divendres, 20 d’abril de 2012

La valigia sarda a "la nave dei libri"

Aquest cap de setmana, amb motiu de la festa del llibre, la "nau dels llibres", amb el suport de la revista italiana Leggere tutti,  farà el trajecte Roma Barcelona i oferirà activitats literàries a bord: trobades amb escriptors, taules rodones, presentació de llibres, degustacions, cinema, música.
Hi sóc convidada a presentar La valigia sarda, traducció a l'italià de La maleta sarda. Aquest és el text que he preparat per a la presentació, bàsicament a la gent de Roma que vindrà a Barcelona a conèixer la Diada de sant Jordi.


La valigia sarda és, sobretot, una novel.la d’intriga. Però també és una novel.la sobre Sardenya. I és una novel.la sobre les relacions humanes, l’amor i l’odi, la família i la vida.

Pel que fa a Sardenya i la intriga, el cor del conflicte es troba a Orgosolo, un poble de la Barbagia del qual s’expliquen històrias de pastors indòmits, de bandits, de bellesa i de crims.
Tot comença a l’inici del segle XXI  quan un foraster, un home ja madur, de Perpinyà per més senyes, pintoresc, ric, col.leccionista de llibres rars i pintor diletant, compra una caseta al poble d’Orgosolo, a Sardenya, atret per la fama de les seves pintures murals. Ell mateix té la intenció de pintar la façana de casa seva amb imatges monumentals. Però topa de morros amb l’amor (a la seva edat!) i amb el passat d’aquell lloc. En un racó de la casa vella, desenterra una maleta plena de papers… però no són tan sols papers vells. Són papers que arrosseguen la mort, l’odi transmès de generació en generació, el fantasma de la faeda i el secret d’un assasssí i d’un pressumpte tresor… són els esborranys d’una història de mort que havien intentat escriure Grazia Deledda, l’autora de Nuoro resident a Roma que va ser premi Nobel de literatura el 1926, i altres artistes. L’episodi de l’intent d’escriptura d’una historia horrible és, evidentment, un element de ficció que situo a Nuoro fa cent anys, quando Nuoro s’anomenava l’Atenes sarda.

A la maleta hi ha dibuixos inquietants, mapes estranys... 

I l’home de Perpinyá mor.

Mor a l’inici de la novel.la. De forma violenta. El troba un llibreter de vell que havia citat a casa seva perquè li aconseguís un llibre quasi incunable, editat a Perpinyà els primers anys del segle XVI. Abans d’això, el vell havia donat al llibreter maleta sarda per si hi havia alguna cosa que es pogués aprofitar… i ara la mort i l’amenaça persegueixen el llibreter, que viatja a Sardenya buscant respuostaes, i sobretot un llibre raríssim que val una fortuna… Però el vell havia invocat l’antiga faeda sense saber-ho i, en un paisatge paradisíac, entre uns plaers dignes del sibarita més exclusiu, el llibreter es veu assetjat contínuament.


La novela transcorre en una Sardenya que es pot recórrer pas a pas amb La valigia sarda a les mans: pobles, paratges, història, gent, menjars locals vins exquisits… fins que la historia torna i allò que semblava enterrat de feia més de cent anys, es decobreix viu i sagnant.

Alguna cosa semblant al que s’explica a la novel.la em va passar en publicar-la. Encara que els fets històrics dels quals parteix l’antiga faeda de la novel.la estan documentats i publicats, fins i tot a internet (parlo de Banditti a Orgosolo, de Franco Cagnetta, entre altres treballs), en aparèixer La valigia sarda en versió italiana el fantasma del passat va tornar, alguna gent d’Orgosolo va parlar de secrets que no es podien compartir amb una intrusa, en aquest cas l’escriptora de la novel.la, i van sorgir de nou les amenaces... fins al punt que havia previst fer una presentació a Nuoro que es va haver de suspendre per prudència. El que a la novel.la era un joc d’imaginació, un intrús de Perpinyà en un món tancat d’històries secretes i venjances inconcluses, se reprodueix en la realitat del segle XXI. Per sort, som aquí i ho estem explicant en un ambient distès i amb sentit del humor… esperem que la ficció no torni a desbordar les parets de paper d’un llibre.

dijous, 1 de març de 2012

dimecres, 22 de febrer de 2012

Tancant la maleta

Fa mesos que no escric res en aquest bloc.
Quan el vaig encetar vaig dir que seria el contenidor de lectures i impulsos arreplegats mentre escrivia "La maleta sarda" i aquesta es feia camí per trobar els seus lectors. El darrer apunt parlava de la traducció a l'italià i de la que hauria estat la trobada més difícil i alhora més emotiva de totes: la conversa amb els lectors de Nuoro i Orgosolo, els qui saben de prop quin és el cor de l'enigma que travessa de cap a cap els papers tacats de sang de la maleta. Però no va poder ser.

Em queda el record de la convidada d'en Vittorio Nonis, que des de fa molts anys és el guia i referent, el mestre de la llibreria Il Labirinto de l'Alguer, on fa una tasca monumental amb els lectors i els autors, i que ha obert sucursal a Ittiri, del Joan Elies Adell, que m'hi va acompanyar.

Tinc el bon record de les jornades sobre novel.la negra a Sassari, on em va convidar l'Aldo Curcio, organitzador de les Jornades de "Giallo e noir", membre de la policia judicial d'aquella ciutat, personatge vital i fortament compromès amb el poble i la cultura, on em va tocar compartir debat amb en Massimo Carlotto, on vaig conèixer l'Enrico Pandiani i tantes persones interessants. La foto és del Vecchio Mulino, un restaurant-cafè cultural.

I em queda també la perplexitat que una novel.la que volia ser lúdica, que agafava un tema de fa cent cinquanta anys que ja creia mort i enterrat, hagi fet aparèixer de nou la destral de guerra i hagi provocat amenaces a persones i empreses.

Per un moment vaig pensar: mira, publicitat! L'Aldo Curcio i altres membres de la judicatura de Sassari em van dir: andiamo, la presentem a la "Questura" de Nuoro si no pot ser en una llibreria per por de les amenaces, què et sembla? Havia d'anar a Càller...

Però no es pot jugar amb la violència i la mort. No es pot anar a cops de llibre, frívolament, contra la barbàrie.

A Orgosolo diu que encara hi ha qui vol passar comptes pel que jo he escrit en aquesta novel.la. He fet un mal, he contat uns secrets que ni jo mateixa no sé. I hi ha hagut persones i béns amenaçats. I gent d'allà m'ha dit que no s'hi fa broma, amb aquestes coses, perquè els qui no llegeixen llibres no saben de teories de la ficció, que tot el que jo podria explicar-los no serviria més que per atiar el foc.

Potser per això no he estat capaç de continuar el camí que havia encetat quan escrivia la novel.la: continuar omplint la maleta d'impressions, lectures i sensacions, com si no hagués passat res. Com si la ficció fos l'espai que ens permet evadir-nos de la terra.
Han passat els mesos i tanco la maleta. La ficció sorgeix de la terra i torna a la terra. He acabat aquest viatge i tinc la maleta plena de coses que ni jo mateixa sabia.

Agraeixo tots els comentaris als lectors, els qui llegeixen llibres, els qui no es deixen portar per les pulsions primàries. Els qui fan de la lectura una exploració, un gaudi, una eina de diàleg, una finestra al món, el suport i l'espai on s'adrecen les preguntes.
Hi vaig pensar l'altre dia, quan en Jordi Tiñena m'interpel.lava a la sessió de "Lletres de batalla" que va tenir lloc a la URV, una sessió càlida, de bon record, el dia 16 de febrer. Tanca la maleta d'una vegada, vaig pensar, no la deixis oberta, no permetis que encara en ragi la sang.

"La maleta sarda" és el retall d'un temps i d'un projecte que ha tingut una deriva impensada però que m'ha provocat molts gaudis i m'ha fet conèixer molta gent, a qui agraeixo la seva lectura i el seu caliu. Ara tanco la maleta.

Obriré un altre bloc. Camins, lectures, llibres.En deixaré el nom aquí, perquè qui vulgui pugui seguir-ne les traces.