></b></a><br />
<br />Margarida Aritzetahttp://www.blogger.com/profile/17272962282888762220noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5078840406846551334.post-86195103108841183162012-02-22T20:07:00.005+01:002012-04-20T11:09:57.468+02:00Tancant la maleta<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Fa mesos que no escric res en aquest bloc.<br />
Quan el vaig encetar vaig dir que seria el contenidor de lectures i impulsos arreplegats mentre escrivia "La maleta sarda" i aquesta es feia camí per trobar els seus lectors. El darrer apunt parlava de la traducció a l'italià i de la que hauria estat la trobada més difícil i alhora més emotiva de totes: la conversa amb els lectors de Nuoro i Orgosolo, els qui saben de prop quin és el cor de l'enigma que travessa de cap a cap els papers tacats de sang de la maleta. Però no va poder ser.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Em queda el record de la convidada d'en Vittorio Nonis, que des de fa molts anys és el guia i referent, el mestre de la llibreria Il Labirinto de l'Alguer, on fa una tasca monumental amb els lectors i els autors, i que ha obert sucursal a Ittiri, del Joan Elies Adell, que m'hi va acompanyar.<br />
<br />
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-uD4Tdw2gXrs/T0U6lEugFgI/AAAAAAAAEd4/_x5cS_veN2k/s1600/Sassari1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-uD4Tdw2gXrs/T0U6lEugFgI/AAAAAAAAEd4/_x5cS_veN2k/s320/Sassari1.jpg" width="239" /></a>Tinc el bon record de les jornades sobre novel.la negra a Sassari, on em va convidar l'Aldo Curcio, organitzador de les Jornades de "Giallo e noir", membre de la policia judicial d'aquella ciutat, personatge vital i fortament compromès amb el poble i la cultura, on em va tocar compartir debat amb en Massimo Carlotto, on vaig conèixer l'Enrico Pandiani i tantes persones interessants. La foto és del Vecchio Mulino, un restaurant-cafè cultural.<br />
<br />
I em queda també la perplexitat que una novel.la que volia ser lúdica, que agafava un tema de fa cent cinquanta anys que ja creia mort i enterrat, hagi fet aparèixer de nou la destral de guerra i hagi provocat amenaces a persones i empreses.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per un moment vaig pensar: mira, publicitat! L'Aldo Curcio i altres membres de la judicatura de Sassari em van dir: andiamo, la presentem a la "Questura" de Nuoro si no pot ser en una llibreria per por de les amenaces, què et sembla? Havia d'anar a Càller...<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però no es pot jugar amb la violència i la mort. No es pot anar a cops de llibre, frívolament, contra la barbàrie.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A Orgosolo diu que encara hi ha qui vol passar comptes pel que jo he escrit en aquesta novel.la. He fet un mal, he contat uns secrets que ni jo mateixa no sé. I hi ha hagut persones i béns amenaçats. I gent d'allà m'ha dit que no s'hi fa broma, amb aquestes coses, perquè els qui no llegeixen llibres no saben de teories de la ficció, que tot el que jo podria explicar-los no serviria més que per atiar el foc.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Potser per això no he estat capaç de continuar el camí que havia encetat quan escrivia la novel.la: continuar omplint la maleta d'impressions, lectures i sensacions, com si no hagués passat res. Com si la ficció fos l'espai que ens permet evadir-nos de la terra.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
Han passat els mesos i tanco la maleta. La ficció sorgeix de la terra i torna a la terra. He acabat aquest viatge i tinc la maleta plena de coses que ni jo mateixa sabia.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Agraeixo tots els comentaris als lectors, els qui llegeixen llibres, els qui no es deixen portar per les pulsions primàries. Els qui fan de la lectura una exploració, un gaudi, una eina de diàleg, una finestra al món, el suport i l'espai on s'adrecen les preguntes.</div>
<div style="text-align: justify;">
Hi vaig pensar l'altre dia, quan en Jordi Tiñena m'interpel.lava a la sessió de "Lletres de batalla" que va tenir lloc a la URV, una sessió càlida, de bon record, el dia 16 de febrer. Tanca la maleta d'una vegada, vaig pensar, no la deixis oberta, no permetis que encara en ragi la sang.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"La maleta sarda" és el retall d'un temps i d'un projecte que ha tingut una deriva impensada però que m'ha provocat molts gaudis i m'ha fet conèixer molta gent, a qui agraeixo la seva lectura i el seu caliu. Ara tanco la maleta.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Obriré un altre bloc. Camins, lectures, llibres.En deixaré el nom aquí, perquè qui vulgui pugui seguir-ne les traces.</div>Margarida Aritzetahttp://www.blogger.com/profile/17272962282888762220noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5078840406846551334.post-17357615341017955212011-09-14T23:20:00.003+02:002011-09-14T23:26:22.341+02:00La valigia sarda es presenta a Sardenya<a href="http://4.bp.blogspot.com/-CNxQF6BYPAA/TnEZewgKyoI/AAAAAAAAEbA/cnxVe20vWj8/s1600/valigia.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-CNxQF6BYPAA/TnEZewgKyoI/AAAAAAAAEbA/cnxVe20vWj8/s320/valigia.jpg" width="187" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">Marxo cap a Sardenya a presentar la traducció italiana de La maleta sarda: "La valigia sarda", una traducció excel.lent de <a href="http://www.francescoferrucci.com/page_2.html">Francesco Ferrucci</a>, que ha editat Il Maestrale, de Mondadori.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Divendres dia 16 es presentarà a<a href="http://www.comune.ittiri.ss.it/index.php?module=julian&func=viewevent&cal_date=20110916&event_id=478"> Ittiri </a> i dissabte 17 a l'Alguer.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">És tot un repte veure l'efecte que fa a Sardenya una novel.la meva (d'intriga, en realitat un trhiller també), una novel.la que parla d'ells. Perquè ens mirarem cara a cara autora i lectors. Perquè tinc l'emoció de saber si hauran vist que el meu relat que passa en bona part a l'illa de Sardenya està fet des de l'admiració per una terra que, des del dia que la vaig descobrir, em va colpir profundament. I la seva gent em va arribar al cor.</div><div style="text-align: justify;">Sé que la Sardenya i Catalunya hem viscut d'esquena en els darrers segles, en silenci i ignorant-nos, després de temps de relacions difícils, dominacions i guerres.</div><div style="text-align: justify;">Jo he vist en els seus paisatges els murs de pedra seca, la terra àrida, la noblesa de la gent que ho deu tot al seu treball. Molt propera als marges i a la terra de la casa on visc, a l'Alt Camp, on el meu padrí feia de pagès. He vist en les històries verídiques del tombant del segle XIX al XX, en aquells pastors irreductibles de la Barbagia, molts dels quals la fam i la incomprensió va enviar a les muntanyes i a una vida de violència fora de la llei, un motiu per fer un homenatge a un temps i a una gent que, tot i així, va excel.lir en les arts i en la cultura. Uns anys en què Grazia Deledda, que va ser reconeguda amb el premi Nobel de Literatura, feia de la duresa d'aquell món un motiu d'escriptura, així com a casa nostra ho feia la Caterina Albert, Víctor Català. A principis del s. XX s'anomenava a Nuoro "l'Atenes Sarda".<br />
<br />
</div><div style="text-align: justify;">Em sap un greu infinit no poder anar a Nuoro a presentar la novel.la, tal com s'havia previst inicialment, per uns motius que no deuen tenir res a veure amb la literatura ni amb la meva admiració per la seva història i la seva gent. Diuen que he escrit coses que no es podien explicar...<br />
<br />
</div><div style="text-align: justify;">Espero que en el decurs dels propers dies podré entendre per què una història de fa més de cent anys, que està publicada en un llibre d'antropologia, encara no es podia escriure...</div>Margarida Aritzetahttp://www.blogger.com/profile/17272962282888762220noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5078840406846551334.post-91240514384800731122011-04-23T20:26:00.002+02:002011-04-26T16:36:40.564+02:00"Desconcert per a violí", relat col·laboratiu per Sant Jordi<div style="text-align: justify;">Avui al migdia hem penjat el text del "Desconcert per a violí" al carrer de la Cort, en plena festa de sant Jordi, i a la tarda el penjàvem a internet.</div><a href="http://4.bp.blogspot.com/-2_c6uBzJ-Lk/TbMZsP85jTI/AAAAAAAAEag/RxEtqiSoIn4/s1600/violin.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-2_c6uBzJ-Lk/TbMZsP85jTI/AAAAAAAAEag/RxEtqiSoIn4/s200/violin.jpg" width="200" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">Es pot llegir, de moment, virtualment. Si algú vol participar en l'escriptura amb un comentari o proposant un element argumental a la narració, ho pot fer a través d'una nota. Divendres vinent, dia 29, a les 20,30h farem un fòrum de lectura (o una tertúlia) sobre el relat, al qual sou convidats i convidades. Serà al carrer de la Cort de Valls, al local d'Esquerra.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Per llegir-lo, cliqueu <a href="http://www.esquerracampdetarragona.cat/admin/documentacio/293516461230411%20RELAT%20COL-LABORATIU.pdf">aquí</a>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La imatge que il.lustra aquest text, l'he baixada d'internet i està signada.</div>Margarida Aritzetahttp://www.blogger.com/profile/17272962282888762220noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5078840406846551334.post-75965881645199191142011-04-19T09:26:00.000+02:002011-04-19T09:26:28.809+02:00Sant Jordi col.laboratiu<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-l4lP0I_NDlk/Ta04XoQNXuI/AAAAAAAAEac/VCdoo1Ps4V4/s1600/IMG_4010.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-l4lP0I_NDlk/Ta04XoQNXuI/AAAAAAAAEac/VCdoo1Ps4V4/s320/IMG_4010.JPG" width="320" /></a><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">A Valls, a més a més de la intenció de celebrar el sant Jordi regalant llibres, una colla de gent ens hem proposat de regalar-nos també un llibre i regalar-lo a tothom que el vulgui llegir. Aquestes dies estem fent un “relat col.laboratiu”. Explicat d’una manera fàcil vol dir que entre una dotzena de persones, a vint-i-quatre mans, estem escrivint una novel.la pel paisatge que Narcís Oller va desenvolupar a <i>Vilaniu</i>.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">No som escriptors professionals, almenys la majoria, sinó gent a qui li va la marxa i vol experimentar l’aventura. Només que en lloc de llançar-nos en parapent, explorar el centre de la terra o amagar-nos en un cementiri la nit dels morts vivents, ens posem de cara a la pantalla en blanc, agafem la darrera línia del que ha escrit abans i avancem cap a la següent amb la determinació de qui sap que està traçant el futur. No en debades el projecte va sortir de la candidatura municipal d’en Jordi Cartanyà, un home jove capaç de crear il.lusió amb el seu art, que ara la vol portar a la vida pública.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Construïm una fantasia a vint-i-quatre mans, més les dues del Jordi de Bofarull, que fa els muntatges, les correccions, la coordinació i les trameses: fa de director d’orquestra d’un relat que començava fa deu dies amb unes quantes condicions prèvies: havia de passar a Valls, havia de recórrer els indrets del municipi i partia d’una situació inicial en què un director d’orquestra, amb un plec de partitures i una carta misteriosa a la maleta, perdia la memòria assegut en un bar de la plaça del Blat.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Les dotze persones que escrivim el text, i que vam establir l’ordre d’escriptura per sorteig, vam acordar una única regla infranquejable: ningú no podia destruir el que havia construït el seu antecessor.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">A hores d’ara no us sabria dir si tothom ha complert la condició fixada. Sé que en aquests moments s’ha produït una duplicitat de maletes i després d’una peripècia complicadíssima amb un xinès i d’una aventura eròtica al Bosc de Peixets, potser algú s’està estirant els cabells a veure com se’n surt. Però a falta del colofó, la història és quasi a punt perquè la presentem per sant Jordi, exposada en un local del carrer de la Cort i penjada a Internet, perquè tothom que s’hi vulgui afegir la pugui comentar pel Facebook i en una tertúlia presencial.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Potser no tindrà l’ambició d’algunes de les novetats de sant Jordi. Però us puc assegurar que no li falta ni un pèl d’il.lusió ni de nivell. Al capdavall, moltes de les novetats que des de fa anys ens arriben pel dia del Llibre no són pas ni literatura ni res que s’hi assembli de lluny.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">A Valls hem apostat per recuperar la il.lusió de compartir. De provar d’escriure, de llegir, de comentar-nos. D’entendre entre tots que perquè un projecte en comú funcioni cadascú hi ha d’aportar el que sap fer i el que bonament se li acudeix. Avançar cap endavant sense </span></span><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">destruir el que han fet els altres, amb respecte i decisió. Sembla poc, oi?</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></div>Margarida Aritzetahttp://www.blogger.com/profile/17272962282888762220noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5078840406846551334.post-53245752190617294702011-03-23T22:28:00.000+01:002011-03-23T22:28:55.813+01:00"La maleta sarda" camina per Sardenya<a href="https://lh6.googleusercontent.com/-PCSLJrdCar4/TYplL5tExqI/AAAAAAAAEaU/SxqklEbZjyo/s1600/193007_10150115033150773_536170772_7112245_45288_o.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://lh6.googleusercontent.com/-PCSLJrdCar4/TYplL5tExqI/AAAAAAAAEaU/SxqklEbZjyo/s320/193007_10150115033150773_536170772_7112245_45288_o.jpg" width="320" /></a><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
"La maleta sarda", traduïda a l'italià, camina per Sardenya. A la llibreria Il Labirinto de l'Alguer, comprateix prestatge amb els llibres de Grazia Deledda.<br />
<a href="https://lh6.googleusercontent.com/-Fo0KEJUfv1U/TYplSJrfH-I/AAAAAAAAEaY/GmdyDok3X5g/s1600/valigiasarda.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://lh6.googleusercontent.com/-Fo0KEJUfv1U/TYplSJrfH-I/AAAAAAAAEaY/GmdyDok3X5g/s200/valigiasarda.jpg" width="116" /></a><br />
Tot un privilegi i tota una sintonia amb el contingut de la novel.la.<br />
<br />
La foto és del Joan Elies Adell, corresponsal de Catalunya (i València) a l'Alguer...Margarida Aritzetahttp://www.blogger.com/profile/17272962282888762220noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5078840406846551334.post-63569637927610772262011-03-18T10:59:00.001+01:002011-03-18T11:07:44.848+01:00Un fragment de "El pou"<div align="right" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right; text-indent: 35.45pt;"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-MF2mmdtD17U/TYMrIKx_pvI/AAAAAAAAEaQ/SOtIQ2x3-nQ/s1600/galeria1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="126" src="https://lh3.googleusercontent.com/-MF2mmdtD17U/TYMrIKx_pvI/AAAAAAAAEaQ/SOtIQ2x3-nQ/s200/galeria1.jpg" width="200" /></a><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">16 de gener de 1947<o:p></o:p></span></div><div align="right" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Masia Cardellà, Valls</span></div><div align="right" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right; text-indent: 35.45pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 18px;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 18px;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 18px;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 18px;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 18px;">Han acabat de sopar i seuen una estona a la vora del foc abans d’anar a dormir. Fa fred a tot arreu, el vent del nord-oest, el Mestral, es filtra per les juntures de les finestres i per sota les portes. Saben que trobaran les flassades i els llençols encarcarats i les habitacions inhòspites, fa dies que és així, perquè aquest hivern és especialment fred.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Diu que a Europa fa un fred que pela –comenta el Xavier-, i que potser a Rússia i a Polònia es tornaran a perdre les collites de gra.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Qui no s’aconsola és perquè no vol –fa el vell, que és l’únic pagès.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-P’ro això vol dir que’ls preus tornaran a pujar.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Hi haurà més revolta obrera, no patiu, és ben clar que qui paga els plats trencats quan comença a faltar el menjar som els obrers. Així avancen les revolucions.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Quin any que ens espera...<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Els vailets fa estona que són al llit. Segur que ja dormen.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El vent xiula inclement sobre la teulada, s’escola entre les fulles de l’ullastre i remou la brancada dels pins.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Sí, diu que a Europa no para de nevar.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Oh, allò sí que és fred!<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Parlen d’Europa com si fos un altre món, com si a ells els haguessin desenganxat del mapa dels països aliats, esperant que vinguin a ajudar-los.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-P’ro potser no hi fot tant de vent, a Europa...<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Apleguen l’escalfor de la llar encesa a les rajoles que col.loquen prop dels tions. Quan seran calentes, cadascú embolicarà la seva amb un drap i se la ficarà dins del llit per temperar la roba mentre es despulla. En nits així fa ganes de dormir vestit.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El Xavier s’està repenjat a la paret de pedra mirant les flames quan en Jaume Prats se li acosta amb un paquet de llibres.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Són els que et va portar la mare de Barcelona?<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Sí. Et vull demanar un favor.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En Xavier se’l mira i es mira els llibres. Són tres volums gruixuts.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Me’ls pots guardar? –li pregunta allargant-li els exemplars-. Em vas dir que t’agradava la història. I potser a la teva nòvia li agradarà la novel.la... jo n’havia demanat una altra, que aquesta no és gaire de noies, però potser ja no la tenien, hi ha moments que no pots triar.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Oh, no, els vas fer anar a buscar per'mi?<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-No, home, diguem que te’ls deixo en préstec. Jo també me’ls llegiré. Els comunistes hem de compartir les coses, això de la propietat... no vam quedar que s’havia d’abolir?<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Riuen. A la vora del foc només hi queden en Xavier i els dos guerrillers.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El xicot es mira els tres exemplars. Una novel.la, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los tres mosqueteros</i>, d’Alexandre Dumas, publicada abans de la guerra a la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Biblioteca de Grandes Novelas</i> de l’editorial Ramon Sopena de Barcelona, i dos llibres d’història d’un tal Jaume Vicens Vives.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Qui és? –pregunta en Xavier-, un feixista?<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Les dates d’edició dels llibres, 1945 i 1946, no fan esperar altra cosa.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-És un home que hi toca, ja m’ho sabràs dir amb el temps.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Oh, el temps no l’ha vist mai <i style="mso-bidi-font-style: normal;">dingú</i>.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Historia de los remensas en el siglo XV</i> té 380 pàgines i l’ha publicat l’Instituto Jerónimo Zurita de Barcelona fa dos anys. L’altre és de l’any passat: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Rumbos oceánicos: los navegantes hispanos</i>, és el volum tercer de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Colección histórica Laie</i>.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Aquest dels remences parla dels pagesos a Catalunya, de com van fer una revolta que va canviar la història i com van aconseguir transformar la propietat de la terra amb la seva lluita –explica en Jaume Prats.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Cony, que l’has llegit?<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-No, però ara el llegiré. Me’n va parlar la mare, que ha de saber què hi diu als llibres quan els ven a la llibreria.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-L’hauré d’explicar al pare quan l’hauré llegit jo –diu en Xavier-, a ell no li agraden gaire els llibres d’història, només li agraden les coses que donen profit.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Doncs la història sempre en dóna, de profit.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Jo ja m’entenc –diu en Xavier, recordant una de les frases preferides de la seva xicota-, ell sempre mesura el profit amb una frase.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-I quina és?<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Fica’n un bon tros a l’olla.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Bona! D’això se’n diu un home pràctic, quasi un filòsof.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Yo me voy a leer “Los tres mosqueteros”</i> –diu el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">madrilenyo</i> fullejant la novel.la-<i style="mso-bidi-font-style: normal;">, uno para todos, todos para uno, como nosotros</i>.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Igual! –riu en Jaume Prats-, ja em veig amb la capa i l’espasa.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-¿<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sabíais que los tres mosqueteros en realidad eran cuatro</i>?<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Cony, i tant, té raó... com vosaltres! –en Xavier.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pues por eso</i>... <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ah, y lo siento</i> –diu mirant-se en Xavier-, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tú no sales</i>...<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><br />
</div>Margarida Aritzetahttp://www.blogger.com/profile/17272962282888762220noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5078840406846551334.post-18345478903385825282011-02-28T14:52:00.000+01:002011-02-28T14:52:06.664+01:00Ara la Maleta sarda en italià!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lh4.googleusercontent.com/-LOJDvfDvQXc/TWuoX_eNdOI/AAAAAAAAEaM/JDi6Pi19zwo/s1600/valigiasarda.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://lh4.googleusercontent.com/-LOJDvfDvQXc/TWuoX_eNdOI/AAAAAAAAEaM/JDi6Pi19zwo/s320/valigiasarda.jpg" width="186" /></a></div>Les edicions Il Maestrale presenten <a href="http://www.edizionimaestrale.com/books/book.php?id=312">La maleta sarda en italià</a>.<br />
<br />
És tot un repte veure com a Sardenya llegiran una novel.la que passa en bona part a casa seva: la mirada de l'estrany, que ara els arriba de la mà del traductor Francesco Ferrucci.Margarida Aritzetahttp://www.blogger.com/profile/17272962282888762220noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5078840406846551334.post-29462648828932903702011-02-15T10:09:00.001+01:002011-02-15T10:10:10.640+01:00La pipa de Magritte<a href="http://4.bp.blogspot.com/-W3H2-rGRdyk/TVpB1_t9RmI/AAAAAAAAEZs/nWbeBGSJG4o/s1600/magritte_pipe-798692.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="154" src="http://4.bp.blogspot.com/-W3H2-rGRdyk/TVpB1_t9RmI/AAAAAAAAEZs/nWbeBGSJG4o/s200/magritte_pipe-798692.jpg" width="200" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">Avui començo una tanda de col.laboracions amb <a href="http://www.delcamp.cat/index.php?command=show_publication&publication_id=1">delCamp.cat</a>, a la secció d'Opinió, amb el títol genèric de "La pipa de Magritte". La idea és parlar de les coses més enllà de la seva primera aparença, que ens les simplifica.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Estem tan acostumats a moure'ns entre imatges, representacions i símbols, que sovint confonem les imatges amb la mateixa realitat.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I què és la realitat per a cadascú sinó el resultat d'una mirada?</div><div style="text-align: justify;">La primera mirada: <a href="http://www.delcamp.cat/index.php?command=show_news&news_id=14698">"Pa negre"</a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-VMhwDBQl0fI/TVpB1D6GR1I/AAAAAAAAEZo/QiuJo-4i3rI/s1600/logo_delCampCat.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="34" src="http://3.bp.blogspot.com/-VMhwDBQl0fI/TVpB1D6GR1I/AAAAAAAAEZo/QiuJo-4i3rI/s200/logo_delCampCat.jpg" width="200" /></a></div>Margarida Aritzetahttp://www.blogger.com/profile/17272962282888762220noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5078840406846551334.post-17657888020715890252011-01-09T12:47:00.001+01:002011-01-09T12:52:20.794+01:00"Progrés, virtut, amor"<object height="400" width="224"><param name="allowfullscreen" value="true" /><param name="movie" value="http://www.facebook.com/v/1743621799815" /><embed src="http://www.facebook.com/v/1743621799815" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="224" height="400"></embed></object><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif;">Pregó de la festa de commemoració dels 150 anys de la “Societat Coral Aroma Vallenca”, al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Valls<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif;">Progrés, virtut i amor<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif;">Amb aquest triple lema claverià, la Societat Coral Aroma Vallenca arrencava la seva caminada al món ara fa cent cinquanta anys. I és amb aquest lema que el cant Coral senyoreja encara els nostres cors en jornades de fraternitat musical i patriòtica com la que ens convoca avui a la sala més noble de la nostra ciutat, per proclamar la celebració d’aquest cent cinquantè anniversari i afegir-lo al compte enrere, no podia ser d’altre, de l’inici de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela del 2011.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif;">Cantaires de les viles i ciutats de Catalunya que avui heu volgut acompanyar en la celebració la Societat Coral Aroma Vallenca, sigueu benvinguts.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif;">Progrés, virtut i amor. Quin era l’esperit d’aquells homes que fa un segle i mig van impulsar les societats corals de Catalunya?<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif;">Girem els ulls enrere, cap a la meitat del segle XIX. Evoquem aquella Catalunya industrial, en efervescència, amb set de progrés i de creixement. Evoquem viles i ciutats com la nostra, on florien les fàbriques al costat dels conreus. Evoquem Barcelona, on Josep Anselm Clavé va arrencar el cant coral.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif;">De tota la quantitat de detalls que en podem retenir, em quedaré amb uns quants aspectes que em serviran per perfilar la importància de l’obra de Claver i la de totes aquelles societats corals que van sorgir de la seva empenta, el seu entusiasme i les seves conviccions.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif;">Estem parlant d’una època coneguda sobretot per dos fenòmens: el romanticisme i la revolució industrial.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif;">Del romanticisme quedem-nos amb una idea: l’ésser humà, seguint l’estela del pensament racional de Descartes, es reconeix de sobte com un ésser subjectiu. Sembla estrany que aquesta idea bàsica, que és el fonament i l’arrel del pensament de la nostra modernitat, sigui tan recent. Però en el món antic el concepte de “subjecte” amb judici, lliure albir i capacitat crítica, opcions per valorar i judicar el que passa al seu voltant en relació amb el seu criteri, no existia. Reconèixer el “subjecte” vol dir acceptar que tot allò que coneixem i tot allò que expressem, el que pensem, passa pel nostre “jo”, que és el que filtra les nostres emocions i sensacions, ens dóna el punt de vista i la nostra posició sobre les coses.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif;">Ja tenim, doncs, l’ésser humà convertit en “algú”.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif;">D’altra banda, els romàntics, immersos en un món que evolucionava de manera molt ràpida, tant en coneixements científics com en tecnologia, es troben de sobte amb la pregunta següent: de què serveix l’art en un món cada vegada més complex i més dominat pel coneixement científic?<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif;">A aquesta pregunta, responen d’una manera que és cabdal per entendre la posició de Clavé respecte del cant coral, però també per comprendre la seva posició política i social, fortament compromesa amb el progrés i el benestar de la població obrera, així com ho estaven altres contemporanis i amics seus: Narcís Monturiol, Abdó Terradas, Ildefons Cerdà... entre altres.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif;">La ciència, la tecnologia, deien els romàntics cap a la meitat del segle XIX, ens permeten un tipus de coneixement objectiu. Però en l’art el que és objectiu no té valor, o almenys no és el que n’explica la potència. I l’art, en canvi, sovint ens mostra d’una manera més directa, més senzilla, més elemental que la ciència, l’accés a la veritat. Encara setanta anys més tard un semiòleg estonià, Iuri Lotman, deia que ens aportava un coneixement més profund de l’ésser humà un conte de Txekhov que un tractat gruixut de psicologia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif;">Una melodia entra per camins diferents de per on entra l’àlgebra. Quina és superior? Són vies diferents d’accedir al coneixement.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif;">L’home romàntic viu el progrés industrial i agrícola, i viu l’auge del sentiment patriòtic que s’escampa per les nacions del món, que de sobte descobreixen la seva individualitat enfront de les altres. Els pobles, així com els éssers humans, es descobreixen com a subjectes col.lectius. I teixeixen, en aquesta època, els seus llegendaris, els seus mites, les seves tradicions, articulen la seva història particular en el puzzle de les històries generals que havien circulat fins a la data, neixen les literatures nacionals, els himnes, es reivindiquen les banderes i el sentiment patriòtic singular. Neixen alguns estats europeus a partir de la seva empenta nacional, com Itàlia i Alemanya. Catalunya es redescobreix a si mateixa i engega la Renaixença, i encara a la primera dècada del segle XX, de la mà de Prat de la Riba (i hi trobem l’eco d’algunes composicions de Clavé), aquesta Catalunya enfortida per la saba romàntica s’ofereix a Ibèria com a motor d’una pàtria renaixent.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif;">Fem atenció ara a alguns aspectes de la Revolució Industrial.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif;">L’art, en aquest context, és un camí per exalçar tot el que hi ha de noble en la persona, embrutida per un treball esgotador, infravalorada com a ésser humà i només considerada fins aleshores com algú capaç de treballar i fer servei a uns pocs privilegiats que són els únics que tenen accés al coneixement, a la cultura, al progrés de l’esperit. De tothom érs coneguda aquella primera intenció de Clavé en impulsar el cant coral, que ens ha arribat en forma de frase: treure els homes de les tavernes per fer-los cantar.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif;">Homes con Clavé, com Monturiol, seguint l’estela d’un clam que recorre tot l’occident, reivindiquen el paper de les persones com a individus socials en la vida dels pobles. Quan parlen de progrés no parlen només del progrés material del país, de tenir més fàbriques o més producte interior brut, més producció a causa de la millora de la tècnica, de tenir més recursos o propietats en una família, per a una persona. Quan parlen de progrés parlen d’educació, parlen de l’accés del poble a la sanitat i a la cultura. Parlen de portar a la gent senzilla la música, la literatura, el gust de l’art, però també de portar aquesta gent a la música i a l’art. De fer-los persones i que se’n sentin.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif;">Perquè poc funcionaria el projecte si s’oferís a la gent cansada de treballar durant jornades eternes, com un espectacle artístic contemplatiu. Clavé els fica fins dintre d’aquest projecte, els fa protagonistes de l’ascens del subjecte cap al seu progrés personal, que redundarà en definitiva en el progrés del seu poble.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif;">Per això aquestes societats corals neixen en un clima de fraternitat, d’intercanvi, de fortalesa. De la fortalesa, la meva àvia, que era una dona del segle XIX, encara en deia virtut. Aquesta és la virtut de les societats corals des del seu origen, la fortalesa, el tremp, no es tracta d’una virtut religiosa... estem parlant d’una virtut laica, humanista, de les virtuts d’un poble solidari que vol progressar, que vol ser protagonista de la vida col.lectiva, que canta a la pàtria, perquè també és la seva pàtria, que canta a la llengua perquè és la seva llengua, que canta la utopia d’un món sense injustícies, un món una mica rousseaunià, en que aquesta generació d’homes esforçats, com Clavé, veurien possible edificar comunitats solidàries, sense explotació, que traguessin el millor de cada persona, per erradicar la injustícia i aconseguir l’imperi de l’amor: els falansteris, les icàries, les societats ideals.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif;">A Barcelona s’ha construït un barri, la “Nova Icària” en memòria d’aquella gent i dels seus ideals.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif;">Aquelles societats corals no es quedaven només amb un gènere de cançons, tot i que amb el devenir del temps les hem associades als repertoris de la de la música popular i tradicional, que en realitat no ens ve de les arrels medievals del nostre poble (ni de cap), sinó que s’inventa en tots els pobles durant el romanticisme, recollint l’èpica dels orígens. En diem tradicional i popular perquè evoca una història llarga i una vida ancestral. Aquesta és la història també del cant coral a la nostra societat Coral Aroma Vallenca, que fa sarsuela, pastorets, sardanes, perquè es tracta de divertir, de preservar i difondre la tradició, la llengua i la pàtria, però també de conrear els diversos gèneres possibles que siguin atractius en el repertori popular. Mirem l’exemple de Clavé, ell va introduir el compositor alemany, referent romàntic mundial, Richard Wagner, però també va compondre i va divulgar els nostres mites. Entre els quals, els Xiquets de Valls. Clavé, Monturiol, a l’època en què es plantejava el seu camí en les lletres el joveníssim Narcís Oller, van ser a Valls i els van veure.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif;">Deia dels castells, a la seva coneguda cançó:<o:p></o:p></span></div><strong><i><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt;">A la plaça, a la plaça</span></i></strong><b><i><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt;"><br />
<strong><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Prenen part en nostra festa</span></strong><br />
<strong><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Els forçuts Xiquets de Valls,</span></strong><br />
<strong><span style="font-family: Arial, sans-serif;">I en pilars, castells i torres</span></strong><br />
<strong><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Mostraran sa habilitat.</span></strong><br />
<strong><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Pels carrers fan la passada</span></strong><br />
<strong><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Amb les gralles i els tabals.</span></strong><br />
<strong><span style="font-family: Arial, sans-serif;">---Nara, nara! Ram, plam, tramp!</span></strong><br />
<strong><span style="font-family: Arial, sans-serif;">I a la casa de la vila</span></strong><br />
<strong><span style="font-family: Arial, sans-serif;">A migdia faran cap.</span></strong><o:p></o:p></span></i></b><br />
<strong><i><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt;">Quina gatzara, quina delícia,</span></i></strong><b><i><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt;"><br />
<strong><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Causen al poble els braus Xiquets,</span></strong><br />
<strong><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Quan gallardegen amb llur perícia:</span></strong><br />
<strong><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Força, equilibri, valor i seny!</span></strong></span></i></b><strong><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-weight: normal;"><o:p></o:p></span></strong><br />
<div style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: 11pt; font-weight: normal;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></span></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-weight: normal;">He citat aquest fragment per fixar-me en aquest darrer vers, que s’ha convertit en lema dels castells, ara patrimoni immaterial de la humanitat, però també en l’emblema de tot el poble català: Força, Equilibri, Valor i Seny. <o:p></o:p></span></strong></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb aquest acte de fraternitat, que reprodueix l’esperit dels nostres antics perquè s’emmarca en el triple lema claverià de progrés, virtut i amor, amb la mirada en el futur del nostre poble i de la seva gent, donem pas a la gran festa del cant coral que la nostra degana Societat Coral Aroma Vallenca, amb la seva pacient i exemplar tasca quotidiana al llarg d’aquests 150 anys.</span><span style="font-weight: normal;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> Que així sigui.</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong><span style="font-size: 11pt;">Valls, 9 de gener de 2011.</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; font-weight: normal;"> Margarida Aritzeta</span></strong></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></b></div>Margarida Aritzetahttp://www.blogger.com/profile/17272962282888762220noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5078840406846551334.post-76489775310408106892010-12-21T17:59:00.001+01:002010-12-25T17:51:36.460+01:00"Retorn a Sefarad", de Miquel JassansFragments de la presentació a Barcelona de la novel.la de Miquel Jassans:<br />
<br />
<a href="http://1.bp.blogspot.com/_m1z633hiylU/TRYf4xUlVYI/AAAAAAAAEZU/biWqqvxmz2k/s1600/21122010046.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/_m1z633hiylU/TRYf4xUlVYI/AAAAAAAAEZU/biWqqvxmz2k/s200/21122010046.jpg" width="200" /></a><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span style="color: black;">Hi ha un fragment a l’inici de la novel.la, al memorial que escriu en Samuel Casp per fixar la història que s’anirà passant de pares a fills al llarg de les generacions, que delimita un espai mític. És un espai que al llarg de la novel.la hem de tenir present, perquè és al seu entorn que gira el tema del retorn que li dóna títol (pp. 26-27 i 32-33)<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span style="color: black;">Però la novel.la no tracta només del retorn a aquest indret, que jo vaig visitar amb l’autor i l’Agnès, i el Jordi, on vam resseguir les estrelles del sostre de la cova, i les vam fotografiar després d’una agradable caminada. No explica només com, al cap de les generacions, uns jueus foragitats de diverses pàtries (en realitat una única pàtria sempre), busquen (i troben) l’origen primer dels seus noms de família i de la seva gent, cosa que és possible perquè al llarg dels segles han anat passant de pares a fills la memòria dels orígens.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span style="color: black;">La novel.la parla de <st1:personname productid="la fugida. I" w:st="on">la fugida. I</st1:personname>, per tant, de l’exili. Parla del retorn.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span style="color: black;">Parla, per tant, de <st1:personname productid="la pèrdua. Parla" w:st="on">la pèrdua. Parla</st1:personname> de la nostàlgia i alhora la plenitud de recordar, de posseir a través de l’exercici de la memòria un món perdut, que, per molt que es retrobi, ja s’ha fet irrecuperable. Perquè res no torna d’una manera idèntica, perquè el retorn sempre es consuma després d’un viatge i sovint és el retorn d’uns altres, una altra generació, una gent que més enllà del seu indret s’ha fet més rica amb mirades noves, escoltant veus distintes, estrenyent altres mans.<o:p></o:p></span><br />
<span style="color: black;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: 0cm;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_m1z633hiylU/TRDcw8Ax5XI/AAAAAAAAEZM/I1yoqFytpsw/s1600/Retorn+a+Sefarad.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/_m1z633hiylU/TRDcw8Ax5XI/AAAAAAAAEZM/I1yoqFytpsw/s320/Retorn+a+Sefarad.jpg" width="210" /></a><span style="color: black;">Parla, si em deixeu simplicar, de la idea que en tots els retorns s’acomplexen els designis d’aquells que un dia, foragitats de casa seva, fidels a la memòria de les generacions, es van proposar recuperar el seu indret, encara que unes altres veus els recomanessin l’oblit, encara que la recuperació impliqués tornar a passar una altra vegada pel coneixement i el dolor de la pèrdua.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span style="color: black;">Encara que, com en Marc Salvador a la novel.la, no s’haguessin proposat de tornar perquè poguessin arribar a creure que aquell lloc d’on havien estat arrencats un dia de la seva infantesa (o de la infantesa del seu poble, tant li fa), ja no existeix.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span style="color: black;">I, doncs, la història no parla només de jueus.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span style="color: black;">En aquest sentit, tot i que la primera impressió que em ve al cap al llegir aquesta novel.la és <st1:personname productid="la de Salvador Espriu" w:st="on"><st1:personname productid="la de Salvador" w:st="on">la de Salvador</st1:personname> Espriu</st1:personname> i la manera com construeix el mite de Sefarad aplicat a la nostra guerra civil, també em ve la formulació que el filòsof alemany Freidreich Nietzsche fa de l’Etern Retorn: la història cíclica, allò que, amb petites diferències, torna a passar una vegada i una altra.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: 0cm;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_m1z633hiylU/TRYgFAodjSI/AAAAAAAAEZY/e40wn_2sxB4/s1600/21122010049.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/_m1z633hiylU/TRYgFAodjSI/AAAAAAAAEZY/e40wn_2sxB4/s200/21122010049.jpg" width="200" /></a><span style="color: black;">Us he dit que Sefarad és la pàtria perduda dels jueus, però també que Sepharad és alhora la pell de brau esparracada per la guerra fratricida entre germans. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span style="color: black;">Sefarad, en tant que espai de lluita fratricida, és a dir de guerra civil i de postguerra, desemboca en aquell món dibuixat en blanc i negre on quasi tot estava prohibit, en què va passar els primers anys de postguerra en Marc Salvador, el fill del republicà Anton Salvador que va haver d’anar a l’exili, passat per camps de concentració i terres forasteres, terres d’acollida a la fi quan va poder recuperar <st1:personname productid="la família. Terres" w:st="on">la família. Terres</st1:personname> estranyes sempre... on va conèixer un altre home de la diàspora, el músic David Abramov, d’una família de jueus provinents de l’est d’Europa, perseguits pel feixisme, que coincideix amb els Salvador i els exiliats republicans en l’espai de l’exili. I així sorgeix l’amistat en temps difícils i el fet que comparteixen, sense saber-ho, uns orígens remots en aquell indret de Sefarad o, si ho voleu, de l’Edom, d’on un dia van haver de sortir. Fins que en Iossif emprèn el camí del retorn.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span style="color: black;"> Així, l’obra ens mostra, amb una gran riquesa plàstica, aquell món que va sobrevenir a la guerra, on imperava l’odi i <st1:personname productid="la venjança. Però" w:st="on">la venjança. Però</st1:personname> també la solidaritat i els petits detalls de cada dia. Un món antic. Professions, escenes de la vida, eines, estris del camp i de la ciutat, places, cases i carrers, cotxes, maneres de parlar i noms de fonts... una galeria viva d’objectes perduts en la voràgine dels temps, que l’autor recull amorosament de la mateixa manera que Samuel Casp recollia la memòria del seu temps per deixar-lo en herència a les generacions.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span style="color: black;">Perquè aquest és un món que l’autor de la novel.la, que es converteix, a més a més de ser un relat, en un memorial, vol deixar en herència a les generacions de lectors, a <st1:personname productid="la gran Biblioteca" w:st="on">la gran Biblioteca</st1:personname> de Babel que és la literatura, tal com recordava Borges, perquè no es perdi.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: 0cm;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_m1z633hiylU/TRYgL2-SStI/AAAAAAAAEZc/zX5mdLPeHPs/s1600/21122010050.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/_m1z633hiylU/TRYgL2-SStI/AAAAAAAAEZc/zX5mdLPeHPs/s200/21122010050.jpg" width="200" /></a><span style="color: black;">Aquí ens adonem de la passió de l’autor pels detalls, la seva visió paisatgística de l’espai, la seva dedicació a l’estudi dels indrets i dels noms de les coses, el seu aprofundiment en <st1:personname productid="la història. A" w:st="on">la història. A</st1:personname> estones, en <st1:personname productid="Miquel Jassans" w:st="on">Miquel Jassans</st1:personname> que escriu relats i és un pintor esplèndid, que ha publicat diversos estudis d’onomàstica, s’afecciona a l’arqueologia. I d’aquesta manera trasllada facetes de la seva vida a aquest memorial en forma de llibre que novel.la les vides d’uns altres. La pèrdua, la memòria... la paraula perquè no es perdi la traça dels orígens i sigui possible el retorn.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span style="color: black;">Un exemple d’aquest món dels gestos i dels oficis... anava a dir perduts (pàg. 100):<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span style="color: black;">Els plaers de la taula, malgrat les estretors: (p. 82)<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span style="color: black;">El retorn a Sefarad és el retorn a aquelles muntanyes roges que es veuen des d’Alforja, des de Vilanova d’Escornalbou, i que l’Agnès i el Miquel em van prendre a pintar un dia. Un enfilall de topònims i antropònims i un recurs de pintor és el fil d’Ariadna perquè la memòria d’un indret no es perdi encara que transcorrin segles <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span style="color: black;"> (p. 190-191)<o:p></o:p></span></div>Margarida Aritzetahttp://www.blogger.com/profile/17272962282888762220noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5078840406846551334.post-46372156689563472412010-11-19T11:40:00.002+01:002010-11-19T13:19:22.946+01:00El pou: mirades que esfereeixen<div style="text-align: justify;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/_m1z633hiylU/TOZPerbvQtI/AAAAAAAAEZI/QVWEH3EeIzM/s1600/masGibert5.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/_m1z633hiylU/TOZPerbvQtI/AAAAAAAAEZI/QVWEH3EeIzM/s200/masGibert5.JPG" width="200" /></a>Parlar amb algú que ha fet la guerra mundial amb els aliats contra els alemanys i després ha fet la guerrilla contra Franco a final dels anys quaranta, requereix deixar de banda prejudicis.</div><div style="text-align: justify;">I, sobretot, intentar comprendre les regles del joc.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">No era com a la clandestinitat que jo vaig conèixer a primers dels setanta, que ara trobo de paper de seda.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Als meus temps t'arriscaves a anar a la presó, però difícilment a la mort (encara que vaig viure el testimoni de consells de guerra sumaríssims i l'aplicació de diverses penes de mort). El que sobretot havia canviat és que ja no es podia concebir que els "teus" et depuressin... Aquestes eren regles del joc d'un estat de guerra que nosaltres ja no vam conèixer, que personalment em posa la pell de gallina, i que va durar força més que la guerra pròpiament dita.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Transcric aquest bocí d'entrevista, de la documentació que vaig aplegant per escriure la novel.la, quan el vell <i>maquis</i> parla del grup de guerrillers d'en Teixidó, l'hivern de 1946-47. Llavors els d'en Teixidó s'estaven en un mas de prop de la Selva del Camp, al costat del mas Gibert on s'estaven ells. Li demano si és veritat que van intervenir a la voladura de la torre de la llum de Vilaplana, sota la Mussara, tal com algú va dir durant el consell de guerra, i em diu que no, almenys que ell ho sàpiga:</div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><i><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;">Els d’en Teixidor, aquells van ser… aquells va passar un cas molt curiós. Aquells d’en Teixidor estaven allà quasi camuflats, però no sabíem el grup que era. A més a més no teníem contacte.</span></i></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><i></i><i>No teníeu contacte</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><i></i></span><i><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;">Ho sabia jo, que estaven allà dalt, però no… i ho vam saber perquè llavòrens, un dels que van afusellar</span></i><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"> [es refereix a un dels guerrillers amb qui més tard va coincidir a la presó]<i>, un dia va venir, i va matar el jefe, sí, el va matar, i estava enterrat allà en una cova. I quan ens van agafar, allavors, a Barcelona, li vaig dir, qui va ser que va mata’l, dic tu, no?, diu sí. Diu, perquè… se n’anava d’aquí </i>[i s'assenyala la boca] <i>i només volia quartos. Ah!, faig jo. Diu, sí. El vam portar a Barcelona... i allà el van matar</i></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD"><span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><i><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;">Caram<o:p></o:p></span></i></span></span></div><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"></span><br />
<div style="text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><i><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;">Sí, no, allà ho feien aixins. Tu destorbaves, fora!</span></i></span></div><br />
<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">Una altra testimoni de l'època, que aleshores tenia 18 anys, em diu:<i> <span class="Apple-style-span" style="background-color: white;">semblaven bons nois, incapaços de fer aquelles atrocitats que explicaven d'ells els falangistes.</span></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"><br />
</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;">Com més baixo al pou, més m'impressiona el tremp dels personatges que el van anar cavant durant aquells anys. I la manera descarnada, natural, com expliquen coses que la nostra generació mai no va saber que havien existit. Tan a prop i tan lluny alhora.</span></span></div>Margarida Aritzetahttp://www.blogger.com/profile/17272962282888762220noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5078840406846551334.post-53479601242632584992010-11-17T17:30:00.000+01:002010-11-17T17:30:20.336+01:00enfondint el pou: la recerca de documentació.<a href="http://4.bp.blogspot.com/_m1z633hiylU/TOQCRIaoZ2I/AAAAAAAAEZE/jEP4aVhEpsI/s1600/pou.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="http://4.bp.blogspot.com/_m1z633hiylU/TOQCRIaoZ2I/AAAAAAAAEZE/jEP4aVhEpsI/s320/pou.jpg" width="320" /></a>La tasca de recerca i localització de testimonis és una de les més apassionants a l'hora de fer una novel.la.<br />
<br />
A l'arxiu del PCE, dipositat a la biblioteca Marqués de Valdecilla de Madrid, trobava unes poques línies que m'indicaven que seguia la bona pista. Eren en un informe redactat a París el 7 d'agost de 1949, de la mà d'en "Víctor", el responsable polític del PSUC a les comarques de Tarragona, que es va salvar per pèls de la "caiguda dels 80", la primavera de 1947:<br />
<br />
"vaig organitzar el comitè comarcal a Valls amb contactes a Picamoixons i algun altre lloc. Aquest comitè treballà magníficament en l'ajut i l'apoi al grup guerriller de Carles Valls"<br />
<br />
Eren quatre, els guerrillers, encara que de Ginclar n'havien sortit deu, i a Valls n'hi anava un grup de sis, allotjats de primer en un hort del Camí Nou i després a la masia Cardellà. Aquests quatre van ser els que van deixar les traces del pou.<br />
<br />
I en Bravo?, vaig preguntar a un d'aquells homes, que encara viu i té una memòria privilegiada. Ah, el Madrilenyo, diu, aquell sempre estava fent el pou...Margarida Aritzetahttp://www.blogger.com/profile/17272962282888762220noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5078840406846551334.post-371580692562264542010-10-27T10:52:00.000+02:002010-10-27T10:52:38.296+02:00Joan Solà, l'home que deia les veritats<div style="text-align: justify;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_m1z633hiylU/TMfnu8DnOxI/AAAAAAAAEY8/defqMFOWVEA/s1600/Joan_Sola_CPR_640.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="http://3.bp.blogspot.com/_m1z633hiylU/TMfnu8DnOxI/AAAAAAAAEY8/defqMFOWVEA/s320/Joan_Sola_CPR_640.jpg" width="320" /></a>Avui ha mort Joan Solà. El vaig conèixer a la Facultat de Lletres, l'any 1972, a l'antic edifici de la plaça de la Universitat, en una aula que hi havia just entrant a l'esquerra... Va ser el meu professor de llengua catalana, en un temps que només teníem els apunts de classe, que no podies contrastar als llibres. Sovint li seguia el discurs amb tanta atenció que em descuidava d'apuntar el que deia. Casos de parla, solucions vives, gramàtica, varietats en les maneres de dir segons els llocs, ajustament de la parla a la normativa... i quan acabava el raonament deia: això és així... però també podria ser d'una altra manera: i començava el discurs cap a una altra banda.</div><div style="text-align: justify;">Aquesta mena de raonament universitari, que contrastava amb l'actitud de transmetre "veritats" immutables, ens havia de preparar per tenir una actitud indagatòria, una mentalitat oberta, una capacitat per acceptar la innovació en el marc de les estructures de la llengua. Era tota una novetat per a la meva generació, i sovint m'adonava que no en sabia prou per seguir-lo. I, alhora, seguir-lo es feia tan fàcil, perquè el que deia era tan evident!</div><div style="text-align: justify;">L'he anat coneixent al llarg dels anys, primer com a mestre, després com a amic, amb l'Adelaida, la Nausica i la Laura, quan anàvem als cursos d'estiu de la Porciúncula, a Mallorca, nosaltres, amb el Jordi, la Laia i el Pol.</div><div style="text-align: justify;">En Joan s'ha consolidat com una fita, sovint incòmoda, per a l'estatus acadèmic, institucional, polític... fins que s'han hagut de rendir tots a la seva tenacitat. Ni els reconeixements ni els premis, tots molt merescuts, però, no han aconseguit estovar-lo ni estovar-li la veu, en defensa d'una llengua, la nostra, afeblida, i no pas per la gramàtica, sinó per la manca d'un estatus polític que la deixi moure's en llibertat. Ha estat un home batallador, que cantava les veritats, que no s'acontentava de les xifres oficials d'èxits ni de les estadístiques que ens diuen que bé que estem parlant en català en un país tenallat per tantes mancances i prohibicions.</div><div style="text-align: justify;">Però en Joan Solà era també l'home divertit de les xefles i les tertúlies de sobretaula. L'home intrèpid que va anar al París-Dakar, l'excursionista, l'home sense limitacions ni límits, el pare que adorava les seves filles, el savi despistat, l'home capaç de fer humor sobre un cos que de mica en mica li anava fallant.</div><div style="text-align: justify;">El recordo de les calçotades, tants hiverns, quan ell i l'Adelaida obsequiaven els amics que ens reuníem a menjar calçots amb el pastís enorme d'anniversari. Recordo aquelles tertúlies inacabables de sobretaula, amb el Quim Mallafrè i la Carme, uns altres de la Porciúncula, fixos a la masia... Dels articles, dels llibres...</div><div style="text-align: justify;">No conec ningú com ell, cap altre martell de la consciència dels ciutadans i dels polítics. Tant de bo la seva memòria ens serveixi de guia.</div>Margarida Aritzetahttp://www.blogger.com/profile/17272962282888762220noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5078840406846551334.post-295027589646222010-08-23T00:27:00.002+02:002010-08-24T00:34:06.534+02:00Com neix una novel.la: "El pou"<div style="text-align: justify;">La fase més apassionant de l'escriptura d'una novel.la és aquella en què el relat es va forjant a la imaginació. De sobte, a partir d'un detall insospitat, comença a prendre cos un món: un estat de coses, unes persones, un univers i, sobretot, un conflicte: allò que fa necessàries preguntes i respostes, allò que ho trasbalsa tot.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Així està començant a néixer "El pou".</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_m1z633hiylU/THGjli8dtEI/AAAAAAAAEYs/CWHXCrc7Tt0/s1600/Tardor+050.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/_m1z633hiylU/THGjli8dtEI/AAAAAAAAEYs/CWHXCrc7Tt0/s320/Tardor+050.jpg" width="320" /></a>El pou va aparèixer un any de pluges excessives enmig de la vinya, entre unes tires de macabeu i uns moscatells joves. Els meus pares el van tapar després d'unes paraules breus, just per situar-lo en una època que la gent no tenia ganes de recordar.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Han passat els anys. Trenta... quaranta. Els qui van fer el pou són tots morts. La vinya fa temps que ja no hi és. Però les cicatrius de la història mai no s'esborren i uns brots de vinya borda reviuen entre la pomera i l'albercoquer.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquest estiu, mentre navegava per internet, amb la idea de fer un relat breu sobre els silencis de la nostra postguerra, el pou ha tornat a aparèixer. I al seu darrere, les preguntes que jo hauria pogut fer si hagués sabut què preguntar quan els qui vivien tenien les respostes.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ara ve, doncs, la fase de documentació. La reconstrucció d'un món, amb les persones, els neguits, les il.lusions i les pors. I tornar a imaginar la història tal com potser un dia va ser... encara que potser no arribaré a descobrir-ne tots els detalls, perquè el silenci tossut de dues generacions de persones segur que haurà esborrat molts ecos.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però les traces que la vida deixa sobre la terra són com signes escrits en llibres oblidats que esperen un lector. Sóc lectora compulsiva, des que en tinc memòria. Vull escriure la història d'aquest silenci. Vull llegir el llibre dels signes oblidats i provar d'explicar-lo.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Inicio una fase de recerca, llibres, arxius, documents amagats. Furgo a la memòria. I van apareixent les persones, els paisatges, l'època de la por i del valor... al fons, la masia on visc, on vaig néixer, on van construir el pou, que durant uns mesos va unir un grup de persones que no es coneixien i va decantar per sempre les seves vides futures.</div>Margarida Aritzetahttp://www.blogger.com/profile/17272962282888762220noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5078840406846551334.post-54844500567785503672010-07-14T09:11:00.003+02:002010-07-14T09:12:03.577+02:00La maleta sarda a l'Oracle, de Catalunya ràdioAhir vam parlar de La maleta sarda a l'Oracle, amb Xavier Grasset<br />
<a href="http://www.catradio.cat/audio/454974/Margarida-Aritzeta">http://www.catradio.cat/audio/454974/Margarida-Aritzeta</a>Margarida Aritzetahttp://www.blogger.com/profile/17272962282888762220noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5078840406846551334.post-88025990721557772832010-07-10T10:07:00.002+02:002010-07-10T10:12:39.732+02:00Manifestació a Barcelona<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_m1z633hiylU/TDgqIQ9wbTI/AAAAAAAAEYQ/6yQ12UC-kz4/s1600/mani_18_febrer.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://4.bp.blogspot.com/_m1z633hiylU/TDgqIQ9wbTI/AAAAAAAAEYQ/6yQ12UC-kz4/s400/mani_18_febrer.jpg" width="400" /></a></div>Avui ens n'anem a Barcelona a manifestar-nos.<br />
<br />
Per la dignitat de Catalunya, per la llibertat, per la sobirania.<br />
<br />
Contra l'arbitrarietat d'uns senyors que no ha elegit ningú i que es veuen amb potestat de reescriure les lleis que han aprovat els parlaments i han refrendat el poble en referèndum.<br />
<br />
Contra l'arbitrarietat d'unes senyories caducades que ens volen fer vestir amb el mapa d'Espanya que va dibuixar Franco.<br />
<br />
</div><div style="text-align: justify;">La foto és el passat. Hi tornem perquè volem el futur!</div>Margarida Aritzetahttp://www.blogger.com/profile/17272962282888762220noreply@blogger.com